OVIDI

A moltes comarques valencianes s'usa l'expressió "ha faltat..." quan es parla que algú ha mort. A Catalunya encara s'escolta que "la senyora...(...) ha fet el traspàs" per a manifestar el mateix concepte. Ell, l'Ovidi Montllor, "fa vacances" - així ho deia a una de les seues més celebrades cançons - des de fa 12 anys. Este cap de setmana he recordat aquell dia: hi havia manifestació i i després, concert al Passeig de Campoamor, a la ciutat d'Alacant. Era (el 10 de març) un dia fred, ventós i amb una pluja tímida, però gelada. El lema de la manifestació d'aquella tarda fou "Alacant és important"...i ja s'ho pot imaginar el lector que no visquera allò: es tractava de reivindicar el conjunt del País Valencià i cridar contra els intents - sempre latents; inclús ara per ara , tot i que més desdibuixats - de "surestizar" les comarques del sud del país , però, sobretot, de castellanitzar encara més estes contrades des d'on escric .

Fou aquell dia, en aquelles hores, mentre discorria pels carrers del centre d'Alacant aquella gentada , quan ens van donar la notícia: Ovidi havia renunciat a continuar , molt a pesar seu, la seua lluita contra una malaltia que se'l menjava feia mesos. L'autor de "La fera ferotge" i "La samarreta", no tindria, per tant, l'ocasió de seguir posant veu (la més potent, vigorosa i greu de la 'cançó' , càlida, forta i sempre tendra i expressiva ) a la lluita per l'art, els valors democràtics i la solidaritat per qualsevol causa - habitualment, s'apuntava a les que hom podria dir-ne 'perdudes' - que demanara la seua ajuda i presència. Ovidi Montllor, el poeta, el millor i més fidel intérpret dels versos de Vicent Andrés Estellés, se n'anava a fer vacances aquell dia gris de 1995. Vist ara, sembla com si tinguera una premonició i s'estimara més descansar perquè potser havia endevinat que s'acostaven temps encara més foscos per als valencians...i que encara duren: dotze anys de governs d'una dreta que han anat desmuntant el poc que fins aquell moment s'havia anat construint al País Valencià. Però no va triar l'Ovidi aquell silenci: la seua salut li jugà una mala partida. Va perdre. Més que vacances...va ser un comiat. Com sempre, contra la seua voluntat i en mala hora.

Este cap de setmana , al seu poble, Alcoi, Ovidi ha sigut recordat al Teatre Principal per alguns dels molts amics que li han professat sempre un gran respecte. Com a personatge públic. Però, sobretot, com diu un llibre que fa mesos que fa voltes per cases i comerços, de la mà de l'escriptora Imma Monsó, "un home de paraula".

o------------o

P.S. :Una setmana més tard, enmig d'unes falles de València, el dolor intens que acuses quan perds als qui ja no voràs i amb els quals mai més no podràs compartir taula ni paraula, em va atacar un altre cop: se me'n va anar Joan, l'amic, el company, el col.lega.