LLATÍ


Em reconec , com tants de la meua data de naixement, deutor de les llengües clàssiques per excel.lència (i crec que mai millor dit). El grec m'ha ajudat a organitzar el meu pensament, a estructurar-lo , mentre que el llatí , m'ha servit i continua sent de màxima utilitat en la meua vida diària per a posar per escrit les idees - bones, pitjors i regulars(éstes útlimes les més nombroses) - i per poder contar notícies d'una manera coherent i fàcilment comprensible per a lectors, oients o espectadors. Al cap i a la fi, allò de posar "subjecte, verb i complements", elemental per a qualsevol periodista.

De menut, per edat, país i règim polític i religiós en què em vaig criar , el llatí ja formava part dels primers espectacles als que hi vaig acudir durant llargs anys, sobretot els diumenges de cadascun d'eixos anys. La missa obligatòria setmanal (al final de la qual el rector estampava un segell d'assistència que haviem de presentar dilluns als mestres de la meua escola, tot i ser pública!) era oficiada en llatí...i tot era incomprensible, llevat de les homilies o "sermons" , que eixos eren en castellà...mai en valencià, clar. I la litúrgia m'agradava, ho de dir. I continue pensant que com a directors d'escena, muntadors i realitzadors de grans cerimònies, ningú, ningú com qualsevol membre distingit o mediocre de l'Esglèsia Catòlica (només posaré com a mostra per a recordar, tot el cerimonial muntat amb la mort i soterrar de Joan Pau II o, més recentment, la visita a València, ara fa un any, de l'actual pontífex, Benet XVI). I la litúrgia en llatí....

Però ja fa molt de temps que , gràcies a un home bò - i que es creia tot allò que feia des de la seua trona al capdavant dels creients catòlics d'arreu el món - Joan XXIII , hi hagué un concili, el Vaticà II , que , vist ara amb perspectiva d'agnòstic i en aquell moment de creient, fou el més semblant a una revolució dins l'Esglèsia , que va capgirar conceptes, doctrina de fe i litúrgies...inclosa la necessitat més que peremptòria de celebrar els oficis - tots - en l'idioma de cada lloc on els creients visqueren. El llatí, per tant, no devia ser obstacle perquè els catòlics accediren a la comprensió de determinats aspectes de la fe cristiana.

I d'aquell canvi de 360 graus impulsat per un home a qui no li van fer fàcil tampoc la seua vida de Papa, a la reacció més absoluta. Al cúmul de despropòsits i ingerències de la Cúria Vaticana en la vida social i privada de creients, agnòstics, ateus i d'ideologia liberal i progressista s'hi sumen cada dia que passa més absurds ,imposicions i atemptats contra la llibertat individual i/o col.lectiva.

I ara ve l'actual Papa, Benet, i diu en una "motu proprio"(ja saben, que cadascú decidisca) , que hi ha llibertat...per a què? Evident: per a tornar a usar el llatí en la litúrgia catòlica, o mantindre, com es venia fent des del Vaticà segon, l'idioma del pais o regió que allotje a una determinada comunitat cristiana (m'hi nego a usar catòlica per l'essència restrictiva del terme ) . O siga, i acabe : que ja podem vore tots com caminem, o volen que ho fem. Com diu la cultura popular de sempre, i ha recollit en un llibre que recomane el sociòleg i escriptor Umberto Eco, "al pas del cranc", cap arrere.

Bon dia tinguen.

SÒRIA

Bernat, de nom. Nou ministre de Sanitat. Valencià de la Ribera, del poble de Carlet, tot i que la seua notorietat - mai desitjada per ell - li va vindre, quan encara treballava a la Universitat Miguel Hernández (on conserva la seua càtedra) , a causa (o "per culpa") dels qui li van posar tots els impediments possibles perquè poguera continuar les seues investigacions en el camp de la biogenètica al nostre país. Fou en el feliçment superat (ai!) govern del , ara mateix, president de la FAES de la qual obviaré el seu sentit , si és que, llevat dels més fonamentalistes del PP , li'n veuen cap.

Bernat Sòria , atacat ja en les seues primeres hores de nomenament com a responsable de la sanitat pública al nostre país pel govern de la Generalitat Valenciana que li va negar també - i continua fent-ho - el pà, la sal, l'ajuda, els fons per a investigar en les seues tècniques biomèdiques , hagué de tocar a portes estrangeres o frontereres - és el cas d'Andalusia, on treballava fins ahir amb la subvenció de la Junta que governa aquella regió - per poder seguir el seu treball com a científic , "radical" , si atenem als titulars del diari ABC de hui .

No gosaria de fer comparacions tan greus per la situació que va travessar el personatge a qui m'han recordat els "censors" del flamant i discret (i competent!!) nou ministre de Sanitat espanyol. Però m'ha sigut quasi inevitable pensar en el metge i científic Miguel Servet , perseguit en uns temps per sort superats, però que alguns voldrien - en tots els camps - ressuscitar. I és que haurem de fer memòria, sí, que quan Bernat Sòria va estar en el centre de l'atenció pública internacional per les seues investigacions per encàrrec i ajuda econòmica de la Fundació per a la Investigació de la Diabetis juvenil dels Estats Units, va ser sotmés a intimidació i expedients "informatius" per part del ministeri de Sanitat , per petició expressa no del president Aznar, sinò de "l'esposa del president", convertida un cop més en el "pot de les essències religioses i morals espanyoles i de la Santa Mare Esglèsia Catòlica" .

No ha pres encara possessió del seu càrrec i mentre la majoria d'espanyols confiem què el metge i científic pose ordre en un camp que necessita una visió no només economicista( que també) sinò mèdica, social, científica i progresista, la "caverna" política i el "poder fàctic" per excel.lència, la jerarquia eclesiàstica i els seus braços executors tenen un motiu més per posar-se en peu de guerra. La mateixa i repetida guerra de sempre: la d'anar contra qualsevol avanç , perquè això implica llibertat. I no és que siguen conservadors molts dels que ara aniran - van - contra el metge/ministre. Són, malhauradament, reaccionaris. Com els que van posar fi a Servet.