Era un lluitador de la política, un treballador de la cultura. I un col.lega, un periodista . Ha mort i hui un centenar de persones l'han acomiadat en una cerimònia emotiva ...i republicana. Julián Antonio Ramírez moria ahir, 14 d'abril, en un aniversari més de la Segona República espanyola, a la qual li fou fidel , com milions d'espanyols, fins que el cor se li parava a l'hospital, cansat de tants anys - noranta-ú -.
Soldat en la incivil guerra , quan els republicans hagueren de marxar a l'exili (el de dins i el de fòra), Julián Antonio passà la frontera per a instal.lar-se , primer de manera urgent i provisional i, més tard, quasi definitivament, a França. Però tot era temporal, res permanent, en la vida de l'home que hui hem soterrat. Un amor, el de la seua companya Adelita del Campo("de concentració" al sud de França, com ens ha recordat un company seu del PCE), el definia personal i inclús professionalment. Perquè la parella van ser involuntaris protagonistes en la vida de milions de ciutadans, que durant anys, i d'amagat, escoltaven Ràdio París, per saber què passa al nostre país. Julián i Adelita eren les veus més entranyables per als qui confiaven en què, finalment, la dictadura franquista s'acabaria . A través de les emissions en castellà de Radio France Internationale, el matrimoni informaven de l'actualitat real a Espanya. Quan la informació era un desig per al comú dels espanyols, Adelita i Julián Antonio, cada nit, no sense dificultats per als oients clandestins, contaven els fets que, de veritat. passaven per les nostres contrades.
Hui, un home de bé, un home que va conéixer Lorca i va col.laborar amb el poeta en "La Barraca", l'amic i company del mític Jorge Semprún, la VEU de Ràdio París, ha deixat de lluitar. Però no perquè no tinguera ganes de continuar, com ho va dir quan se li va morir Adelita, sinò perquè contra la mort, ningú no pot fer res. Ni Franco. Per sort en eixe cas. Malhauradament, en el de Julián.
Descanse en pau. I com s'ha cridat esta vesprada en el soterrar d'este personatge: Visca la república! I la llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada