POLANSKI

...O periodistes. He dubtat entre eixos dos títols per a estes notes de hui. El cas és que el famós i veterà director de cinema Roman Polanski , l'autor d'obres mestres com ara CHINATOWN o LA SEMILLA DEL DIABLO i d'altres films perfectament prescindibles, ha donat que parlar i no de les seues pel.lícules este cap de setmana a Cannes, on se celebra la seixantena edició del Festival de cine. Polanski ha tret els colors - almenys, ho ha intentat obertament - a determinats periodistes, crítics , majoritàriament, que cobreixen l'esdeveniment des de dijous passat. Fart de que li preguntaren -a ell i a més d'una trentena de directors prsents en una multitudinària comferència de premsa- ximpleries, se'ls ha deixat - a eixos "informadors" - amb la paraula a la boca i els ha dit que són uns indocumentats que ni es preocupen en conéixer més allò del què deuen saber per poder contar-ho als lectors, orients o espectadors.

I miren, saben què, que li done la raó al Polanski, tot i que alguns altres diuen que el cineasta només ha "muntat el numeret". Jo crec que potser hi haja part d'això últim...que ningú no està lliure de caure temptat per la determinada fira de vanitats en què es mouen certs personatges . Però li faig costat al director . Una alumna dels darrers anys de la carrera de periodisme, a la Facultat de València, un dia, parlant amb mi de la professió, de l'ofici i del personal que s'hi - ens hi - dedica em va fer un comentari : "Una companya i jo ens preguntàvem de tant en tant que com us ho apanyàveu abans, per documentar-vos els periodistes , quan no hi havia el Google". Definitiu, no creuen ? El cas és que esta xicona ho tenia - i ho té , per sort per ella i els oients o lectors que la puguen seguir - molt clar: l'ordinador és un instrument per trobar...algunes coses, investigar, documentar-se , llegir, entrevistar, fer hores i hores per poder informar...és el que realment importa.

Doncs bé, és tal la frivolització , la superficialitat en què ha caigut ja fa uns quants anys una bona camada de "professioanals" del periodisme que este ofici, este treball ha caigut en el pou de la banalització, de la indiscreció, de la poca substància...de la negació del que, com a periodista, pense què ha de ser informar. Lamentable. Però evident.

I a l'autor d'EL PIANISTA el meu respecte quan s'és crític...de tot...i de tots. També confie que pose en qüestió altres professionals ; els de la seua corda, també, de tant en tant.

P.S. D'ací a sis dies , hem de votar. Jo ho faré. I tu? Paga la pena per-ho . Es el que crec. I així ho dic, clar.