ANCIANS

És una obvietat dir-ho més, però, la realitat supera sempre la ficció. I la persistència de determinats comportaments de les institucions - i en les esferes privades , també ! - amb els ancians, els discapacitats, els depenents dels altres, és, també una realitat , de vegades amb apariència inversemblant, però, evidentment, real. Massa real, i tot, encara que la realitat no admet graus. La desatenció , el concepte de mercaderia que es té d'alguns sectors de la societat, és , una vegada més un element distorsionat d'un còs social també malalt. De desamor.

Tot això em fa de petit pròleg a la indignació que m'ha provocat saber hui que les cinc persones que moriren en un incendi d'un centre , una "Residència de la Tercera Edat", a un poble de València l'any 2006, estaven tancades amb pany i clau en la infermeria del lloc, sense vigilància i sense atenció. Com objectes retirats. Joguets trencats. I aquell dia...cremats.

Així ho diu la jutgessa que instrueix el cas i que ha acabat les diligències abans d'obrir judici, tot afirmant que, segons s'ha pogut comprovar una de les cinc víctimes mortals, un home, va patir una crisi, arran de la qual fou lligat al seu llit. Les convulsions que va patir provocà una espurna que va iniciar el foc. El metge se'n va anar només va acabar el seu torn.

Epíleg: la residència en qüestió no tenia llicència ; la consellera de Benestar social de la Generalitat valenciana , Alícia de Miguel, va informar aquell dia que s'estava tramitant això, la regularització...que, miraculosament , fou concedida l'endemà del succés.

Algú pot ser impermeable a esta pluja d'irresponsabilitats ?