TEATRE

Hui , com sap el lector, se celebra arreu el món el Dia del Teatre. Soc dels que creu que l'art , tot i que és "inútil", segons molts creadors, té un indutable paper de transformador de la societat, no com agent de canvi real, sinò com una eina més per ajudar al progrés més profund de qualsevol societat. Com aquell poeta, "maldigo la poesia concebida como un lujo cultural por los neutrales, que , lavándose las manos, se desentienden y evaden; maldigo la poesia del que no toma partido...partido hasta mancharse". I és què quina cosa és qualsevol manifestació artística que no critique, distorsione, pose en contradicció la realitat quotidiana, els polítics que ens governen - o desgovernen - ? La capacitat transgressora de l'art, eixa és la utilitat que li trobe a la música, el cinema, la pintura, la literatura, l'escultura...el teatre. L'equidistància en l'art , com en política, és impossible, a banda d'incapaç de fer que res ni ningú no vaja endavant a través del pensament crític.

I això que acabe d'apuntar fa créixer el debat, però no mai l'enfrontament que alguns intenten en contemplar espectacles que no els "agraden" perquè no els "convenen" . La llibertat és l'essència del teatre, com la de qualsevol altra creació artística. En eixa característica rau el temor que provoca entre els sectors immobilistes, reaccionaris, contraris a la diferència, a qualsevol idea, expressió...que no coincidisca amb les seues, que - entenen - son "les úniques" vàlides . La intolerància els du a tancar-se - i prohibir, o dificultar - l'exposició d'idees expressades en forma d'espectacle. L'art és, per tant, encara hui, i per sort , un fet cultural de canvi, d'agitació de conciències...i no només , però també, clar, d'entreteniment.

Els intolerants de guàrdia - sempre n'hi ha a qualsevol cantó, disposats a ser les consciències dels desencaminats ("martillo de herejes", deien d'ells fa uns anys al nostre país) , dels que no necessitem consignes , que som la immensa majoria - porten un parell de setmanes fent una campanya "preventiva" - s'han especialitzat en avançar-se als esdeveniments i així creen tensió on sol haver normalitat - contra la representació divendres que vé a Villena, a les Valls del Vinalopó, de l'espectacle "La revelación" de l'humorista italià Leo Bassi. Per què? L'espectacle, dins la programació municipal de la regidoria de Cultura d'un govern local dirigit pels socialistes , coincidirà, en dia i hora, amb un dels primers actes de la Setmana Santa de la població. I? , pot preguntar algú. L'"excusa" dels qui volen que desaparega del programa esta funció és que pot "ferir" sensibilitats ; les d'alguns catòlics, clar ( i dic jo que no de totes les d'estos creients cristians, perquè també dins de l'Esglèsia oficial hi ha moltes sensibilitats , inclosa l'artística i la del respecte als qui no pensen igual...veritat?) . El cas és que el grup municipal del PP intentava ahir la supressió de "La revelación"...sense que el grup de govern de Villena accedira a la petició...Per tant, i si res no passa, el Teatre municipal acollirà l'espectacle de portes endins, com s'havia previst. I els participants en el "Via Crucis" el celebraran . I no ha de passar res. Potser la "reacció" induisca alguns ciutadans i opositors vigilants que aprofiten qualsevol moment, fet, per a dir allò ben italià de..."porco governo", per la procedència italiana del "pallasso" Bassi.


Potser per eixa raó i unes quantes més el teatre, l' art , com els deia més amunt, continua tenint el seu poder , basat en la llibertat i el compromís. Un revulsiu que a tot hora ha de despertar comoditats mentals i posar-les en contradicció. Com si no, hem poogut avançar? Visca el teatre!

I una cosa més: no sóc precisament un entusiasta de l'humor de Bassi. I tampoc de la Setmana Santa. Hi ha públic per a tot. I tots mereixen el meu respecte. A tots, especialment l'actor Juan Echanove, qui ha guanyat el premi Valle Inclán (anit s'atorgava a Madrid en la seua primera edició) pel seu meravellós personatge, per la seua creació , impactant, en "Plataforma".

(Se m'oblidava. L'assumpte de Villena continuarà per altres punts de la gira de Leo Bassi. Així ho ha decidit un grupet d'"impresentables salvapàtries" (ufff!) , uns ultradretans, vaja, que fan campanya contra "La revelación" (que és un espectacle quasi naïf que critica aspectes de l'Esglèsia acomodada, jeràrquica i oficialista) en una nova onada de protestes que confie no posen més llenya al foc ambiental dels últims mesos).