COMUNA?

Vull fer-me ressò , ací, d'un article que l'escriptor i professor Vicent Alonso publica hui a les pàgines de "Quadern" de l'edició valenciana d'El País. El treball - "Un vici solitari" - critica l'actitud i l'estretor de l'escriptora Patricia Gabancho qui en el seu llibre "El preu de ser catalans" fa una anàlisi que a Alonso l'indigna:

"La diagnosi de Gabancho es permet el luxe de deixar de banda tot un seguit de qüestions que no tenen precisament l'aspecte de no fer al cas. Perquè, què passa amb l'espai cultural (català/valencià) comú? ...és que Gabancho ha renunciat també a la defensa de la llengua comuna? Com es pot renunciar a contemplar, des de l'òptica d'una diagnosi de la cultura catalana contemporània, tot el que s'ha esdevingut en territori valencià? No mereix ni una sola línia el que ha passat ací els darrers anys en el camp lingüístic i cultural? Com és possible?"

Alonso, que no té cap problema en dir que l'obra de Gabancho és un llibre esplèndid, insisteix en el seu cabreig per una situació de precarietat per a la cultura catalana no només "allà dalt" sinò el que alguns d'allà ignoren dels d'ací ...amb la qual cosa...estem molt pitjor:

"No ens costa massa entendre que ara més que mai, 'adscriure's' als vint anys a la cultura catalana és un acte de fe, perquè has de saber a quin vaixell puges"..."Però sí que ens costa entendre per quina estranya raó hi ha qui proposa llançar per la borda passatgers amb tots els drets del món a fer aquest mateix viatge".