URBANISME

...O tot el contrari. Potser perquè la política urbanístico-especuladora que ens envolta als valencians és inexistent - no hi ha planificació, sinò només beneficis per a uns quants i als altres que ens f..- , potser per això, dic, s'ha de mantenir amagada pels principals factors que han convertit tot el sòl del País Valencià en objecte de desig i de rendiments econòmics. És , per tant, eixa raó la que ha dut al conseller ("melò d'Alger/aigua/'sandia'") González Pons a tirar mà de bona cosa de la munició demagògica que el caracteritza en este departament - Territori i Habitatge - com en els altres que ha ocupat?

Si tenim en compte les seues declaracions davant la visita , a partir de demà, d'una nova comissió de diputats del Parlament europeu, evidentment, hem de respondre que sí. O com entendre afirmacions (jo crec que "antisistema", però ja res em sorpren dels xics del PP) com ara que "Europa no pot legislar per nosaltres" (se suposa que com ELLS, els membres del govern valencià i el PP en el seu conjunt...) ? I una més: "Denuncie l'actitud colonialista dels buròcrates europeus amb la Comunitat (valenciana, 'of course'!)"...I més, encara: "La visita (dels europarlamentaris) es produeix a l'inici de la campanya turística, potser amb l'objectiu d'arruïnar-la".

I és que la visita dels diputats europeus - entre els quals cal destacar la presència del president de la Comissió de Peticions de la cambra comunitària , el conservador polonés Marcin Lubicki - no és un viatge turístic, com tampoc ho van ser les anteriors ocasions que van xafar terra - i blocs d'apartaments i jardinets de milers d'adosats que continuen creixent com a xampinyons cada vegada més menuts i multiplicats per cent....- .Venen a informar-se dels suposats abusos urbanístics. I alguna cosa deuen ensumar-se (nosaltres no, nosaltres tenim l'evidència) quan des de demà es reuneixen amb col.lectius denunciants d'eixos possibles abusos a poblacions com ara Torrevieja, Catral, Alacant, Tibi, Xàbia, Rojals, San Miguel de Salines...I després viatjaran a Almeria i a Madrid (província on també el diputat popular a Europa , Carlos Iturgáiz, ha intentat que no visiten les suposades operacions il.legals a llocs com Galapagar).

I això, la visita, no els deixa dormir. A Alacant , el president de la Diputació - ja saben, eixa institució que sempre es presenta com municipi o corporació de municipis...- ha posat també el crit en el cel. "Algo huele a podrido..."(I no a Manhattan: o també, perquè el plà previst a Cullera...anava per el mateix camí, no?) Ripoll ha utilitzat també el fantasma de la vella, antiga, coenta i feixista per reaccionària conspiració : tots contra nosaltres. I miren, no, contra mi, i contra milions de valencians és el que hi ha ara. I difícil serà que no...."anem a més".

BÒSNIA

Algunes veus s'han alçat en ocasions per a reclamar que l'ONU desaparega, perquè...per al cas que se li fa...i per al que realment serveix...No sóc partidari d'eixa hipotètica dissolució del màxim organisme internacional on es posen en evidència les misèries polítiques, el cinisme dels mandataris, els egoïsmes internacionals, els nacionalismes ètnics, la dominació del poderós i el peu i el pes dels rics sobre els pobres...A pesar d'això , és l'únic escenari possible , ara per ara, on es posen en relleu totes eixes contradiccions i el mal que uns estats fan als altres. Sí, em direu que per a ser espectadors...i no actors , objectes i no protagonistes, millor que no hi haja Organització de Nacions Unides. Què seria de nosaltres si , encara que tímidament , no es ventilaren determinats fets!

I tot això , clar, com ho sabeu!, vé a propòsit de la inutilitat extrema a què arriba este organisme en casos com el que hui ha vist la llum: A mitjan matí ens assabentàvem que la màxima instància jurídica de Nacions Unides ha absolt de qualsevol responsabilitat legal i complicitat directa del GENOCIDI - destaque , clar, el terme - contra els musulmans de Bòsnia-Herzegovina durant la guerra dels anys 1992 al 95 , amb la matança , el mes de juliol d'este últim any, de 8.000 persones a la ciutat de Srebrenitxa . Este lloc, per a més ràbia, estava suposament protegit per les tropes holandeses de l'ONU i fou atacat pels grups paramilitars serbo-bosnis de Radko Mladitx. La sentència, però , afegeix que no està provat que l'exèrcit de l'antiga Iugoslàvia haguera participat directament ni tan sols haguera planificat l'atac.

La sentència, que arriba tard, clar - però si més no, arriba - només considera que l'estat serbi no va fer res per evitar la matança. El genocidi, del qual ...qui en va ser el responsable? ...?

Qualsevol paraula sobra...però qui no recorda ara mateix la pel.lícula "La vida secreta de las palabras", d'Isabel Coixet?

RESSENTIMENT

Recomane la lectura tranquila i reflexiva de l'article "La política del resentimiento"(El País, dissabte, 24/02/07) , l'autor del qual és el professor Enrique Gil Calvo. Em permet extreure alguns dels fragments d'este treball que , tot i que no ofereixen grans "revelacions" per al comú del personal, intenta desentranyar (publicar, diria millor) l'estratègia de l'actual Partit Popular, a mans - oficialment, si més no - de Mariano Rajoy, ex ministre de diversos departaments, tots ells d'important factura - Interior, Cultura, Educació - de successius governs de "l'amo de l'agit-prop", José María Aznar.

Diu Gil Calvo que l'actual retorn d'una nova dreta integrista i reaccionària, està representada, als Estats Units, pels "neocon" - mesianisme imperial - i els "teocon"(fonamentalisme religiós) ; a Europa, pel populisme xenòfob dels Le Pen, Haider, Fortuyn, Vlaams Blok,etc..."cuya música sociológica está detrás de la letra política del programa de Sarkozy, y en España por la santa alianza(encarnada por la COPE) entre el catolicismo conservador (ABC) y el radicalismo pequeñoburgués (El Mundo) , las dos sensibilidades que hoy inspiran la cultura política del PP.

Després de diverses consideracíons al voltant de la radicalització extrema del PP, i d'afirmar que en un escenari com l'actual caldria demanar-li a Rajoy que parlara, com a molt extrem, com el seu veí francés Nicolás Sarkozy, qui representa una dreta "a la page" , el articulista insisteix que és en la dimensió psicosociològica de les passions i les emocions polítiques on s'ha de "buscar el sentido último de lo que cabe llamar la estrategia del resentimiento( o la política del despecho) que hoy anima al PP"..."No sería la primera vez que ocurre algo parecido, pues para poder explicar la seducción del pueblo alemán por parte del nazismo también ha habido que recurrir a la política del resentimiento...".

"...Esa misma retórica del resentimiento es la que hoy está desplegando el PP a fin de cohesionar a sus bases sociales, nacionalizándolas a través del odio a un enemigo interior fabricado para la ocasión: el presidente Zapatero, al que se atribuye la puñalada por la espalda sufrida por el PP entre el 11-M y el 14-M".

I...després de llegir complet este article, comproven les dades , les imatges, els himnes ,les pancartes , les veus i les cares dels qui fa unes hores només s'han concentrat a Madrid , una vegada més , no contra els jutges, ni el codi penal, ni els terroristes, ni a favor de les víctimes. Si ho fan, ja em diran si no els fa una poca...de por, alhora que d'indignació. "Santa Indignació" si és que ens donen permís per a "santificar" a la nostra voluntat. Que eixa és una altra!

"

ANCIANS

És una obvietat dir-ho més, però, la realitat supera sempre la ficció. I la persistència de determinats comportaments de les institucions - i en les esferes privades , també ! - amb els ancians, els discapacitats, els depenents dels altres, és, també una realitat , de vegades amb apariència inversemblant, però, evidentment, real. Massa real, i tot, encara que la realitat no admet graus. La desatenció , el concepte de mercaderia que es té d'alguns sectors de la societat, és , una vegada més un element distorsionat d'un còs social també malalt. De desamor.

Tot això em fa de petit pròleg a la indignació que m'ha provocat saber hui que les cinc persones que moriren en un incendi d'un centre , una "Residència de la Tercera Edat", a un poble de València l'any 2006, estaven tancades amb pany i clau en la infermeria del lloc, sense vigilància i sense atenció. Com objectes retirats. Joguets trencats. I aquell dia...cremats.

Així ho diu la jutgessa que instrueix el cas i que ha acabat les diligències abans d'obrir judici, tot afirmant que, segons s'ha pogut comprovar una de les cinc víctimes mortals, un home, va patir una crisi, arran de la qual fou lligat al seu llit. Les convulsions que va patir provocà una espurna que va iniciar el foc. El metge se'n va anar només va acabar el seu torn.

Epíleg: la residència en qüestió no tenia llicència ; la consellera de Benestar social de la Generalitat valenciana , Alícia de Miguel, va informar aquell dia que s'estava tramitant això, la regularització...que, miraculosament , fou concedida l'endemà del succés.

Algú pot ser impermeable a esta pluja d'irresponsabilitats ?

COMUNA?

Vull fer-me ressò , ací, d'un article que l'escriptor i professor Vicent Alonso publica hui a les pàgines de "Quadern" de l'edició valenciana d'El País. El treball - "Un vici solitari" - critica l'actitud i l'estretor de l'escriptora Patricia Gabancho qui en el seu llibre "El preu de ser catalans" fa una anàlisi que a Alonso l'indigna:

"La diagnosi de Gabancho es permet el luxe de deixar de banda tot un seguit de qüestions que no tenen precisament l'aspecte de no fer al cas. Perquè, què passa amb l'espai cultural (català/valencià) comú? ...és que Gabancho ha renunciat també a la defensa de la llengua comuna? Com es pot renunciar a contemplar, des de l'òptica d'una diagnosi de la cultura catalana contemporània, tot el que s'ha esdevingut en territori valencià? No mereix ni una sola línia el que ha passat ací els darrers anys en el camp lingüístic i cultural? Com és possible?"

Alonso, que no té cap problema en dir que l'obra de Gabancho és un llibre esplèndid, insisteix en el seu cabreig per una situació de precarietat per a la cultura catalana no només "allà dalt" sinò el que alguns d'allà ignoren dels d'ací ...amb la qual cosa...estem molt pitjor:

"No ens costa massa entendre que ara més que mai, 'adscriure's' als vint anys a la cultura catalana és un acte de fe, perquè has de saber a quin vaixell puges"..."Però sí que ens costa entendre per quina estranya raó hi ha qui proposa llançar per la borda passatgers amb tots els drets del món a fer aquest mateix viatge".

MISÈRIES

Diumenge que vé farà dos mesos que va morir el rei del soul, James Brown. I l'home, encara no ha sigut soterrat...Problemes d'herències, ai!, tenen este músic amb el qual molts de la meua generació i de posteriors , ens n'hem fet un fart de ballar, encara al seu taüt ...i sense que ningú "li done terra".

Els sis fills que tenia l'artista , el "Sex machine" de les nostres discoteques i festes casolanes, i la que, fins la seua mort, era companya sentimental s'han posat d'acord i ja saben on el sepultaran. I així este episodi final de la vida de Brown acabarà en un lloc que, ara per ara, es manté secret. Però es sabrà d'ací a no res.

Al cap i a la fi, tot era qüestió de misèries humanes...per riqueses (també) humanes; en este cas, les del cantant que va morir el mateix dia de Nadal passat i ha estat , està, vigilat durant estos dos mesos pel propietari de la funerària que s'ha ocupat de mantindre "en bon estat" el cadàver dins d'un taüt d'or: "Ell està bé", ha dit Charles Reid, l'empresari funerari. La "família" creada pel cantant , que tenia 73 anys, ha destapat una llarga història d'interessos econòmics: els sis fills i la companya, Tomi Rae Hiny, havien demandat els fideicomisaris del testament de Brown per mala gestió. El jutge , ara, ha dictaminat que estes persones que administren tota la herència que els correspon....serà supervisada per un administrador.

James Brown...podrà descansar. Els seus hereus...potser no. Encara.

ZAPLANA

Escoltar Eduardo Zaplana acusar, esta vesprada al congrés, el nou ministre de Justícia , de "sectari" , entre altres qualificatius, em posa prou calentet...d'ira continguda, naturalment. Ell, qui ha deixat cadàvers polítics - i no precisament amb mètodes molt elegants - al seu pas, per Madrid i , sobretot , pel País Valencià!...

Zaplana, qui ha deixat al marge - marginats es diu això, no? - companys del PP , que ha fet (i fa) la vida política impossible inclús al seu successor en el càrrec( pobre president Camps!) ...Ell, precisament, no és la veu millor qualificada per a acusar ningú de practicar l'éxclusió...Ell, que va alimentar i promoure a través dels seus escolans qualsevol neteja dins i fòra del partit, de les empreses públiques valencianes, incloses unes llistes negres a la ràdio i la televisió valencianes, que encara mantenen els seus noms apartats de responsabilitats informatives...

Però l'ínclit ex alcalde de Benidorm ha topetat , com alguns altres dels seus companys de bancada popular, amb el caràcter i la contundència de Fernández Bermejo. El ministre ha avergonyit públicament Zaplana per no sber distingir entre la "legitimitat" i la "legalitat" del Consell General del Poder Judicial. I li ha deixat caure amb calma: "...vosté pot donar-me lliçons d'ordenació del territori i de rajoles, però lliçons de dret no li les accepte".

I és que Zaplana té un present, com tots. Però també, com tots, té un passat.

MÚSIQUES

L'he descobert fa un parell de dies: Franca Masu. Compositora i cantant de la Sardenya. He pogut fer-me amb un disc de l'any 2003, "Alquímia". Es tota una molt satisfactòria sorpresa per a l'oïda i el conreu dels afectes i les emocions. A compartir!

I una altra recomanació per als que sou tan eclèctics com jo: "Dylanesque" , on Bryan Ferry fa onze versions d'altres tantes composicions del mestre Bob Dylan. L'ex líder de Roxy Music - com passen els anys! , amb "la pena i la joia", que diria Lluís Llach - 34 anys despres de fer aquella novíssima revisió de "A hard rain's a-gonna fall" es ret al poeta americà. I jo als dos, a Ferry i a Dylan.

ETARRES

Demoledor, en intenció i efectes (espere que 'algú' no negue totes les pàgines de la història més immediata), l'article que hui publica el periodista Miguel Angel Aguilar - "La lista de Acebes" - en el diari El País. Amb el seu tò irònic - de vegades sarcàstic - , sempre inteligent i tècnicament impecable, el veterà periodista arreplega , amb noms, cognoms, condemnes, entrades i eixides de la presó de membres de la banda terrorista ETA , excarcerats , fins a un total de seixanta dos, durant els successius governs del PP, de José María Aznar.

La que Aguilar senyala com la llista de l'ex ministre de l'Interior i ara "martillo de herejes" (s'han enfrontat inclús amb el poder més conservador d'este país, el Consell General del Poder Judicial ! ) està formada pels noms dels condemnats etarres que van eixir de les presons espanyoles amb l'aplicació d'amples beneficis penitenciaris mentre el govern estava a mans del Partit Popular.

En tots els casos els terroristes tenien penes acumulades de 30 anys i, diu M.A.A., en van complir prou menys de 20. O siga, de la mateixa manera que De Juana ha complit amb la llei a la mà 18 anys, una condemna que ara es posa en crisi per part del PP. O...no és per això pel que protestaran el PP i l'AVT dissabte que vé? Ah, no...O sí? Rajoy ha intentat explicar-ho este matí. Però crec que...ho ha embolicat més. Continuarà.

P(P)REVISIBLE

Tot s'hi val. Els dirigents del PP han confirmat hui, després de les seues reunions dels "dilluns negres" del 13 de Génova, a Madrid, que, "evidentmentnopodiaserd'unaaltramanera", ells estaran dissabte que vé "fent costat"( quina poca vergonya!) a l'Associació de Víctimes del Terrorisme (l'AVT , a pesar de molts dels seus socis, del senyor Alcaraz, de qui algun dia s'haurà de parlar alt , clar i extensament). Ho farà el PP - i per tant, convoca els militants i votants - per a protestar contra ...una sentència judicial! que digueren que acataven ( o potser era "atacaven"?) del Tribunal Suprem per la qual el terrorista De Juana Chaos ha vist reduida la seua pena de 12 a 3 anys per un delicte d'amenaces .

Però clar, d'algun mode s'ha de disfressar la cosa, i com que encara estem -fins demà- en Carnestoltes, la "carasseta" consisteix en fer creure qu es protesta no per això...sinò pels 25 assassinats que va cometre el terrorista De Juana . El que conscientment volen oblidar (i que oblidem els altres ) els senyors Rajoy i els adjunts Zaplana i Acebes (s'han adonat de la cara cada vegada més agra d'este home?) , el que volen fer oblidar, dic, és que el terrorista ha complert la pena que se li va imposar per aquells assassinats. I dic jo, sense plantejar res que siga molt brillant, sinò quasi evident: Per què no van manifestar-se i protestar quan el terrorista va ser condemnat per aquelles morts i pels beneficis penitenciaris que li va concedir l'ex president J.M.Aznar?

DONES

Sóc un dels més devots de la bona publicitat, la que està ben feta, la que presenta qualsevol producte amb inteligència i estètica. Però també la que, sent el que ha de ser un missatge publicitari, és a dir, eficaç, no molesta ni insulta el bon gust, les ideologies - conservadores o de progrés( no llegiu "progres", per favor!) . Publicitat i anuncis tants com n'hi han , majoritàriament obrin mercats i consoliden mercaderies, modes...Vendre sense ofendre.

Doncs bé, hui - contràriament al que he mantingut en altres ocasions - he de posar-me totalment del costat de la protesta que ha fet l'Observatori de la Imatge de l'Institut de la Dona . Han demanat la retirada d'un anunci - impactant en la presentació i els protagonistes - de la firma de moda Dolce & Gabbana. Un home, jove i fibrat, agarra fortament una xica jove també i espectacular que porta un vestit de bany i uns tacons d'agulla finíssima. La té bloquejada amb força i en actitud amenaçant, no gens afectuosa. L'escena la completen altres quatre xics que contemplen la parella amb expectació, com individus que podrien ser els acompanyants d'un violador que esperen que acabe la seua acció per continuar ells, un rere l'altre. ç

L'anunci, segons l'organisme de la dona que ha demanat que l'empresa que el traga del mercat, incita a la violència contra les dones i de la seua contemplació "es pot deduir que és admissible la força con un mitjà per imposar-se a les dones".

Tot és casual, però esta polèmica coincideix en el temps amb la mort, a mans de les seues ex parelles , de dos dones . Ha sigut hui a Madrid i el segon dels casos - del que hem tingut notícia fa unes hores - ha sigut ben sagnant: ell, sense cap dignitat, ha atropellat la dona , de 45 anys, repetidament i després ha fugit amb el seu cotxe, que li ha servit d'arma homicida.

PEL.LÍCULES

Em pose a escriure en diumenge, amb el record d'un parell de pel.lícules, allunyades en el temps de realització i de visió. Les dos són actuals per temàtica , però una és de l'any 1939 i l'altra de fa només tres o quatre temporades. La primera la vaig descobrir anit, "Cavaller sense espasa", del més que reconegut director Frank Capra. La segona, "La caja 507", del realitzador espanyol Enrique Urbizu. Qui les haja vist sap el nexe que hi ha entre les dos, tot i que cinematogràficament són ben diferents.

No obstant això, l'una i l'altra parlen d'un monstre que capitalitza la nostra atenció , la de tots, siguem beneficiats, damnificats, relacionats o testimonis: la corrupció urbanística i l'ús - i l'abús , sobretot - que molts personatges públics i els que els aclamen o beneïxen fan del seu càrrec per a enriquir-se. Res de nou, ja saben. Però com estem notant en la vida diària la influència d'esta situació és un fet que no pot negar ni evitar ningú.

Vivim a més en un país que està sotmés a les contigències dels anomenats "PAI' S " que no és possible que cap veí de ciutat o poble es puga desentendre. I més si ens parem només uns minuts per pensar que majoritàriament som perjudicats per la extensió en metres quadrats i en cinisme amb la qual ens estan prenent pèl , propietats i benestar. La qualitat de vida als nostres pobles ja és una quimera.

Per això, les pel.lícules a les quals m'he referit més amunt són, com a mínim , un bon revulsiu i també un mirall en el qual vóre que tenim raó els qui estem contra la especulació, la corrupció i la política entesa només com a instrument per al benefici.

INVISIBLES

L'actor Javier Bardem ha trobat - ell sí - millor causa que la de Fabra - que podeu llegir en el comentari que hi ha baix d'aquest - per a invertir els seus diners. I són els d'ell...i no els de tots. Ho ha fet com a productor d'un documental - "Invisibles" - que esta nit podria rebre algun premi en el Festival de Berlin, i que promou el treball de Metges sense fronteres i mou consciències de qualsevol que en tinga, encara que siga mínima.

Bardem s'ha embolicat amb directors amics i/o coneguts per presentar tragèdies - cinc - que en estos dies de globalització que vivim i patim , passen davant nostre com si fóren no res. No veem què passa , tot i que passa al nostre costat. O ens arriba per qualsevol mitjà informatiu.

Isabel Coixet, per exemple, en "Cartas a Nora" parla del "chagas" a Bolívia, una malaltia mortal per a la qual no hi ha remei farmacèutic , mentre que al món occidental, centenars i centenars de productes per aprimar esperen permís per al seu consum (I la farmacèutica Novartis reclama LA patent per a ser el productor i distribuidor autoritzat per a pal.liar els efectes de la sida en un país, Índia, que no vol patents i produeix productes genèrics...i, per tant, més barats).

Altres directors parlen de situacions extremes, com la malaltia de la són que no para de matar en vida milers de persones, xiquets ugandesos que s'amaguen per a no ser segrestats per la guerrilla, ...o les agressions sexuals de les quals són objecte les dones del Congo a mans de membres de l'exèrcit...

El resultat pot alçar-nos de la butaca. Però potser una mica de "sacseig" no ens vinga mal, de tant en tant.

MALSON

No ho he pogut evitar. I he visitat els videos de Youtube, una vegada més. En esta ocasió ho he fet per comprovar que sí, que era veritat. Que ho és. Encara que semble un malson m'he sentit transportat a la meua joventut, i he renegat un poc més. No perquè ara no siga jove , sinò perquè he vist que tants anys després, este país sembla que continue tenint els mateixos franquistes - d'ideologia i de comportament - que quan jo tenia 20 anyets...I el problema no és meu, no és nostre. La culpa no és del xaxaxà, sinò de Carlos Fabra - "president de les imputacions judicials del nord del País Valencià" - i de Luís Aguilé.

Al cantant se li suposava...la capacitat per continuar fent el que feia amb La Chatunga , Juanita Banana i coses semblants...i inversemblants. La cosa es diu - agarreu-vos a la cadira - "Nadie me quita mis vacaciones en Castellón". De veritat, xé! I el video que hi ha "penjat" al Youtube és antològic, "luisaguilenesc" d'allò més...Em calle les frases, la "lírica" de la cançó per no rebentar-vos la sorpresa. Però no sé si rebentareu de risa...de plors...o d'indignació.

Quan vos recupereu després de la visita a "Nadie me..." penseu que el senyor Fabra - se m'havia oblidat que encara és president de la Diputació de Castelló, ha comprat 3.000 còpies de la "cosa" per a distribuir entre els potencials clients de "Marina Horror" i ha costat al pressupost PÚBLIC quasi 7.000 euros...

I els qui vam passar el pont de la Transició - i "del rio Kwai"! - podriem haver pensat en cap moment que allò donaria pas a que certs personatges gastaren així, tan festivament, patrocinant estos "pastissos" dignes d'anar directament al jutjat de guàrdia (l'empastre i els autors) ?

CARNESTOLTES

...Moltes voltes!

El Carnaval , al comú dels mortals , ens apanya el còs per a relaxar-nos de tanta misèria pròpia i aliena. Que tots necessitem de tant en tant un temps per a transvestir-nos un poc. I volar mentalment a possibles mons. I després baixar i topar amb la realitat més evident. Si d'ací a dimarts que vé, abans de començar el període de reflexió que és la Quaresma, ens oxigenem amb la festa , segur que això guanyarà el nostre còs.

Evitarem així oxidar-nos , obrirem els ulls després de la catarsi transformadora de la sensualitat dels dies de Don Carnal i ,potser, amb una quarta i mitja de sort, tindrem més criteri per afrontar la temporada que se'ns acosta...Mare meua!! A passar-ho bé.

M.A.R.

Dos dels principals acusats en el procés de la matança de l'onmze de març de 2003 , a Madrid, han dit hui, categòricament, que no tenen res a vóre - ni tan sols coneixen - amb terroristes de la banda ETA. Un d'ells, El Haski , afirmava que eixa contingència és com "la pel.lícula de la medecina contra les paneroles; és la mateixa història".

Però un altre personatge clau - i fosc - de la història política espanyola més recent, l'ex portaveu del primer govern d'Aznar, Miguel Angel Rodríguez, no s'ha tallat gens i també sense complexos i amb el dó de l'oportunitat que caracteritza gent d'esta camada, ha dit que Espanya (se'ls omple la boca en dir este nom, que, no necessàriament, ha de coincidir amb el concepte que podem tindre altres ...) no només té dret a conéixer la veritat del què va passar aquella tràgica jornada, "sinò també quin grup terrorista va portar Zapatero a la Moncloa" ...

Com es pot tindre la fel tan amarga i intentar contaminar-nos a tots amb el seu execrable odi als qui no pensem com ells?

VERGONYA

Es el que li acaba de faltar, una vegada més, a l'alcalde d'Alacant, Luís Díaz Alperi, qui, sense complexos - com volia Aznar, "eixe home" - s'ha presentat com alcaldable en les pròximes eleccions, orgullós, ha vingut a dir, a pesar d'estar imputat en un procés - un? - judicial per la seua gestió pública al front de la corporació municipal alacantina. Què? Què els sembla? Això són polítics de raça! Alperi ho ha dit amb les benediccions explícites del seu cap de files, el senyor Rajoy, president del PP, que presenta oficialment a València els candidats de Castelló, Fabra - l'altre, Carlos no - , València - Rita - i el citat Alperi per Alacant.

M'espanta, encara més, que Rajoy haja insistit hui a València que, sobre l'"affaire" Terra Mítica - eixa obra "emblemàtica" d'aquell prohom, l'ínclit Zaplana , mític (i èpic) home polític on els hi haja - , ell no té res a dir mentre els jutges no sentencien. O siga que mentre passen pels jutjats...nihil obstat. Ai!

ANIVERSARI

Hui fa quatre anys que milions d'homes, dones, joves, xiquets, ancians...d'este país - el gran, Espanya , dit siga amb cap connotació "patriotera" ni tan sols patriota - , vam eixir al carrer a dir alt i clar, NO A LA GUERRA. Vam passar molt de fred , però estavem contents, satisfets...I molt preocupats. Un mes després assistiem a l'inici de la cruel guerra - com totes, de cruel, d'inhumana i res eficaç contra el que diuen alguns governants que fan les guerres - i un any més tard, la batalla es lliurava a les vies de rodalies de la ciutat de Madrid. Vòra dos mil persones - 200 mortes - patiren - i continuen el sofriment - les conseqüències sagnants del terror i els terroristes. Els fets ens donaven la raó : de res no va servir que passàrem fred i cridàrem(..però ho tornarem a fer , si cal, veritat?).

Hui, també a Madrid, ha començat el judici contra els suposats 29 autors materials - i els intel.lectuals - d'aquella matança . Les seqüèl.les d'aquella barbàrie les hem pogut vóre i escoltar en els rostres i les veus dels afectats per allò. I també la indignació dels qui no paren en voler rendibilitzar políticament tant de dolor. No els tremola la veu als indignes que continuen en la seua paranoia (ben programada!) de conspiracions, àcids bòrics, motxilles ...i , ara, els components i la naturalesa dels explosius que van assassinar i destruir persones l'onze de març de 2004.

Des d'aquell 11-M este país està partit en dos, com deia anit Iñaki Gabilondo. La responsabilitat d'eixe trencament, d'eixa ruptura social, la tenen, deia el periodista, alguns mitjans informatius, el Partit Popular i la Conferència episcopal espanyola. O el que és el mateix, segons entenc: la dreta econòmica més rància, la dreta política més extrema i l'integrisme catòlic més reaccionari i antievangèlic.

Fins a quan? Potser quan l'allau definitiu dels vots arrase amb el PP actual i d'eixes eleccions puga eixir una dreta homologable a l'alemanya, la francesa o la britànica. Mentrestant, els mentiders d'aquell febrer de 2003, del març de 2004 i els d'ara , que són els mateixos, seguiran fent la mà i fent-nos la llet agra cada dia.

COVARD

L'ex president del govern espanyol, Aznar, ha suspés un acte públic que havia de celebrar hui als Estats Units per no haver de respondre les possibles preguntes d'un parell de periodistes espanyols. L'ex "d'allòqueliconvé", i com un profeta o telepredicador de la SEUA veritat, però pagat per la Fundació que a no tardar massa durà el seu nom i no l'actual FAES, es troba a Washington per a oferir debats i conferències. Però no està disposat a contestar segons quines coses.

I clar , els periodistes espanyols que volien assistir a un dinar-col.loqui organitzat per una veterana periodista, Carol Joynt, tenien interés en saber què deia el senyor Aznar sobre els interrogatoris de policies espanyols a presos de Guantànamo. La reportera ha hagut d'informar els periodistes que l'ex president no tenia cap interés, i tot i que havia intentat convéncer-lo de la conveniència de mantenir la cita, Aznar ha desconvocat...i la reportera, els periodistes d'allà i els d'aci...i el món sencer ens hem quedat sense respostes.

La periodista ha dit :"Li deu disgustar la premsa espanyola tant com a George W.Bush la nord-americana".

Segurament serà això.

Però no hem de patir gens: Un dia, en un Pozuelo o Quintanilla o en qualsevol poble o ciutat espanyola, europea o la mateixa universitat de Georgetown - i sense acceptar preguntes incòmodes - , l'ex d'Espanya i actual conseller de Rupert Murdoch es soltarà , una vegada més, la melena i dirà la veritat d'eixe episodi. La seua veritat - possiblement, una mentida més - d'aquell moment , trist i covard. Com sempre .

LECTURES

Llegit hui al diari El País, amb la firma del magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Luís Martín Pallín: "(Los depositarios de pasados reaccionarios...) No escarmientan ni aprenden de la historia, no saben en qué siglo viven. Siguen empecinados en considerarnos a los demás como ajenos a esa extraña españolidad de zaragatería y pandereta. Por lo visto, tienen la exclusiva de la marca hispana. O aceptamos sus planteamientos o no somos españoles. Nos empujan hacia un exilio interior que afortunadamente no sentimos en el alma ni en nuestro entorno. No sé si seremos personas de bien, pero somos solidarios, tolerantes, inquietos por analizar otras formas de hacer política, abiertos a la Europa de Sarkozy, Ségolène y Merkel, trabajamos por mejorar nuestro país y por desarrollar la comprensión y la convivencia. Tenemos dudas y somos conscientes de nuestros errores. Procuramos no encerrarnos en la displicente arrogancia de los que disfrutan de la verdad absoluta. Nuestras escasas seguridades y certezas son el producto de la reflexión individual y colectiva. No creemos en la ortodoxia rígida de las consignas y procuramos difundir el debate como método de análisis de la realidad y como posible fuente de soluciones."

I l'autor d'este escrit que qualificaria de magnífica lliçó i reflexíó pública acaba : "No es el momento de retomar el triste concierto que forman, *tocando a muerto, la campana y el cañón*.La memoria es inseparable de la vida. No merece la pena utilizarla para congelar las ilusiones o refugiarnos en aflicciones del pasado".

RABASSA

Joan Ignasi Pla s'equivoca si d'ací a no res - tot i que en privat va rectificar davant uns veins - deixa ben clara la seua oposició més frontal al projectat Plà Rabassa a Alacant , una de les monstruositats urbanístiques més destructores per a la ciutat i que, entre altres coses, va fragmentar fa mesos el grup municipal de regidors socialistes , la major part dels quals no repetirà en les pròximes municipals .

Pla es va enganyar - o es va ficar en un lloc desconegut , cosa ésta última que seria imperdonable - . En qualsevol cas, el candidat a president de la Generalitat ha de dir-ho clar. I alt: No al plà Rabassa. I després explicar als alacantins quins són els projectes urbanístics que defensarà el PSPV i la seua alcaldessa, si així passa el 27 de maig amb els vots ciutadans, Etelvina Andreu. No es pot contemporitzar tant amb els promotors ( sobretot, amb alguns ) de mode que el moviment es convertisca en un pas en fals.

CALATRAVA

El ministeri de la Vivenda acaba de fer pública la notícia: Santiago Calatrava ha sigut guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura 2005.

De Benimàmet - ja fa uns quants anyets! - al món, passant per Bilbao, Barcelona, Brusel.les, Nova Iork...la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, Mons i Xicago.

Felicitacions!

PILAR

Em va impactar quan la vaig poder vóre solemne i ferma a pesar de tot, al congrés dels diputats cantant-los a les "senyories" de qualsevol idea i disciplina política el seu comportament interessat i gens solidari amb les famílies i víctimes de la major brutalitat patida pel poble de Madrid l'onze de març de 2004.

Continua impressionant-me - i més encara després de conéixerla personalment en maig de 2005 - . Pilar Manjón, presidenta de l'associació de Víctimes de l'11-M ha hagut de ser contundent una vegada més, quan s'està a punt de jutjar els suposats autors d'aquella massacre: "Venudes estan les conciències d'aquells que, per tindre més audiència , insulten les víctimes ;o per vendre més periòdics, continuen mantenint determinades teories" ;"hem hagut d'escoltar que ens deien miserables per pensar que no era ETA l'autora"...

I hui s'ha sabut, només 48 hores abans, però benvinguda siga la notícia, que l'explosiu que va assassinar i mutilar centenars de persones, no contenia "titadyne": tot era Goma2 Eco. Les conspiracions van sent desmuntades, una després de l'altra.

A pesar de tanta evidència, els insults continuen: "Jo estic en altres coses...No estic en Felip Cinqué...ni...I això de les fosses, de Mayor Zaragoza, i Cossiga, i Mario Soares...Este és un país seriòs,cony..." (Mariano Rajoy, president del PP, hui , al migdia). Cal més menyspreu a les víctimes per la guerra d'Iraq o la incivil guerra espanyola? Potser sí. I no tardarem en escoltar més expressions del mateix calibre.

VEN(PERD)UDA?

Alacant, la ciutat perduda. Alacant, la ciutat sense vida. Alacant, la ciutat venuda. Amb eixa convicció i concepció del què és la ciutat ara per ara, encaren Carnestoltes el grup La Meca( La mesa de Carnaval) d'Alacant. Diuen els membres d'este grup crític - estes festes estan fetes per a posar el dit a l'ull dels responsables (?) polítics ! - que la ciutat decepciona, creix de manera desmesurada i tot està "potes amunt".

La planta biodièsel, el plà Rabassa, la Serra Grossa, el Plantio, les platges que es mantenen perquè fa massa bon oratge, les obres del tramvia i els seus mossos a serres i carrers...I el que ens queda per vóre d'ací a maig...el mes de les flors i les eleccions municipals. I Etelvina , des del Psoe, ensinistrant-se contra la dreta...i també contra la "seua pròpia" esquerra.

Dijous que vé amb llonganisses consistorials, segons anuncien, porta oberta a la festa de Carnal.Que la quaresma ja vindrà, ja...

TRELLAT

El Suprem, finalment, ha decidit , en atenció al recurs presentat per la defensa del terrorista , rebaixar-li a De Juana Chaos a tres anys la pena de dotze que li havia imposat. Fa una hora que ho he sabut. I crec que els magistrats han actuat, a pesar de tot el que es "mou" fòra dels tribunals i dels jutjats, amb discreció i trellat. Sembla. La jurisprudència existent de casos semblants - i inclús més clars d'amenaces terroristes - així sembla que ho recomanava.

Atents a les reaccions. La prudència ha primat en les primeres, per damunt de tot , segons he escoltat . Però també alguna veu dissonant. La mateixa dels qui parlaven que aquell era un dia d'alegria: era el què vam conéixer l'anterior sentència, la d'abans d'estudiar-se el recurs hui analitzat .

No tinc més temps. Seguirem trobant-nos. A reveure.

MÍTICA

Continue sense entendre còm Joan Ignasi Plà, que aspira a governar la Generalitat el mes de maig es va presentar oficialment com a candidat , ara fa molt de temps, al lloc que més dubtes concita des de tots els punts de vista: Terra Mítica. Obra emblemàtica on les hi haja - encara que per a Zaplana i també per a Camps tot el que fan és emblemàtic - de la megalomania , dels sobrecostos i les factures falses...i a Hisenda em remet. Algú ho hauria d'explicar algun dia: per què Plà, sabent tot el que sabem i sabiem o intuïem , per què el candidat socialista a la Presidència del govern valencià, es va presentar allí. Ho han justificat molt i de moltes maneres, algunes prou més que injustificables, però jo, almenys, continue sense entendre-ho. Com tampoc ho entenia aquella nit.

------------------------

Bona setmana: demà, dilluns.

TRAGÈDIA

Ha sigut com una tràgica i paradoxal coincidència- dijous que vé, dia 15, comença a Madrid la vista per l'atemptat de l'11-M amb quasi dos-cents víctimes mortals i milers d'afectades física i psicològicament. Ara fa quatre anys, un altre 15-F, milions de ciutadans eixiem als carrers a dir-li a l'aleshores president Aznar - i a Bush, Blair i tots aquells que estaven a punt d'iniciar esta barbàrie i les seues conseqüències - que No voliem la guerra...I van anar, i amb ells, contra la nostra voluntat, tots els europeus, i el món sencer...contra un dictador Hussein, a qui no calia assassinar de la manera en que ho han fet i contra unes armes de destrucciò massiva...que no existien . El professor de les "master class" de la Universitat nordamericana de Georgetown i conseller (àulic?) del emperador Rupert Murdoch , tot i això, ni s'ha despentinat en dir que ell ha sabut ara que eixes armes no existien. No hi ha dret a que este home passetge la impunitat amb eixe menyspreu per tots els espanyols, especialment pels afectats de l'onze de març del 2003. Especialment quan el seu entorn polític i mediàtic continua sembrant ,dia si, dia també, dubtes sobre l'autoria d'aquella monstruositat que va paralitzar este país. De por.

MEMÒRIA

"El moment present de la política espanyola, amb tanta "bronca" al Congrés i manifestacions utilitzades amb finalitat partidista és producte de setanta anys de silenci". Ho ha dit l'historiador Gabriel Jackson , de pas per València, on ha participat en la constitució de la Comissió de la Memòria. I és que Jackson , fent una reflexió sobre la veritat diu, que, almenys ella - la veritat - "no vos farà lliures, però vos aportarà els elements per a pensar amb criteri i millorar les condicions humanes"

IMPARABLES

No tenen límit. Els depredadors del medi ambient, del nostre camp, la terra, els boscos,les serres...El que calga caurà - o s'enfonsarà - a mans dels destructors , especuladors d'hisendes alienes en benefici de les seues. Perquè les hisendes, els ben col.lectius no són de tots, sinò només d'ells. Hem sigut testimonis d'una nova mobilització a Xixona, on els promotors dels pai's que no cessen, pretenen urbanitzar , del tot, com qui diu, la serra de la Carrasqueta , la Vall de Bugaia i altres paratges del terme on inclouran , com a mínim , un camp de golf, diversos hotels i milers de casetes , que acolliran milers de personetes que consumiran al centre comercial que - com havia de ser sinò ! - hauran d'anar a comprar cosetes. I la merdeta la tragarem tots. Ni canvi climàtic ni històries. Diners fàcils. Com més - quantitat i qualitat( la de fàcil) - millor.

Des del govern central preparen una llei que ajude els ajuntaments a tindre un finançament diferent al que prové directament de les llicències urbanístiques. No sé, no sé...Crec que no servirà de massa. O és que tinc un procés imparable - també jo - d'escepticisme...

REBAIXES

Recorden les gitanes Carmona que va popularitzar Buenafuente (el pobre! :J.L. ,el "liberal" de la COPE , l'ha acusat de formar part d'un KKK - Ku Kus Klan - mediàtic , amb Luis del Olmo: fins a quan haurem d'assistir a la negra cerimònia d'este ràdio-predicador de l'insult ? ) . Camps i el seu govern estan de rebaixes, no per a ells, sinò per als valencians de Vinaròs a Pilar de la Horadada : ho han posat tot a preus de saldos...i inclús gratis. Els nostres fills i nets que vagen a l'escola des del curs que vé tindran els llibres debades...O siga, que com les "Carmona" "se lo quitan de lah manoh..., se lo quitan de lah manoh..."O això volen fer-nos creure. Senyor, senyor! El molt Honorable ho anuncia dijous ací, a les comarques del sud...i ho formalitza el seu conseller Font de Mora en el plé del Govern celebrat divendres al centre de tots els centres, al Palau de la Generalitat. El PP, ha recordat EUPV, va rebutjar la idea de la gratuïtat dels llibres de text l'any 1999 - però segurament serà una mentida més del "monstre polític" que vol governar el País Valencià .

S'acosten eleccions - ja ho recordaven, no? - i s'ha de vendre tot. A preu de saldo i amb qualitat de tal . Tenim una nova oportunitat el mes de maig: o ho comprem, o guardem els nostres "capitals" per a millors candidats o , si més no, millor ocasió. Les urnes - i no les caixes d'estalvi - seran un bon receptor de les nostres inversions .

FARISEUS

L'escriptor i director de cinema Ray Loriga i la productora de "Teresa, el còs de Crist" , ha vist en les últimes hores còm la Conferència Episcopal li ha fet la publicitat avançada a l'estrena de la pel.lícula. El responsable de cine de la jerarquia eclesiàstica - o siga, el censor, li posen el nom que vullguen - ha dit que la cinta no és " irrespectuosa" amb la figura de Teresa d'Àvila, però...voreja la incorrecció i el seu plantejament podria fer entendre que la santa mística hauria tingut temptacions carnals en pensar en la figura humana de Jesucrist. Ai! I quina necessitat tenim, creients i no creients, de patir estes al.lucinacions (dels bisbes i la seua cort de censors i represors) que no tenen gens de místiques?

Podrien ocupar-se'n d' acreditar més algunes postures positives en públic. Com ara impedir que un agitador "queipodellanista" ocupe hores i hores en calfar els oients de la seua cadena d'emissores, alentant odis i revenges . O una condemna clara, total, d'actituds intolerables d'alguns polítics de la dreta( dels de la vorera esquerra ja se n'ocupen cada dia) . I parlar - i no emmudir - quan es tracten assumptes que afecten alguns dels seus ministres, com alguns rectors acusats i sentenciats per abusos sexuals. Però, clar, és més senzill agranar la porta i no vóre la pols de dins de la casa pròpia.

Sepulcres blanquejats. Deia Ell.

PORS

En plural , sí:pors. Hi ha massa ràbia en l'ambient del país que es tradueix en molts de nosaltres en pors. Per diverses raons sentim temor, por...i davant alguns esdeveniments que s'acosten en les pròximes hores, jo experimente pors, diverses pors. I crec que no estic - encara!! - paranoïc.

Dilluns que vé el plé de la Sala del Penal del Tribunal Suprem estudiarà - de fet , ja s'ho deuen haver mirat i remirat, però... - el recurs de casació presentat contra l'última sentència dictada contra l'etarra De Juana Chaos que el condemna a 12 anys de presó per amenaces de mort fetes, segons els jutges, en dos articles d'opinió. La sentència no és, com sabeu, definitiva, fins que no es pronuncie el Suprem. Si (els magistrats del tribunal) en fan de l'etarra un màrtir més...potser la por es convertisca en una cosa inclús física. No us explique res que no sapigueu.

L'altra por que m'invaeix en este moment és la de què , una vegada més, una qüestió íntima, la mort d'una persona - tot i que indirectament era un personatge públic - siga objecte i raó perquè quatre arreplegats de luxe - periodistes de la sang, del fetge i de la infàmia - moguen i remoguen veritats a mitges, relacions impossibles i misèries - les dels qui parlen i ja han dit autèntiques bestieses - . Em mantindré a l'aguait per comprovar que el periodisme , en este país, és cosa de quatre penjats que pensem que l'ofici no té res a vore amb "això" que diuen qué és.

Pors? Sí.

BUENAFUENTE

Andreu Buenafuente rebutja un premi que reconeix la seua vàlua professional. Ja ho sabeu, no vol compartir un guardó que també se li ha atorgat al llast més denigrant del periodisme d'este país, Federico J.L. Raó: A l'Andreu l'ofen l'estil de Losantos: "I no només m'ofen a mi; ofen el periodisme", ha afegit . I ha rematat tot dient que ja n'hi ha prou i que l'equidistància , ara per ara al nostre país, no es pot mantindre com si res no passara:"...no soporte estos premis salomònics que tracten d'honorar colors impossibles. Així intenten dir que tot s'hi val i, a poc a poc, el periodisme va podrint-se. I volia deixar clara la meua discrepància . En veu alta". Ben parit, Andreu!

Un moviment de dignitat professional - i també personal, crec - ha provocat la reacció de "la reacció" ...i la del president de la Fundació que atorga els premis en qüestió. Luis del Olmo ha dit entendre Buenafuente perquè té la mateixa idea d'"aquest individu"(sic).

Porte tants dies malhumorat que estes mostres de , reitere, dignitat de periodistes, em reconcilien un poc més amb la meua professió. Si més no, per reafirmar-me en algunes conviccions que encara em queden. I respire a gust. Encara que siga només una estoneta d'esta jornada.

AZNAR

Quin cinisme el del "patriota-salvapàtries" que ens va governar(?) fins fa 3 anys ! Còm podem ser tan indulgents amb un sospitós de possibles crims de guerra a l'Iraq, com ho són Bush i Blair? Quina immunitat té encara este home per a dir , com un acudit de mal gust que ARA sap que no hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq en març de 2003? ARA? I es queda tan ample, tan a gust, i els seus "fans" l'aclamen i l'aplaudeixen...mentre les agències de notícies continuen abocant informacions que parlen de l'horror que mai no acaba a aquell país...

Què hem fet , milions i milions de ciutadans del món que no ens hem mobilitzat prou per portar davant un tribunal aquest Trio de la Benzina ? La guerra la provocaren ells...Sí,senyor Aznar...vosté dels primers. Vosté , el primer "machito" europeu contra el criminal que ara ja alimenta cucs després d'una execució criminal. I ara diu que no havia sigut prou llest per a saber en 2003 que no hi havia "armesdedestrucciómassiva"....

Punt. Puc afegir alguna cosa que em pujaria la pressió. I ni jo ni la meua família hem de patir més. Tan sols em resta dir que em fa molta por que gent com Aznar, Acebes i Zaplana (Un altre trio!) puguen tornar al govern. La revenja seria brutal. Un malson.

MERDA

La que ens abocaran els pròxims dies molts canals de televisió, amb col.legues amb els quals tinc ben poc - res - a vóre. El fem que alguns periodistes de saló , sang i fetge , vessaran sobre la imatge d'Èrika, la germana de la princesa d'Astúries , trobada hui, sense vida, al seu domicili de Madrid.

La família ha demanat respecte i prudència. Sospite que ni una cosa ni l'altra es posarà damunt les taules i reunions de redacció per a elaborar els programes que vorem des de hui . I eixos periodistes , que s'autoanomenen defensors de una més que dubtosa llibertat d'expressió , ficaran el dit a l'ull , per ser molt suau en l'apreciació, de les persones que hui ploren una persona estimada per elles.

També els mateixos periodistes hem pervertit el sentit d'este ofici. No diré jo que no ho haja fet en cap moment i demane perdó si ha sigut així.

RADICALS

"El Partit Popular és una fàbrica de radicals". Es com un titular de premsa, i defineix molt gràficament, amb una ,per a mi, magnífica síntesi, l'actitud del principal partit de l'oposició. La frase l'he escoltada fa només uns minuts a la ràdio, en boca d'un ex votant de Batasuna, cosí d'un etarra empresonat. Aitor, que així s'ha identificat, ha definit d'esta manera el paper del PP en els darrers mesos...i l'estratègia de l'aranya que continua duent a terme: "Com més radicalitze el Pp les seues posicions i, per tant, ataque i pressione el govern, més radicalitzats estarem al Pais Basc", ha vingut a dir el comunicant .Però ha anat més lluny i, venint del món pròxim a l'esquerra abertzale, potser tinga més valor el que ha afegit, tot dient que els pares dels joves etarres o dels "borrokeros" temen pel futur dels seus fills. Més conflicte, menys futur.I si no es prenen passos - d'uns i d'altres i els etarres desarmant-se - l'espiral no continuarà i el PP es fregarà les mans cada dia més...i tots n'eixirem perjudicats. I no s'ha parat en eufemismes. Quan va conéixer l'atemptat de la T-4 de Barajas, el dia 30 de desembre va dir:"Quina cagada!".

MÒBILS

M'havia fet el propòsit , hui, de fer una vaga de telèfon mòbil. I continue fent-la. No he marcat cap número dels meus amics, coneguts...però he contestat una - l' única - telefonada que he rebut al migdia. Era una bona notícia. Una excel.lent notícia que he celebrat. I he trencat la vaga. Confie que no haja de tornar a contestar d'ací a mitjanit. Serà que tot continua en ordre i que puc assaborir eixa novetat que afecta dos persones que vull . Molt.

Però ni una més: he seguit així la consigna de les organitzacions de consumidors contra les operadores de telefonia mòbil. No gastar ni un euro hui per vóre si ,des de l'ú de març no ens apujen més la factura . No sé, no sé...

CAMPANYES...

...calentes. I prou . Així s'ho han plantejat els dirigents d'un sindicat , no dels coneguts com "de classe", sinò - això diuen ells - "amb classe". I no els negaré que han aconseguit que la seua campanya de cara a les eleccions sindicals que se celebren a la Diputació d'Alacant dijous que vé siga ben coneguda i popular . No sé si es traduirà en vots, però el ben cert és què, entre els funcionaris de la corporació, des de dilluns no es parla de res més.

El SPDA , sindicat de funcionaris que domina el comité intercentres, i està a partir un ronyó amb l'empresa, demana el vot als seus companys amb un anell vibrador "per a ell i sobretot per a ella" , un dels objectes i joguets sexuals més venuts dels últims mesos a totes les farmàcies del país...Per a què...per augmentar la natalitat entre els funcionaris ? No ho crec, ni així ho diuen els sindicalistes que acompanyen l'anellet amb instruccions i toti un gràfic amb condó inclòs, per si de cas ...No: El SPDA demana que els treballadors "vibren amb el sindicat". Potser una manera d'evitar l'estrés durant les hores de faena ? Esperem que no. Tanta relaxació muscular...tampoc és molt bona. I allargaria massa el temps del "bocata".

PEGO

L'ex alcalde de Pego (comarca de la Marina Alta), Carlos Pascual, condemnat per la Justícia i en portes d'entrar en presó per la seua conducta contra llei en la dessecació de la Marjal Peg-Oliva, podria ser jutjat novament. En esta ocasió per un suposat delicte de falsifició de document públic. L'home en qüestió, quan "governava" el poble - i anava creant-se enemics només alçar-se del llit cada dia - podria haver manipulat el padró municipal de la localitat. O siga, que l'inflava "a la franquista", ressuscitant mort. Quatre-centes persones podien "votar" des de la seua sepultura gràcies a Pascual que, d'eixe mode, s'assegurava majories en les eleccions. Ja veuen, aquell infame va dir que ho deixava tot "atado y bien atado"...i Pascual era dels qui posava les cordes sempre que li beneficiara el sistema.

Però ara s'ha sabut que l'any 2004 l'Institut Nacional d'Estadística va alertar l'ajuntament: huit anys abans, havia passat un fet "extraordinari" (i tant!): Pego havia crescut en només un any en 1.008 habitants. Miracles de la demografia: i és que, com informen des d'un ajuntament governat per tots els grups polítics de la localitat, tots damnificats per les heroïcitats d'en Pascual, aquell govern d'independents (Deu ens lliure d'alguns que s'autoproclamen independents...de què?) da donar d'alta eixes 400 persones mortes i a altres que van morir no els van donar de baixa en el padró. Compte redó: centenars d'electors...morts.

I quina barra!!

ETELVINA

Pobra candidata socialista a l'alcaldia d'Alacant! La bona d'Etelvina no només ha de bregar amb els Alperi i companyia per aconseguir donar un bon canvi de terç a la ciutat, sinò que els seus mateixos companys(?) de partit li ho posen molt més complicat. Els qui fins a maig ocuparan cadires socialistes a l'ajuntament , que, llevat d'un o dos , no repetiran candidatura en la llista , s'al.liaren dissabte contra l'encara subdelegada del govern a la "provincia" d'Alacant. I no la van votar en l'assemblea socialista. I clar, no cal calfar-se molt el cap per deduir que , amb eixa companyia durant la campanya que s'acosta ,escoltarem - ja ho hem escoltat hui mateix - les rises en les files del PP ,què , a pesar de naufragar cada dia un poc més, no s'aparta molt de la costa...i no s'enfonsa. Amb eixe lastre, la candidata Etelvina, sí que podria ofegar-se inclús abans de posar-se el vestit de bany allà pel maig.

CÀNCER

Un de cada dos càncers es cura. També al nostre país. Els científics investiguen i els pacients, cada vegada més, els hem d'agraïr tot el què, amb una dignitat de la qual no en fan bandera, fan pels afectats actuals i futurs. A tots els sanitaris que treballen per pal.liar els efectes de la malaltia en milions de persones: gràcies.

CÍNICS

Els dirigents del PP no han defraudat. S'han comportat com s'esperava. Atiant el foc, com qui no fa. Han escoltat vostés hui moltes veus dels representants del Foro Ermua, fent valoracions de la contra-manifestació d'ahir? Acebes i la seua "guàrdia de corps" - Rajoy és el senyor "Nosabenocontesta" - en són prou - i massa!! - per dir que la de dissabte va ser LA concentració humana de "patriotes" -valga'm Deu, quina pudor!! - contra els terroristes. El cinisme no els canvia la cara . Encara. Potser quan comencen a perdre ajuntaments i autonomies i més tard, les generals , es convencen mínimament que amb els terroristes, com amb qualsevol indesitjable s'acaba i se'l fa desaparéixer de la vida pública amb els vots i el diàleg civilitzat a pesar que ells no ho són, de civilitzats. I les barbaritats que s'escoltaren pels carrers de Madrid amb tota llibertat - impunitat, diria jo, en alguns casos - no demostraven un tarannà massa dialogant ni democràtic, sinò una expressió virulenta de l'odi que , en bona part, persegueixen , amb meticul.lositat , molts "acebes" i "aznar's" . Finalitat ? Eixa, la que tots sabem, ells i nosaltres: tornar al poder , el que van perdre per mentiders. I eixe objectiu s'abasta amb vots , no amb crits, desqualificacions i més ...mentides.

MANIFESTACIONS

La caverna ideològica d'este país s'ha instal.lat en el carrer. Les seues constants campanyes - directes algunes ; altres ben projectades sobre el comú dels ciutadans - contra un govern que creuen il.legítim, la fan ben visible periòdicament. De vegades, llevat de l'estiu, ni tan sols es concedeixen - ni ens donen - un dia de descans per poder pensar si el que fan és allò que convé a eixa Espanya que duen "al còr" . Com pitjor...millor: es tracta de tornar a governar per damunt de qualsevol idea i persona. I ho defensen amb arguments que, pel que comprovem dia rere dia, calen entre milions de persones.

Vejam per exemple les consignes que han amotllat per a la manifestació de Madrid d'esta vesprada. Quin cinisme i quina manipulació!! El PP "secunda" (no convoca, diuen) la concentració que oficialment , fan els dirigents del Foro d'Ermua. I no els importa recuperar (?) la imatge d'una de les víctimes d'ETA més plorades pel conjunt del pais, la del regidor Miguel Angel Blanco. Però, clar, qui es pot negar a condemnar res que haja fet ETA? Ningú. Però la pregunta és per què d'eixe mode. La resposta la té el secretari general del PP. Acebes diu que només així s'acabarà amb ETA. Vostés ho creuen?

Tampoc el bisbe de Bilbao (i president de la Conferència Episcopal Espanyola, monsenyor Ricardo Blázquez ) creu que eixe camí - el del Foro i el PP, i l'AVT, i tots els qui esta vesprada cridaran "No a la negociació" - siga el convenient per acabar amb eixe lastre que ens pesa a tots massa...I per eixe motiu ha convocat els bascos a dir No a ETA amb un lema molt més positiu i per tant lluny de les tesis "derrotistes" de la caverna espanyola. Blázquez, que ja està patint la ira dels del NO sistemàtic a tot el que estiga al costat de les tesis de la majoria , vol que els creients i els que creuen en el diàleg que "treballen per la Pau".

Quede en "stand by" per saber què passarà a Madrid i Bilbao d'ací a unes hores.

SESTA

El ministre francés de Sanitat ha advertit que els treballadors d'aquell país dormen poc.I mal. I ha posat en marxa una campanya per poder pal.liar este greu problema: es tracta d'evitar un augment progressiu d'accidents laborals i malalties cròniques, depressions, insomni...I ser més rendibles,clar, per a la "Grandeur" . Xavier Bertrand es gastarà sis milions d'euros per a insonoritzar sales de descans de jardins infantils, parvularis...I que "s'experimente el dret a 15 minuts de son en el lloc de treball". I caldrà saber si de govern a govern, el francés pagarà "royalties" pel "copyright" de la sesta espanyola, tan nostrada com ,de vegades, denostada per molts empresaris. Doncs, miren, no és gens gratuït dedicar cada jornada uns minuts a fer una migdiada. No una o dos hores. Uns minuts.

Me'n vaig a apagar els llums de la casa. Salut i millor medi ambient. Si arribem.

PERIODISTES

Reporters sense fronteres acaba de fer públic l'informe de l'any passat. Cent deu periodistes han mort en l'exercici del seu ofici ; d'ells, 65 han sigut assassinats a l'Iraq, víctimes d'uns i d'altres protagonistes de la guerra - em negue a parlar de conflicte , a no ser que siga per afegir tot seguit:"...d'interessos" - . Al nostre país, segons la mateixa recopilació feta per RSF, són molts els col.legues que continuen fent la seua faena sota la pressió i les amenaces, quan no és l'acció directa, de la banda terrorista ETA. A Internet, més de 60 professionals pateixen censura i empresonament a la Xina. El panorama no és gens comparable al que molts autoanomenats periodistes presenten a diversos mitjans espanyols on els budells, la sang , les vísceres i els magnífics sous en són els únics interessos per a ells. Sense oblidar-me de l'odi , el cinisme i la manca de professionalitat d'uns quants que s'expressen per televisions, diaris , ràdios i la xarxa. Si ells es reclamen els líders de la llibertat d'expressió, jo no en tinc res a vóre amb ells i la seua execrable manera de fer...(periodisme, no, clar!)

LOSANTOS

La democràcia , encara que alguns pensen que només és per a ells - perquè defensen una democràcia orgànica i "dedestinoenlouniversal" però no en allò que ens és personal i intransferible , la dignitat de ser lliures i diferents si ens abelleix - i que pràcticament l'han inventat ELLS, té les seues misèries. O grandeses, segons com ho mirem. La TVE , la que tots paguem i hem pagat i pagarem, donarà veu - espere que només siga esta nit - a Federico Jiménez Losantos, en una entrevista que dispararà el "share" de la cadena, i de la qual tots en parlaran demà.

Misèria? Generositat? Si més no,confie que servisca perquè alguns desperten del tot. I no mai tinguen la temptació de posar la ràdio en el dial on blasfema cada matí un enemic del poble. I un ressentit, per cert.

APAGADA

Espere que demà, la companyia Iberdrola de les meues apagades no se m'avance i jo, sense pressions i iniciatives al.lienes a la meua voluntat, puga apagar - jo, a soletes - els llums i aparells de ma casa. De 19.55 a 20.00 hores estem convocats a cridar l'atenció i reflexionar sobre les energies que cada dia de manera més angoixant , poden faltar-nos si la cosa segueix com va. Jo apagaré. I tu? Llegir unes págines d'un llibre uns minutets il.luminats per un ciri o pensar un poquet són dos possibles exercicis a fer .És una suggerència!

LLISTES

Es com el "joc de les cadiretes", però entre gent suposadament adulta, responsable i ...I resulta que no ho són tant, d'adults, de responsables, ni - això encara menys! - amb una perspectiva política que se'ls suposa. No. En el cas dels llocs a ocupar en el consell d'Administració de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani i els de la Comissió de control (ai!) d'eixe consell , ni zaplanistes, ni campsistes, ni socialistes , cap d'ells, crec, han manifestat tindre el més xicotet sentit de la responsabilitat. Política. Ha sigut, està sent encara ,l'espectacle més penós al qual hem pogut assistir. I si tot continua - això sembla - com ara , amb dos llistes "armades", segons algunes fonts dels litigants , divendres que vé, a l'edifici d'Oscar Esplà, d'Alacant, poden volar els ganivets. Esmolats ja ho estan.

I un punt més de llistes: al PP i al PSPV fan la tria i a alguns la llet se'ls tria també. És, com deia, el joc de les cadires. Lleva't tu, que em pose jo. O el meu ...amic,criat,confident, amant, "col.lega"...o protector. Posen trellat en les "coses de menjar", senyors polítics! Per favor. Ah, sembla que a la part del què Camps ha dit "el monstre polític" (no tenen mesura alguns parlant, no creuen?) , tampoc ho tenen clar del tot. Als amics Marcos i Morera els haurem de demanar el mateix: trellat!. I una pregunta innocent a tots els de l'esquerra (o "contrapepé"): ...però no es tracta de treure - ací, sí - de la cadira els senyors del PP? Doncs, al tall, al tall...