RESSENTIMENT

Recomane la lectura tranquila i reflexiva de l'article "La política del resentimiento"(El País, dissabte, 24/02/07) , l'autor del qual és el professor Enrique Gil Calvo. Em permet extreure alguns dels fragments d'este treball que , tot i que no ofereixen grans "revelacions" per al comú del personal, intenta desentranyar (publicar, diria millor) l'estratègia de l'actual Partit Popular, a mans - oficialment, si més no - de Mariano Rajoy, ex ministre de diversos departaments, tots ells d'important factura - Interior, Cultura, Educació - de successius governs de "l'amo de l'agit-prop", José María Aznar.

Diu Gil Calvo que l'actual retorn d'una nova dreta integrista i reaccionària, està representada, als Estats Units, pels "neocon" - mesianisme imperial - i els "teocon"(fonamentalisme religiós) ; a Europa, pel populisme xenòfob dels Le Pen, Haider, Fortuyn, Vlaams Blok,etc..."cuya música sociológica está detrás de la letra política del programa de Sarkozy, y en España por la santa alianza(encarnada por la COPE) entre el catolicismo conservador (ABC) y el radicalismo pequeñoburgués (El Mundo) , las dos sensibilidades que hoy inspiran la cultura política del PP.

Després de diverses consideracíons al voltant de la radicalització extrema del PP, i d'afirmar que en un escenari com l'actual caldria demanar-li a Rajoy que parlara, com a molt extrem, com el seu veí francés Nicolás Sarkozy, qui representa una dreta "a la page" , el articulista insisteix que és en la dimensió psicosociològica de les passions i les emocions polítiques on s'ha de "buscar el sentido último de lo que cabe llamar la estrategia del resentimiento( o la política del despecho) que hoy anima al PP"..."No sería la primera vez que ocurre algo parecido, pues para poder explicar la seducción del pueblo alemán por parte del nazismo también ha habido que recurrir a la política del resentimiento...".

"...Esa misma retórica del resentimiento es la que hoy está desplegando el PP a fin de cohesionar a sus bases sociales, nacionalizándolas a través del odio a un enemigo interior fabricado para la ocasión: el presidente Zapatero, al que se atribuye la puñalada por la espalda sufrida por el PP entre el 11-M y el 14-M".

I...després de llegir complet este article, comproven les dades , les imatges, els himnes ,les pancartes , les veus i les cares dels qui fa unes hores només s'han concentrat a Madrid , una vegada més , no contra els jutges, ni el codi penal, ni els terroristes, ni a favor de les víctimes. Si ho fan, ja em diran si no els fa una poca...de por, alhora que d'indignació. "Santa Indignació" si és que ens donen permís per a "santificar" a la nostra voluntat. Que eixa és una altra!

"