MORT

Se m'ha mort un amic. A uns quants amics comuns. Adrià ha dit adeu deixant al darrere el seu somriure i el trò greu de la seua paraula (pel timbre i també per la precisió en el "tir" dialèctic). L'última vegada que vam coincidir, ara fa uns tres mesos - i després d'un llarg parèntesi per raons que no paga la pena explicar - , ens vàrem abraçar i, en demanar-li com estava, em va respondre amb la tranquilitat de qui sap que el seu final s'acosta , però amb la ironia i la mordacitat amb què afrontava la vida :"Fet una merda...no em veus?". Tot seguit s'interessava per mi.

Des d'aquell dia, en què la seua figura - potent i esplèndida en general als seus llargs seixanta anys - havia acusat fortament els efectes de la puta malaltia i els tractaments per alleujar-la, en cada ocasió en què li "rebotava" alguns correus electrònics que suposava el divertirien , pensava el que hui, finalment, he sabut: que, potser l'últim que li vaig remetre , ja no l'obriria. Traït per la mort - sempre esperada i sempre amagada - Adrià se n' ha anat . Discretament, en companyia de la seua parella i dels pocs amics i familiars que havien pogut assabentar-se'n . Jo, com un altre dels seus coneguts que hui m'he trobat a la platja , ho he hagut de saber a les pàgines del diari. Un dels quals on va publicar sovint algunes de les seues més celebrades columnes periodístiques (literàries) .

Espere, Adrià, que, gràcies a les invectives que vas llançar a molts personatges i "personatgets" de la vida pública, social i política valenciana i especialment alacantina, ells intenten fer alguna cosa millor de les que tu has pogut vore en molts anys, des què vas arribar a la "capitaldelaprovincia"(mira que els agrada mirar-se el melic!!) des de la teua Novelda natal. (Quin goig escoltar-te en públic dir allò de..."Qui diu que Alacant és la millor terra del món és que no ha viajat"!)

No oblidaré la teua contundència i "maldats" en hores de tertúlies - les privades i les que compartírem a la ràdio pública valenciana (ai!) - en què la paraula del "ciudadano López" (com diu el professor Manuel Alcaraz) sonava i encara sona a veritat i a honestedat.

Adrià, amic, col.lega. càustic, immisericorde amb els mediocres, els incults militans , els soberbis per ignorància...descansa en pau.