PILAR

Em va impactar quan la vaig poder vóre solemne i ferma a pesar de tot, al congrés dels diputats cantant-los a les "senyories" de qualsevol idea i disciplina política el seu comportament interessat i gens solidari amb les famílies i víctimes de la major brutalitat patida pel poble de Madrid l'onze de març de 2004.

Continua impressionant-me - i més encara després de conéixerla personalment en maig de 2005 - . Pilar Manjón, presidenta de l'associació de Víctimes de l'11-M ha hagut de ser contundent una vegada més, quan s'està a punt de jutjar els suposats autors d'aquella massacre: "Venudes estan les conciències d'aquells que, per tindre més audiència , insulten les víctimes ;o per vendre més periòdics, continuen mantenint determinades teories" ;"hem hagut d'escoltar que ens deien miserables per pensar que no era ETA l'autora"...

I hui s'ha sabut, només 48 hores abans, però benvinguda siga la notícia, que l'explosiu que va assassinar i mutilar centenars de persones, no contenia "titadyne": tot era Goma2 Eco. Les conspiracions van sent desmuntades, una després de l'altra.

A pesar de tanta evidència, els insults continuen: "Jo estic en altres coses...No estic en Felip Cinqué...ni...I això de les fosses, de Mayor Zaragoza, i Cossiga, i Mario Soares...Este és un país seriòs,cony..." (Mariano Rajoy, president del PP, hui , al migdia). Cal més menyspreu a les víctimes per la guerra d'Iraq o la incivil guerra espanyola? Potser sí. I no tardarem en escoltar més expressions del mateix calibre.