ZAPLANA

Escoltar Eduardo Zaplana acusar, esta vesprada al congrés, el nou ministre de Justícia , de "sectari" , entre altres qualificatius, em posa prou calentet...d'ira continguda, naturalment. Ell, qui ha deixat cadàvers polítics - i no precisament amb mètodes molt elegants - al seu pas, per Madrid i , sobretot , pel País Valencià!...

Zaplana, qui ha deixat al marge - marginats es diu això, no? - companys del PP , que ha fet (i fa) la vida política impossible inclús al seu successor en el càrrec( pobre president Camps!) ...Ell, precisament, no és la veu millor qualificada per a acusar ningú de practicar l'éxclusió...Ell, que va alimentar i promoure a través dels seus escolans qualsevol neteja dins i fòra del partit, de les empreses públiques valencianes, incloses unes llistes negres a la ràdio i la televisió valencianes, que encara mantenen els seus noms apartats de responsabilitats informatives...

Però l'ínclit ex alcalde de Benidorm ha topetat , com alguns altres dels seus companys de bancada popular, amb el caràcter i la contundència de Fernández Bermejo. El ministre ha avergonyit públicament Zaplana per no sber distingir entre la "legitimitat" i la "legalitat" del Consell General del Poder Judicial. I li ha deixat caure amb calma: "...vosté pot donar-me lliçons d'ordenació del territori i de rajoles, però lliçons de dret no li les accepte".

I és que Zaplana té un present, com tots. Però també, com tots, té un passat.