RAONS

És inevitable que, després del "sacseig" electoral que hem patit tots els que voliem el PP ben lluny, en l'oposició, dels nostres ajuntaments i , en general, les institucions democràtiques del País Valencià, continuem intentant buscar les raons , els motius pels quals el mapa és el què és i no cap altre. Quatre anys en són...ni molts ni pocs. Però...ja sabem que tot, el temps més encara, és relatiu. Ens haurem de fer càrrec. O exilar-nos. I alguns , la immensa majoria, hem d'optar per la primera de les possibilitats: païr el què ha passat.

Però no em resistisc a recuperar, ara, tres dies després del "D" , diumenge passat, un article del professor i ex conseller de la Generalitat Valenciana, Andrés García Reche. L'escrit, publicat el dia 17 d'abril passat , és d'una clarividència i un realisme punyents. Certers. L'article , llegit ara, té encara més sentit i més motius per servir de reflexió...de tots. Sense excuses, tots. El treball de Garcia Reche es titula "¡Yo no he sido!" i diu això:


"No acabo de entender a qué viene tanto jaleo por el informe del Parlamento Europeo sobre el urbanismo salvaje en la costa española ¿Acaso es ahora cuando nos enteramos, gracias al trabajo de tan alta como ignorada institución, de que se está "enladrillando el litoral valenciano", o de que éste "está siendo sometido a un expolio de la comunidad y de su patrimonio cultural"? ¿Qué pasa, que nosotros mismos no hemos visto día tras día cómo se iba produciendo el susodicho desaguisado, armados de un pasotismo negligente digno de mejor causa?

Cualquier valenciano que tenga ahora más de 30 años ha tenido ocasión de comprobar por sí mismo la enorme transformación sufrida por el paisaje costero, hasta el punto de que éste resulta ya irreconocible para quienes allí crecieron. Desde Peñíscola hasta Oropesa; desde Valencia a Cullera, o desde Dénia hasta Pilar de la Horadada, nada se parece ya, para nuestra desgracia, al lugar donde pasábamos los veranos de nuestra infancia.

Ahora bien, lo realmente curioso de este asunto es la ausencia total de responsabilidades. Resulta que aquí nadie es responsable de nada, ni de la colmatación de la franja costera, ni de la nube de grúas que se divisan en todas las montañas circundantes. Los ayuntamientos, solidarios ellos, dicen que necesitan financiación para proveer de servicios a la población. Los promotores y constructores, cargados de razón, arguyen que hacen exactamente lo que la ley y las instituciones les permiten, la comunidad autónoma proclama que se aprueba únicamente lo que es obligado aprobar, y el gobierno central se defiende recordándonos que el urbanismo no es de su competencia. En definitiva, que el territorio valenciano se destruye a simple vista de todo el mundo, pero, misteriosamente, no hay culpables a quien señalar.

Falso de toda falsedad. Lo que está ocurriendo es, en primer lugar, responsabilidad de los habitantes de los pueblos costeros quienes suelen elegir a partidos proclives a las recalificaciones o a asociaciones de independientes que proporcionen los votos bisagra necesarios para convertirles, gracias al urbanismo expansivo, en ricos de la noche a la mañana, aunque sea a costa del deterioro de su hábitat natural (ya se irán ellos a otro lugar menos enladrillado en cuanto cobren la pasta).

De los ayuntamientos, en segundo lugar, los cuales ignoran (o socializan) todos los impactos negativos que puedan producirse sobre el medio ambiente en aras a obtener financiación rápida para abordar multitud de proyectos inútiles (como palacios de congresos y similares) pero de mucha rentabilidad electoral, mientras la seguridad y las infraestructuras se resienten por la dispersión urbanística, y los camiones de la basura hacen decenas de kilómetros, bajando y subiendo colinas, para recoger unos residuos inexistentes (porque allí nadie vive la mayor parte del año). Ya saben, el típico modelo de turismo sostenible.

De la comunidad autónoma, en tercer lugar, a quien le importa un bledo el territorio que gobierna y desconoce el término sostenibilidad aplicado al desarrollo urbano.
Del gobierno central, en fin, que ya tenía que haber propuesto con carácter de urgencia una ley orgánica que retirara de inmediato las competencias urbanísticas a todos aquellos municipios de la costa que dispongan de algún capital natural susceptible de ser resguardado. Además de poner en manos de los técnicos y académicos que saben de urbanismo y de arquitectura la decisión final sobre los planes de ordenación, sacando estos de las manos de los políticos, quienes se han demostrado totalmente incapaces de gestionarlos. Y, en fin, de los promotores y constructores que, si bien pueden justificarse porque "la ley les ampara", harían bien en interiorizar, aunque solo fuera una pequeña parte del concepto de responsabilidad social de las empresas, tan extendido hoy en la Europa civilizada.

En cualquier caso, el turbio asunto del urbanismo en los municipios costeros, es algo que va mucho más allá de las responsabilidades concretas que corresponden a sus propios habitantes, empresas e instituciones implicadas. Es, sobre todo, responsabilidad de la sociedad entera. Una sociedad como la nuestra, carente del capital social necesario para cohesionar su territorio, que no tiene afecto alguno por su historia, su cultura o su hábitat natural, que le importa un rábano que el paisaje se destruya, y en la que cada ciudadano acepta implícitamente el festín depredador esperando que algún día a él también le toque.

A esta cosa tan cutre ha quedado reducido el mítico modo de vida mediterráneo que tanto publicitamos en su momento y que formaba parte de nuestras señas de identidad turísticas. Lo pagaremos".

....i ja ho veuen: comencem a pagar-ho!

I si no voleu caldo, dos tasses. Este enllaç us porta a un altre article, el del director del diari Información , d'Alacant. Juan Ramón Gil reflexiona i dona moltes de las claus del què va passar diumenge. Ell ho veia vindre. Crec que els partits i la majoria de ciutadans no ho van voler vore.

http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=636010&pIdSeccion=8&pNumEjemplar=2059&pFechaEjemplar=2007-05-29%2000:00:00

FRACÀS

Hem sigut ahir protagonistes i espectadors d'un fracàs col.lectiu que irremediablement s'acostava a tots i , cadascú amb la responsabilitat que li corresponia, no ha volgut vore -almenys, públicament- o ha fet com si no passara res. El fracàs d'allò que en diem ,eufemísticament, "el sistema". El democràtic, clar. Algunes coses , és evident, no funcionen, cada dia menys , per cert. No és possible que ningú -partits polítics (grans i menuts, parlamentaris, extraparlamentaris o (com deia un conegut meu, professor de Dret), "protoparlamentaris", ciutadans de qualsevol edat adulta, treballadors i empresaris, amaguem el cap i ens excusem amb el recurs "són coses de la política i els polítics"per intentar lliurar-nos, exminir-nos de qualsevol responsabilitat en allò que està passant. I , contràriament al que puguem dir, és cosa de tots. Un fracàs induit de la participació (l'absència d'ella) ciutadana en les eleccions, i un estat de cabreig permanent que ´, indefectiblement , ve tot seguit, és responsabilitat a compartir.



No podem fer com si res no haguera passat diumenge. És un fracàs, dic, que un senyor com Carlos Fabra , es pixe de riure dels ciutadans i damunt, ho faça menyspreant la seua dignitat( la dels electors, inclosos els qui l'han votat) i amenaçant en el més pur estil mafiós, eixe que l'ha fet personatge públic i objecte d'investigació fiscal i judicial en els últims anys:

http://www.cadenaser.com/fonoteca/

Potser, com ha dit hui la candidata de Compromís pel País , Glòria Marcos, ens hem acostumat a ser més Sicília que no pas el País Valencià. Tots. Però potser és que "el futur és rajola" i...no tenim com a societat civil més raons que les hedonistes...fins al paroxisme. O la desídia. Llavors ,si continuem per eixe camí, haurem d'esborrar queixes, qualsevol protesta o renec. No tindrem autoritat moral. Cap. Ningú.

(Lamente no poder ser més "animós", vint i quatre hores després de la "gran debacle". Potser un altre dia).

VOTEM

Votem, votem, que diumenge que ve ha de començar una nova visió de les coses públiques. Votem perquè a partir de diumenge canvien les cares, els fets, la prepotència, el domini, l'engany, la mentida. Votem el 27 perquè, per la nostra higiene mental col.lectiva, necessitem que quatre desaprensius desapareguen del mapa de les institucions públiques. Votem per una educació pública, laica i gratuïta, per una sanitat pública i gratuïta, per uns transports públics i segurs, per un urbanisme que beneficie tots i no enriquisca uns pocs, perquè la llengua, el valencià, tinga el lloc que li correspon, en igualtat de condicions amb el castellà, i no es quede reduït a l'àmbit privat. Per tantes coses...

http://www.youtube.com/watch?v=cAXAimmhS0M

Per això, perquè ens hem guanyat el dret a votar i a posar i llevar governs amb la nostra decissió lliurement presa, votem qualsevol candidatura diumenge que ve. Qualsevol. Però mai les del PP. Per salut democràtica, adéu PP.

Votem, votem, que el canvi és possible.

COSTUMS

Em rebel.le sovint contra la rutina amb la qual ens acostumem, acceptem, sense escandalitzar-nos , gens ni miqueta , a assimilar, pair, notícies que, per repetides en el temps, semblen "normals" quan són brutals, de entrada; i d'eixida ens haurien de fer parar i tornar a reflexionar la insensibilitat , la buidor i la frivolitat que està instal.lada entre nosaltres....i que l'hem feta tots, cadascú en la seua mida i taxa de responsabilitat. Em rebel.le, dic...i em sent cada dia més impotent.

Hui m'he desdejunat amb la mort d'un bebé de 21 mesos al poble de La Nucia, a la Marina Alta. És una menudeta que ha perdut la vida de manera violenta , suposadament, a mans del company de sa mare. La Justícia haurà de dir la seua i el sospitós ha sigut detingut i se l'acusa de maltractaments i, sempre amb totes les prevencions, d'homicidi. L'agressor és un home jove, només 34 anys, i arrossega ja un historial delictiu prou notable. El pare biològic , per la seua part, també va ser condemnat a l'allunyament de la seua dona i la xiqueta.

Elements i condicionants que es repeteixen com una gota que sempre vessa el got. Però cal esperar a que el contingut sempre siga més gran, mes voluminós , perquè fem una ullada al nostre entorn?

Un drama, en fi, darrere del qual, com en centenars de casos, hi ha una manca d'afecte, d'estima, d'atenció...que , en un bucle sense fi, es succeix a si mateix.

POLANSKI

...O periodistes. He dubtat entre eixos dos títols per a estes notes de hui. El cas és que el famós i veterà director de cinema Roman Polanski , l'autor d'obres mestres com ara CHINATOWN o LA SEMILLA DEL DIABLO i d'altres films perfectament prescindibles, ha donat que parlar i no de les seues pel.lícules este cap de setmana a Cannes, on se celebra la seixantena edició del Festival de cine. Polanski ha tret els colors - almenys, ho ha intentat obertament - a determinats periodistes, crítics , majoritàriament, que cobreixen l'esdeveniment des de dijous passat. Fart de que li preguntaren -a ell i a més d'una trentena de directors prsents en una multitudinària comferència de premsa- ximpleries, se'ls ha deixat - a eixos "informadors" - amb la paraula a la boca i els ha dit que són uns indocumentats que ni es preocupen en conéixer més allò del què deuen saber per poder contar-ho als lectors, orients o espectadors.

I miren, saben què, que li done la raó al Polanski, tot i que alguns altres diuen que el cineasta només ha "muntat el numeret". Jo crec que potser hi haja part d'això últim...que ningú no està lliure de caure temptat per la determinada fira de vanitats en què es mouen certs personatges . Però li faig costat al director . Una alumna dels darrers anys de la carrera de periodisme, a la Facultat de València, un dia, parlant amb mi de la professió, de l'ofici i del personal que s'hi - ens hi - dedica em va fer un comentari : "Una companya i jo ens preguntàvem de tant en tant que com us ho apanyàveu abans, per documentar-vos els periodistes , quan no hi havia el Google". Definitiu, no creuen ? El cas és que esta xicona ho tenia - i ho té , per sort per ella i els oients o lectors que la puguen seguir - molt clar: l'ordinador és un instrument per trobar...algunes coses, investigar, documentar-se , llegir, entrevistar, fer hores i hores per poder informar...és el que realment importa.

Doncs bé, és tal la frivolització , la superficialitat en què ha caigut ja fa uns quants anys una bona camada de "professioanals" del periodisme que este ofici, este treball ha caigut en el pou de la banalització, de la indiscreció, de la poca substància...de la negació del que, com a periodista, pense què ha de ser informar. Lamentable. Però evident.

I a l'autor d'EL PIANISTA el meu respecte quan s'és crític...de tot...i de tots. També confie que pose en qüestió altres professionals ; els de la seua corda, també, de tant en tant.

P.S. D'ací a sis dies , hem de votar. Jo ho faré. I tu? Paga la pena per-ho . Es el que crec. I així ho dic, clar.

RAJOLES

Decididament , el que coneixem com "esquerra" política del País Valencià, s'ha llançat a fons contra la corrupció "de la rajola" que ens ataca i ens destrossa - i el que patirem encara, ai!- i, com esperàvem, l'han convertida en "estrella" de la campanya electoral una setmana després de començar. Molts dels candidats dels grups minoritaris i , en bona mida també els socialistes, ataquen no només el PP , sinò també alguns candidats del PSPV a diverses comarques . Però és evident que, numèricament, guanyen els populars per golejada. Ja era hora...si és que podem encara arribar a temps per evitar barbaritats com les que hui hem sabut que haurem de témer , segons un informe encarregat per CCOO i que publica el diari El País. La sostenibilitat és insostenible. I no és un joc de paraules. Es un risc que té ulls, cara, mans i...culpables. Per acció. I també per silenci administratiu...o complicitats.

I parlant de possibles responsables d'accions que van contra la salut democràtica del País i de la resta d'Espanya: acabe de vóre, amb un rostre més dur que qualsevol de les rajoles que ens han dut a esta situació, una intervenció de l'ínclit Carlos Fabra. El president de la Diputació de Castelló , a qui els jutges i fiscals - i ja en van uns quants sense resultats efectius! - investiguen per suposats delictes contra la Hisenda pública, va vore multiplicats els seus ingressos d'una manera inusual (casual?) entre els anys 1999 i 2004....I, mare!, resulta que en tots eixos exercicis fiscals( amb ingressos -no declarats- multimilionaris) la declaració de l'IRPF li resultà negativa i amb DRET A DEVOLUCIÓ. No em diràn vostés si no és per justificar que els que paguem els nostres impostos (amb millor o pitjor gana ,però això no compta) tingam el nostre DRET A LA REVOLUCIÖ fiscal o, si més no, una certa insubmissió en eixa matèria. Doncs miren, jo crec que no. A pesar de tot. Que pagar impostos i que tingam l'àmbit de "lo públic" ben atés és la nostra reivindicació, la que hem d'exigir - EXIGIR! - cada dia. A qualsevol polític. Per tant, haurem d'anar en compte , ben alerta a qui atorguem el dret de governar-nos....i de fer-los ben evident que no és el DRET d'ells el que prima...sinó el NOSTRE, el de la immensa majoria de ciutadans.

Així que...les rajoles de l' Estat del Benestar (o , en paraules del professor Joaquim Azagra, l'edifici fiscal), per qui les treballe. I eixos som tots nosaltres, no els que les posen ací i allà, sense cap control. Que vagen en compte ells, també, guanye qui guanye...Però ,ara per ara, no hi ha equidistància entre l'esquerra i la dreta , el PP (que ells reclamen com el "centro liberal") .La dreta ha fet camí...massa camí , cap a la destrucció del nostre territori amb la complicitat de promotors i constructors - llevat els honrats, que, n'hi han. I farem bé si no som còmplices d'eixa malaltia ja endèmica al nostre país.

Continuem en campanya. Obrim l'ull. I que sàpiguen que els tenim en el punt de mira.

CINEFÒRUM

Encara resten molts dies per escoltar - i , en casos, patir - els missatges que les diverses candidatures a les eleccions municipals i autonòmiques ens oferiran d'ací al temut -dic conscientment això: temut- dia D, el pròxim vint i set de maig. I he pensat que, enmig de la maror d'inauguracions, de buidor de sentit de molts eslógans (o consignes, que de tot hi ha) , seria un bon exercici ( és només una suggerència, escolten!) vóre una pel.lícula que potser els passara inadvertida en el seu dia i que és exemplarment didàctica en temps com els que travessem. Es tracta de "La caja 507", del director Enrique Urbizu. En el film, un discret i amable director d'una oficina d'un banc a un municipi costaner, que interpreta el sempre eficaç i de vegades excel.lent Antonio Resines, es veu enmig d'un embolicat joc d'interessos, especulació immobiliària i delinqüència organitzada -màfia, senyors,màfia- , trama que, en acabar la projecció, els pot resultar no només molt familiar, pròxima, sinó també, temible. Precisament per coneguda. Es , repetisc, una recomanació que els llance en un simulacre d'exercici contra la corrupció. Possibilitat a l'abast de qualsevol...que puga sentir-se temptat d'atendre un joc negre...si es tenen algunes finquetes o només uns metres quadrats o un amic, o un càrrec en qualsevol ajuntament que entre en la mateixa cistella de la foscor urbanística que ens domina .

Les caixes B en l'origen de les qualse ningú no és innocent. O no del tot. I culpables no només els polítics. Miren i ho comprovaran. Ah! Ja em diran què els sembla "La caja 507". I si volen fer arqueologia cinematogràfica, poden intentar trobar "Les mans sobre la ciutat", peça mestre del neorrealisme italià , rodada els anys 60 per Francesco Rossi. Dos denúncies brutals. Si d'alguna cosa serveixen...

DESMENTEIXEN

Però no els creguem. Ni a Bernie Ecclestone, el "senyor de la F-1 i de Camps" , ni a Camps, que igual diu en les pròximes hores que ell no va dir el que va dir, ni a Rita, que també pot fer el mateix...O no. L'"amo" de la paradeta inclús ha gosat de dir que mai no havia tractat d'este assumpte amb el "gendríssim"d'Aznar , "Alejandro-el-conseguidor". jovenet i ambiciós . Però és que ara, a més, Ecclestone afegeix que mai no volia dir que li encantarà signar el contracte amb Camps, sinó que "no sap amb qui firmaria després del 27 de maig".

Les rajoles que ens invaeixen per tot arreu s'han instal.lat als rostres d'alguns dels personatgets que, podrits de diners, continuen sent això...homenets. De fang. Am poder i/o diners, però sense substància i amb una concepció patrimonialista i de propietaris de la finqueta, hagen nascut ací o més enllà de la Sènia o del Racó d'Ademús.

Continuem en campanya. Ja ho saben. Vostés i jo, també.

ESCÀNDOL

A només uns minuts per al tret d'eixida de la campanya electoral oficial, res no ha estat deixat a l'aire i a la casualitat pel PP. L'escàndol està servit per a tots els qui no combreguem amb les "grans idees" i els "immensos beneficis" que es derivaran del fet que l'"amo" de la Fòrmula 1, Ecclestone, condicione la implantació de la cursa urbana d'este campionat a la ciutat de València a la victòria del PP en les pròximes eleccions.

Camps i Rita, encantats. Els veïns, espantats. Si guanyen , ja sabem què continuarem tenint: un gran aparador al món...una València - i un País - virtual i la real, indignada perquè a la seua ciutat i al nostre territori TOT sembla GRAN. Inclús la manca de serveis públics en condicions. La sanitat, l'educació, els col.legis , els barracons, les carreteres...l'assistència geriàtrica, la dependència física i psíquica...Tot, ací es GRAN....enormement defectuós i presidit per la mediocritat .

Estic encara sota els efectes , el xoc que m'acaba de provocar un publi-reportatge - que volien vendre'ns com a informació - de minuts i minuts a Punt 2, el segon canal de Canal 9, de la RTVV, pública , com saben. En ell s'han passejat davant meu tots els personatges que, els electors no ho vullguen, podrien repetir en el govern de les institucions del País Valencià. A compte de l'escàndol de la Fòrmula 1. I dic jo: estaria millor que no feren la Fòrmula...no?

Continuarà.

VERGONYA

No en tenen, no, de vergonya, alguns dels polítics que ens governen a casa nostra, als pobles on vivim, a les ciutats que ens maltracten amb irresponsabilitat constant , a les carreteres i els carrers que transitem, dia rere dia, amb dificultats en augment i progressió geomètrics. No tenen cap pudor en mostrar-se amb la seua imatge més lletja - l'única , en molts casos, que tenen - , en quedar-se "amb el cul -polític- a l'aire" . Són bròfecs en l'estil, en les maneres no tenen cap mirament. No usen la discreció com a norma, els hi manca "finezza"en les actuacions que cadascú de nosaltres - els haguem votat o desitgem "botar-los"- paguem i voldriem vore diferents. No dic al nostre gust, a la manera que ens agradaria a cada ciutadà, elector, habitant. Parle d'entendre la vida pública com la millor manera d'administrar i gestionar els nostres recursos, els que resulten de les nostres contribucions econòmiques, els nostres impostos, els que, majoritàriament , abonem quasi de manera religiosa, en una litúrgia que no es veu corresposta en múltiples ocasions. En eixos casos ens voldriem rebel.lar i ser insubmissos fiscals. Per una raó per damunt de totes, la "raó per antonomàsia": perquè es burlen de nosaltres eixos gestors que han estat elegits per una majoria democràticament assumida con a tal i amb unes regles de joc que són ells els qui trenquen massa sovint.

Vegen si no és vergonyós - no per a ells , sembla - i frega , una vegada més, l'escàndol públic, que el govern de la Generalitat Valenciana(PP) haja decidit ara, dos dies abans d'iniciar-se la campanya electoral d'una manera formal, oficial, done llum verd i carta blanca - el roig de la ira és per a nosaltres- a l'expedient que obri la porta per a tramitar i plasmar eixa barbaritat urbanística que es preveu siga el tristament conegut "Plà Rabassa", d'Alacant. L'alcalde i candidat a la reelecció, Luís Díaz Alperi(PP) , imputat en diversos casos de pressumpta prevaricació , i segons ell, eixa situació d'imputació per part de la Justícia és el seu estat "natural"(!!), ha rebut amb això un globus d'aire polític que , potser, si els opositors "ma non troppo" dels socialistes , IU i Bloc no ho esmenen a temps - el dia 27 - el torne a seure , ¡per ¡ quarta vegada consecutiva! a la primera cadira municipal alacantina. El consell mandatat pel president Camps, a més, ha blindat Alperi situant-lo a la llista autonòmica per Alacant i evitar que el puguen jutjar, o, almenys, ho pose difícil als jutges per la seua condiciò - després de les eleccions- d'aforat. Díaz Alperi i el PP, per tant, seguirien així al govern d'una ciutat que no només perd la identitat per minuts , sinó que ja no és ni l'ombra del que va ser ni la urbs necessària que vol vendre comoditat , comfort i serveis per als visitants...i per als que hi viuen tot l'any. I fer 15.000 cases amb l'únic propòsit d'enriquir uns pocs i col.lapsar la majoria de ciutadans, no és l'eixida més racional. Es tracta només d'afavorir que un grupet que domina "el benefici de la rajola" continue engreixant els seus comptes corrents . I a la resta ...que ens en donen...de malestar, incomoditat, falta de serveis, de recursos educatius, sanitaris, socials, etcetera(i ací poden posar totes les carències que ara mateix patim , multiplicades per uns quants milers , molts milers més d'habitants en una ciutat que es troba embotida com una botifarra . I no parle només de lloc físic, de superfícies. També embotida ( o és embotada?) a la part del cervell. O siga, "enrejolada".

Si guanyen estos elements i manen - perquè ells manen, no governen - quatre anys més...l'adéu PP de la campanya del Bloc pot convertir-se en "Adéu, Alacant, adéu". Que els electors no ho vullguen!.

(Des de hui, com veuen, entre en campanya. Jo, també. Continuará...)

CENSURES

S'ha de contar. Repetir-ho. Reiterar públicament que això de la censura és una pràctica tan execrable com habitual. No "normal" , com diu el "carismàtic"(ja!) Rajoy, sinó completament anormal perquè no és lògic tallar, retallar i anul.lar un dels drets fonamentals de la persona: poder expressar, dir, fer, allò que considera què ha de dir, fer, expressar, amb la paraula, l'acció - i, de vegades, també, clar que sí - l'omissió. La llibertat és , crec, això: fer o deixar de fer el que tinc dret a manifestar o ocultar segons la meua decisió.

S'ha d'insistir, hem de dir-ho sempre que calga , cada vegada que es conculca (o s'intenta fer-ho des de les instàncies polítiques públiques, és a dir, les de TOTS) la possibilitat d'exercir eixe dret. I en són moltes, massa, les ocasions què, darrerament , han coincidit en el temps . I sempre, en l'origen de la negativa, del prejudici, hi ha el poder públic instituït i pagat pels ciutadans.

No ens podem callar quan , com en uns dies, s'apleguen diversos atacs i prohibicions al dret a expressar-nos com cal. I a rebre allò que volem rebre, escoltar, vore. El cas de l'intent d'obstrucció, de suspensió de les emissions de TV3 a les comarques valencianes del sud, des d'on escric este bloc , n'és un eloqüent exemple del que els senyors de la "guerra dels mitjans"(com diria el col.lega Quequé a Noche Hache, en Cuatro) volen imposar per nassos.

Enfront, la degradada situació d'una Ràdio Televisió Valenciana que censura , manipula o suprimeix sense vergonya (sense complexos, diuen els dirigents del PP des de fa ja uns quants anys, amb Aznar al capdavant d'eixa xuleria) tot el que és informació cabdal, real, viva. I tot sense elegància, aplicant la llei del més fort. I així , els redactors d'eixos mitjans - públics, recordem-ho per si de cas - pateixen persecució que, en moltes ocasions, sobretot des del 200 fins ara, han anat agreujant-se i s'han hagut de conformar amb sobreviure...arraconats, apartats de responsabilitats i sotmesos a una autocensura brutal. I així, els últims esdeveniments al programa "Encontres" - un illot dins d'una illa , que era , fins ara, Punt 2 - , han acabat amb la dimissió d'un dels responsables del programa i el trasllat "voluntari" d'una redactora a un altre espai del canal . L'emissió del programa està encara per fer...i dos escriptors, Francesc Bayarri i Esperança Camps, que havien estat convidats a participar en una altra edició de l'espai, no podran parlar dels seus últims llibres. Ah! I el motiu de l'exclussió del programa de les emissions de la setmana passada saben quin fou? Que un dels convidats , un "grafitero" , lluïa una samarreta a favor de Carme Alborch com a alcaldessa de València. "Vade retro, Satan!". Clar.

Però , a més, com saben, estos dies, els promotors del video "Ja en tenim prou" han hagut de sumar més motius per a alçar la veu i repetir que "prou...i massa". Res de projeccions en llocs públics d'un documental-pamflet contra el PP inventat, produït i realitzat per un grup tan plural com ho és la societat valenciana. El que no s'esperaven els dirigents del PP i , sobretot, del govern de la Generalitat, és que des de hui, cada valencià que ho ha volgut, té a casa el DVD . Diversos diaris l'han posat a l'abast de qualsevol i la publicitat estava feta. "Gràcies" al PP.

Capítol final. Per hui. I amb la meua solidaritat a tots els anteriors , destaque la insubstancialitat inherent a qualsevol acte de censura , el que ha hagut de patir el professor de Dret de la Universitat d'Alacant, Manuel Alcaraz . La subdirectora de la revista "El Salt", que edita la Diputació d'Alacant, governada pel PP encarregà al doctor Alcaraz un article sobre la romeria de la Santa Faç. Paren atenció: després de remetre'l als responsables de la publicació, i primer assegurar que és el que volien, el professor rep una telefonada , en nom del consell assessor d'"El Salt", de l'Institut de Cultura Juan Gil Albert, en què li demanen que elimine de l'article estes línies , que paga la pena que llegeixen vostés:

"Es como si se hubiera llegado a un tácito pacto: la celebración global acepta un aire profundamente arreligioso - cuando no pagano - que ni impide ni excluye las muestras particulares - y hasta oficiales - de profunda fe ni la continuidad , bajo un nuevo aspecto, de los antiguos intentos de apropiación por el poder político - ahora bajo la cursilísima forma de políticos disfrazados de 'ciudadanos de a pie', con blusón y la mejor de todas las sonrisas, dispuestos a dejar ante las cámaras y los micrófonos el tópico repetido año a año -."

Alguna pregunta? Ja han vist. I voran i vorem tots. D'ací al 27 de maig els qui siguen creients que resen. Els altres...potser també ho hauriem de fer. Ai!