ANIVERSARI

Hui fa quatre anys que milions d'homes, dones, joves, xiquets, ancians...d'este país - el gran, Espanya , dit siga amb cap connotació "patriotera" ni tan sols patriota - , vam eixir al carrer a dir alt i clar, NO A LA GUERRA. Vam passar molt de fred , però estavem contents, satisfets...I molt preocupats. Un mes després assistiem a l'inici de la cruel guerra - com totes, de cruel, d'inhumana i res eficaç contra el que diuen alguns governants que fan les guerres - i un any més tard, la batalla es lliurava a les vies de rodalies de la ciutat de Madrid. Vòra dos mil persones - 200 mortes - patiren - i continuen el sofriment - les conseqüències sagnants del terror i els terroristes. Els fets ens donaven la raó : de res no va servir que passàrem fred i cridàrem(..però ho tornarem a fer , si cal, veritat?).

Hui, també a Madrid, ha començat el judici contra els suposats 29 autors materials - i els intel.lectuals - d'aquella matança . Les seqüèl.les d'aquella barbàrie les hem pogut vóre i escoltar en els rostres i les veus dels afectats per allò. I també la indignació dels qui no paren en voler rendibilitzar políticament tant de dolor. No els tremola la veu als indignes que continuen en la seua paranoia (ben programada!) de conspiracions, àcids bòrics, motxilles ...i , ara, els components i la naturalesa dels explosius que van assassinar i destruir persones l'onze de març de 2004.

Des d'aquell 11-M este país està partit en dos, com deia anit Iñaki Gabilondo. La responsabilitat d'eixe trencament, d'eixa ruptura social, la tenen, deia el periodista, alguns mitjans informatius, el Partit Popular i la Conferència episcopal espanyola. O el que és el mateix, segons entenc: la dreta econòmica més rància, la dreta política més extrema i l'integrisme catòlic més reaccionari i antievangèlic.

Fins a quan? Potser quan l'allau definitiu dels vots arrase amb el PP actual i d'eixes eleccions puga eixir una dreta homologable a l'alemanya, la francesa o la britànica. Mentrestant, els mentiders d'aquell febrer de 2003, del març de 2004 i els d'ara , que són els mateixos, seguiran fent la mà i fent-nos la llet agra cada dia.