EMOCIONAT...

...i gens nostàlgic, tot i que , en els últims dies he patit un seriós "atac de memòria sobtada" sobre els esdeveniments de l'any 1968. Els primers 18 anys de la meua vida....I els últtims primers, clar. Massa coses trascendents per a mi en aquell moment, recordades d'una "tacada" m'ofegaven...I,alhora, em procuraven satisfacció. Veges si no: el moviment hippie, el black power, els primers discos - EP's i "singles" - , la primera copa, el maig francés, quasi els primers cigarrets...L'assassinat de Robert, Bobby, Kennedy, el de Luther King...Vist ara, mai no tornaria a viure allò. Però...quina sort haver-ho viscut! Heu vist "La meglio gioventú"? Si vàreu tindre 18 anys com i quan jo, no us la perdeu.