ECLIPSI

Anit, en acabar quasi tres hores d’eclipsi total de lluna, vaig experimentar tal pau que me’n vaig anar al llit tranquil, assossegat, inclús diria que una mica més feliç que ho havia estat cap al migdia. Ja veus, com n’és de contradictòria – a cada minut – la nostra existencia.
I és que una involuntària indignació, com un corrent d’aire que et fa sentir fred de sobte, m’havia recorregut per dins des de dijous, pegant-me arpades , mossos, que em feien sentir dolor quasi físic. A sant de què?, em preguntava quan em sorprenia íntimament cabrejat…La resposta la trobava – i la trobe – en la inconfusible actitud de determinats caps polítics d’este país nostre, eixa Espanya que diuen defensar, i amb la qual s’omplen la boca…sense vergonya i, per damunt de tot, amb la – seua , clar – santa convicció – pura façana! – de que només amb les mentides i els insults, de grossària mai escoltada durant els mandats de dreta o esquerra , poden aconseguir rèdits polítics que no poden aconseguir amb vots. La distorsió , la perversió del sistema democràtic és la seua clau, l’única possibilitat que veuen per abocar el país a un constant estat de la crispació, i front a la qual haurem de digerir i defecar allò que ens fa mal. A mi, clar, també. “Violencia – deia ahir el president del Govern (aquell a qui els fariseos que criden a Madrid, Lorca, València, Salamanca o Barcelona dicen traïdor, assassí, mentider, feixista, anti-Crist!) – ni verbal!” . Però ens hem de carregar de paciència i bones maneres democràtiques – i no falsament solemnes – per a no caure en el joc, l’única proposta de joc (només el seu) que ens posen damunt la taula, però, sobretot, al carrer (ara, l’han descobert, ells, el carrer! ) .Una proposta d’enfrontament constant, de trobar sempre en les decissions del govern – totes legítimes i avalades pel dret i la llei, que jo sàpiga – una fantasmagòrica i , això sí, sempre! postura “anti-espanyola”. Que què volen, aquesta gent? Com deia algú hui en les pàgines d’un diari, protegir el seu “chiringuito”. I, per favor, que no em vinguen els salvadors de torn (i de guàrdia!) i em diguen allò de què “tots els polítics són iguals”…Miren, no: uns en són més d’’iguals’ que d’altres.
L’Espanya de la “caspa” vol tornar a dirigir-nos. S’han llevat les caretes, les màsqueres , el Carnaval s’ha acabat…però la Quaresma que ells ens proposen és, inclús , anterior a la del Concili Tridentí . Austeritat, tota. Però no ens facen patir més. Juguem tots el JOC , si és que ampliem la ment i creem que les regles de la democràcia són iguals per a tots, durant la partida…i després. I les hem de posar i respectar tots. No els uns CONTRA els altres. El seu joc – l’anti-joc – , senyors, no m’interessa. I vostés són també jugadors interessats. I bruts.