Hui , com sap el lector, se celebra arreu el món el Dia del Teatre. Soc dels que creu que l'art , tot i que és "inútil", segons molts creadors, té un indutable paper de transformador de la societat, no com agent de canvi real, sinò com una eina més per ajudar al progrés més profund de qualsevol societat. Com aquell poeta, "maldigo la poesia concebida como un lujo cultural por los neutrales, que , lavándose las manos, se desentienden y evaden; maldigo la poesia del que no toma partido...partido hasta mancharse". I és què quina cosa és qualsevol manifestació artística que no critique, distorsione, pose en contradicció la realitat quotidiana, els polítics que ens governen - o desgovernen - ? La capacitat transgressora de l'art, eixa és la utilitat que li trobe a la música, el cinema, la pintura, la literatura, l'escultura...el teatre. L'equidistància en l'art , com en política, és impossible, a banda d'incapaç de fer que res ni ningú no vaja endavant a través del pensament crític.
I això que acabe d'apuntar fa créixer el debat, però no mai l'enfrontament que alguns intenten en contemplar espectacles que no els "agraden" perquè no els "convenen" . La llibertat és l'essència del teatre, com la de qualsevol altra creació artística. En eixa característica rau el temor que provoca entre els sectors immobilistes, reaccionaris, contraris a la diferència, a qualsevol idea, expressió...que no coincidisca amb les seues, que - entenen - son "les úniques" vàlides . La intolerància els du a tancar-se - i prohibir, o dificultar - l'exposició d'idees expressades en forma d'espectacle. L'art és, per tant, encara hui, i per sort , un fet cultural de canvi, d'agitació de conciències...i no només , però també, clar, d'entreteniment.
Els intolerants de guàrdia - sempre n'hi ha a qualsevol cantó, disposats a ser les consciències dels desencaminats ("martillo de herejes", deien d'ells fa uns anys al nostre país) , dels que no necessitem consignes , que som la immensa majoria - porten un parell de setmanes fent una campanya "preventiva" - s'han especialitzat en avançar-se als esdeveniments i així creen tensió on sol haver normalitat - contra la representació divendres que vé a Villena, a les Valls del Vinalopó, de l'espectacle "La revelación" de l'humorista italià Leo Bassi. Per què? L'espectacle, dins la programació municipal de la regidoria de Cultura d'un govern local dirigit pels socialistes , coincidirà, en dia i hora, amb un dels primers actes de la Setmana Santa de la població. I? , pot preguntar algú. L'"excusa" dels qui volen que desaparega del programa esta funció és que pot "ferir" sensibilitats ; les d'alguns catòlics, clar ( i dic jo que no de totes les d'estos creients cristians, perquè també dins de l'Esglèsia oficial hi ha moltes sensibilitats , inclosa l'artística i la del respecte als qui no pensen igual...veritat?) . El cas és que el grup municipal del PP intentava ahir la supressió de "La revelación"...sense que el grup de govern de Villena accedira a la petició...Per tant, i si res no passa, el Teatre municipal acollirà l'espectacle de portes endins, com s'havia previst. I els participants en el "Via Crucis" el celebraran . I no ha de passar res. Potser la "reacció" induisca alguns ciutadans i opositors vigilants que aprofiten qualsevol moment, fet, per a dir allò ben italià de..."porco governo", per la procedència italiana del "pallasso" Bassi.
Potser per eixa raó i unes quantes més el teatre, l' art , com els deia més amunt, continua tenint el seu poder , basat en la llibertat i el compromís. Un revulsiu que a tot hora ha de despertar comoditats mentals i posar-les en contradicció. Com si no, hem poogut avançar? Visca el teatre!
I una cosa més: no sóc precisament un entusiasta de l'humor de Bassi. I tampoc de la Setmana Santa. Hi ha públic per a tot. I tots mereixen el meu respecte. A tots, especialment l'actor Juan Echanove, qui ha guanyat el premi Valle Inclán (anit s'atorgava a Madrid en la seua primera edició) pel seu meravellós personatge, per la seua creació , impactant, en "Plataforma".
(Se m'oblidava. L'assumpte de Villena continuarà per altres punts de la gira de Leo Bassi. Així ho ha decidit un grupet d'"impresentables salvapàtries" (ufff!) , uns ultradretans, vaja, que fan campanya contra "La revelación" (que és un espectacle quasi naïf que critica aspectes de l'Esglèsia acomodada, jeràrquica i oficialista) en una nova onada de protestes que confie no posen més llenya al foc ambiental dels últims mesos).
dimecres, 28 de març del 2007
diumenge, 25 de març del 2007
BOICOT
Per a la desgràcia de molts ciutadans - inclús per a uns quants dels què encara continuen votant-los (i en són milions!) - el PP és un partit que manté tesis, però sobretot, postures i comportaments polítics , que s'assemblen massa als practicats durant els feixismes europeus de la meitat del segle XX, inclosos els més de quaranta anys del franquisme ... i tardo-franquisme. Per a la desgràcia de molts dels seus dirigents, la falta d'identitat, la desideologització que regna al sí del PP, és un avantatge per a la resta d'espanyols. Ho serà , espere, d'ací a no res.
Ells ara boicotegen el que diuen que poden i com saben fer, "a la manera de l'Evangeli(mal llegit, per cert": 'O estàs amb mi, o estàs en contra meu'. Per a la nostra sort, tots (també ells, quan acaben de fer el transformisme actual que practiquen) podem boicotejar-los. I la primera ocasió que tindrem per fer-ho és la del pròxim 27 de maig.
Bon cap de setmana.
Ells ara boicotegen el que diuen que poden i com saben fer, "a la manera de l'Evangeli(mal llegit, per cert": 'O estàs amb mi, o estàs en contra meu'. Per a la nostra sort, tots (també ells, quan acaben de fer el transformisme actual que practiquen) podem boicotejar-los. I la primera ocasió que tindrem per fer-ho és la del pròxim 27 de maig.
Bon cap de setmana.
dissabte, 24 de març del 2007
BISBES
He dubtat abans de posar-me a escriure . Si fer-ho hui , o no. No perquè em falten les ganes, sinò per no convertir este bloc d'estos últims dies en una "sessió contínua" dedicada a personatges que , ja d'entrada, em són ben poc simpàtics i més que això, clarament hostils. No per la meua actitud, sinò per les proclamacions públiques que fan des de les seues trones : els bisbes, la jerarquia eclesiàstica espanyola( i que algú dels integrants de la Conferència episcopal m'excuse si potser s'ha enfrontat amb els seus companys per algunes d'eixes manifestacions). Algu que haja llegit fins ara pot dir-me que si no sóc catòlic, què m'importa a mi el que puguen dir els prel.lats. Tant de bò poguerem evitar amb la nostra displicència cap a eixes declaracions "sobre l'humà" (sobre el diví poden dir allò que creguen) , ignorar el què diuen i "passar" d'ells. Però seria amagar el cap o tancar els ulls davant l'evidència.
He sentit una profunda indignació en llegir hui que l'arquebisbe de València - "one more time" - ha convidat els fidels de la seua diòcesi (i per extensió, a la resta)"a evitar atiar sentiments d'odi i destrucció davant les propostes que s'han presentat sobre l'anomenada memòria històrica". Fins ací diguem-ne que Garcia Gasco pot estar "en línia" amb un pensament, millor una acció pastoral tradicional. Però més avant, ú (que té un passat de catòlic "oficial", va decantar-se més tard per l'Esglèsia dels Pobres i a a hores d'ara practica un, potser comfortable - no ho negue - , agnosticisme) , no pot sentir sinò irritació quan un dels bisbes més reaccionaris dels dos últims segles de l'església espanyola, té la barra de continuar dient (i recolzant-se en el Concili Vaticà II!!) que, al nostre país, l'Església "va superar qualsevol enyorança del passat i va col.laborar decididament (¿?) per a fer possible una democràcia constitucional(sic) sense admetre cap discriminació per raons religioses".
La meua "admiració" puja en graus i deixe al lector que "s'entretinga" (si ho considera convenient per a la seua informació ) en la lectura d'esta pastoral , digna dels millors sepulcres blanquejats a què es referia Jesucrist en el Nou Testament. Potser una revisió dels Evangelis els vindria bé als bisbes (ells diuen que ho fan, però no sé de què els aprofita!) i ens deixarien més tranquils als no creients... i als creients també. Que li ho pregunten als Jon Sobrino, Juan José Tamayo...per citar, només, dos casos al nostre país. Dos casos de coherència, de la qual l'oficialitat ni se'n recorda (ni li importa) gens.
Per a una millor reflexió dels qui com tu, lector, creus que el poder de l'Església al nostre país és encara desmesurat, recomane la lectura pausada de l'últim document que la Conferència episcopal col.legiada ha llançat com una pedrada a l'ull al govern de Rodríguez Zapatero i , en general, als qui considerem que les llibertats només fan mal als qui no les volen només que per a ells. Diuen , entre altres "perles", que els espanyols vivim enmig d'"una cultura de la mort", que "les institucions promouen la promiscuitat sexual"i que els ciutadans "no deuen donar el seu suport - ja s'acosten les eleccions!!! - als qui promuen lleis que atempten , d'una o altra manera , contra el valor sagrat de la vida". Ací rau tota la qüestió per a ells.
On estàn els esforços de l'Església a favor de les llibertats , del pensament lliure, de l'exercici d'eixa llibertat consagrada en la Constitució espanyola (que diuen defensar i complir) i a la qual tothom té dret? On estan els seus impulsos , la seua ajuda, per aconseguir que es puga acabar amb la violència, el terror, la impunitat en l'enriquiment desordenat, contra la corrupció urbanística, a favor de la conservació del medi ambient...o accions punitives contra els , encara repetits, escàndols , dels pastors pederastes al nostre i a altres països? On ? Les preguntes poden seguir...però no dec continuar.No em convé. O no els sembla ridícul, patètic, l'"afer" de les "costaleras" d'un pas de Setmana Santa de Còrdova? O escandalós el consentiment sense embussos de les incitacions a l'odi i a l'enfronatment que un "personatget" fa. dia rere dia, des d'una tribuna catòlica com ara la ràdio propietat de la Conferència, la COPE?
Què volen aquesta gent ? Com deia unes ratlles amunt...Sepulcres blanquejats. Que ens deixen en pau. Callen, per favor, senyors bisbes!
He sentit una profunda indignació en llegir hui que l'arquebisbe de València - "one more time" - ha convidat els fidels de la seua diòcesi (i per extensió, a la resta)"a evitar atiar sentiments d'odi i destrucció davant les propostes que s'han presentat sobre l'anomenada memòria històrica". Fins ací diguem-ne que Garcia Gasco pot estar "en línia" amb un pensament, millor una acció pastoral tradicional. Però més avant, ú (que té un passat de catòlic "oficial", va decantar-se més tard per l'Esglèsia dels Pobres i a a hores d'ara practica un, potser comfortable - no ho negue - , agnosticisme) , no pot sentir sinò irritació quan un dels bisbes més reaccionaris dels dos últims segles de l'església espanyola, té la barra de continuar dient (i recolzant-se en el Concili Vaticà II!!) que, al nostre país, l'Església "va superar qualsevol enyorança del passat i va col.laborar decididament (¿?) per a fer possible una democràcia constitucional(sic) sense admetre cap discriminació per raons religioses".
La meua "admiració" puja en graus i deixe al lector que "s'entretinga" (si ho considera convenient per a la seua informació ) en la lectura d'esta pastoral , digna dels millors sepulcres blanquejats a què es referia Jesucrist en el Nou Testament. Potser una revisió dels Evangelis els vindria bé als bisbes (ells diuen que ho fan, però no sé de què els aprofita!) i ens deixarien més tranquils als no creients... i als creients també. Que li ho pregunten als Jon Sobrino, Juan José Tamayo...per citar, només, dos casos al nostre país. Dos casos de coherència, de la qual l'oficialitat ni se'n recorda (ni li importa) gens.
Per a una millor reflexió dels qui com tu, lector, creus que el poder de l'Església al nostre país és encara desmesurat, recomane la lectura pausada de l'últim document que la Conferència episcopal col.legiada ha llançat com una pedrada a l'ull al govern de Rodríguez Zapatero i , en general, als qui considerem que les llibertats només fan mal als qui no les volen només que per a ells. Diuen , entre altres "perles", que els espanyols vivim enmig d'"una cultura de la mort", que "les institucions promouen la promiscuitat sexual"i que els ciutadans "no deuen donar el seu suport - ja s'acosten les eleccions!!! - als qui promuen lleis que atempten , d'una o altra manera , contra el valor sagrat de la vida". Ací rau tota la qüestió per a ells.
On estàn els esforços de l'Església a favor de les llibertats , del pensament lliure, de l'exercici d'eixa llibertat consagrada en la Constitució espanyola (que diuen defensar i complir) i a la qual tothom té dret? On estan els seus impulsos , la seua ajuda, per aconseguir que es puga acabar amb la violència, el terror, la impunitat en l'enriquiment desordenat, contra la corrupció urbanística, a favor de la conservació del medi ambient...o accions punitives contra els , encara repetits, escàndols , dels pastors pederastes al nostre i a altres països? On ? Les preguntes poden seguir...però no dec continuar.No em convé. O no els sembla ridícul, patètic, l'"afer" de les "costaleras" d'un pas de Setmana Santa de Còrdova? O escandalós el consentiment sense embussos de les incitacions a l'odi i a l'enfronatment que un "personatget" fa. dia rere dia, des d'una tribuna catòlica com ara la ràdio propietat de la Conferència, la COPE?
Què volen aquesta gent ? Com deia unes ratlles amunt...Sepulcres blanquejats. Que ens deixen en pau. Callen, per favor, senyors bisbes!
dimecres, 21 de març del 2007
ESGLÉSIA
Una més de les jugades de la jerarquia eclesiàstica - la catòlica, clar - a les quals no ens hi acostumem , tot i que ens en fa unes quantes i darrerament , amb una freqüència més que insistent. En un "concert a quatre mans", el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps i l'arquebisbe de València, monsenyor Garcia Gasco - quin personatge, Senyor, has posat al capdavant de l'Esglèsia dels catòlics valencians!! - han aconseguit el que perseguien feia anys.
En només tres dies han iniciat el camí cap a la Facultat de Medicina Catòlica , al marge - i sobretot, en contra - de les universitats públiques del País Valencià. Zaplana va "arrancar" de quall la Facultat de la Universitat d'Alacant per, al seu voltant i atractiu, crear la Miguel Hernández a Elx, que fera de contrapes a la primera, de la qual n'era rector en aquell moment el professor Andrés Pedreño....amb qui l'anterior cap del govern valencià tingué un sonat afer i no precisament dels que podrien omplir pàgines d'estreta col.laboració, sinò de tot el contrari - inclús haguera pogut eixir a les pàgines de successos dels diaris - . Ara es tracta de competir des del poder eclesial amb les facultats de les universitats públiques.
El cas és que ara Camps - amb l'habilitat d'un ex rector ara conseller d'Universitat i Empresa , l'inefable Justo Nieto com a mà executora de la jugada "catòlico-universitària" - li ha posat en safata la Facultat al monsenyor. I Garcia Gasco ho ha celebrat d'allò més...aprofitant que ahir , dia de Sant Josep, Falles valencianes i dia gran de festa, els poders fàctics (i els acompanyants , que, en temps preelectorals, en són més ) "passaren" per missa major. I l'arquebisbe , hereu de la més rància tradició dels jerarques de pal.li i poder de la nostra santa Mare Església Catòlica, Apostòlica i Romana , va tirar mà de l'argumentari també més antic :"Tots volem metges que només pensen en curar, no mai en matar" . I , clar, dic jo que entre els fidels presents podria haver metges. No em consta que cap alçara la veu perquè el prel.lat posara en dubte la seua credibilitat professional, a pesar - o precisament per això - de ser creient i , a més, catòlic. I és que Garcia Gasco i la dreta que ens governa actuen quasi enmig d'una impunitat de la qual en som responsables indirectes tots els ciutadans, la que dicta el silenci imperant. Hauriem de fer un autèntic acte de contricció. Cívica. I els qui ho consideren, religiosa també. Sols per a posar en solfa algunes declaracions públiques que cada dia ens volen humiliar un poc més.
En només tres dies han iniciat el camí cap a la Facultat de Medicina Catòlica , al marge - i sobretot, en contra - de les universitats públiques del País Valencià. Zaplana va "arrancar" de quall la Facultat de la Universitat d'Alacant per, al seu voltant i atractiu, crear la Miguel Hernández a Elx, que fera de contrapes a la primera, de la qual n'era rector en aquell moment el professor Andrés Pedreño....amb qui l'anterior cap del govern valencià tingué un sonat afer i no precisament dels que podrien omplir pàgines d'estreta col.laboració, sinò de tot el contrari - inclús haguera pogut eixir a les pàgines de successos dels diaris - . Ara es tracta de competir des del poder eclesial amb les facultats de les universitats públiques.
El cas és que ara Camps - amb l'habilitat d'un ex rector ara conseller d'Universitat i Empresa , l'inefable Justo Nieto com a mà executora de la jugada "catòlico-universitària" - li ha posat en safata la Facultat al monsenyor. I Garcia Gasco ho ha celebrat d'allò més...aprofitant que ahir , dia de Sant Josep, Falles valencianes i dia gran de festa, els poders fàctics (i els acompanyants , que, en temps preelectorals, en són més ) "passaren" per missa major. I l'arquebisbe , hereu de la més rància tradició dels jerarques de pal.li i poder de la nostra santa Mare Església Catòlica, Apostòlica i Romana , va tirar mà de l'argumentari també més antic :"Tots volem metges que només pensen en curar, no mai en matar" . I , clar, dic jo que entre els fidels presents podria haver metges. No em consta que cap alçara la veu perquè el prel.lat posara en dubte la seua credibilitat professional, a pesar - o precisament per això - de ser creient i , a més, catòlic. I és que Garcia Gasco i la dreta que ens governa actuen quasi enmig d'una impunitat de la qual en som responsables indirectes tots els ciutadans, la que dicta el silenci imperant. Hauriem de fer un autèntic acte de contricció. Cívica. I els qui ho consideren, religiosa també. Sols per a posar en solfa algunes declaracions públiques que cada dia ens volen humiliar un poc més.
AZNAR
"El meu benestar depen de la teua distància". Escoltat l'altre dia a la ràdio i dedicat a José María Aznar. La indecència, com a concepte, té nom i cognoms: els de l'ex president del govern espanyol. Que calle, per favor!
dimarts, 20 de març del 2007
QUATRE
A pesar de la forta medicació a què m'estaven sotmetent els metges una setmana després d'una intervenció quirúrgica prou delicada, recorde textualment una frase de la meua dona d'aquella nit:"Dorms? Ja han començat a bombardejar..." Era la matinada del 20 de març de 2003. I a l'hospital, enmig de la boira dels sedants i els dolors , vaig sentir la ràbia i la meua parella em feia partícep de les últimes notícies que donaven a la ràdio i que també podiem vore per la "tele" de l'habitació de l'hospital.
El record és viu, com la cruel guerra que començava aquella nit...i que encara continua, més viva que mai, quatre anys després. Per a que alguns vagen encara dient-nos als espanyols que , de nou, hem eixit al carrer a cridar NO a la guerra, que eixe "tema"( odie la generalització del terme per a expressar amb imprecisió evident qualsevol assumpte: pobresa lèxica, ai, que ens invaeix via sms i altres) és "ranci", passat...Però més de 600.000 morts després, d'una guerra civil infectada al màxim al sí de l'Iraq , en un moment més delicat que en qualsevol conflicte brutal com el de Bòsnia , amb unes seqüeles de - allí,sí - de progressiva "balcanització" , és impossible si no és que es té molta cara dura, dir que això és passat , com han insistit durant el cap de setmana alguns dirigents del Partit Popular. S'ha de ser indecent , èticament reprobable, per a mantenir una idea així (o, si més no, expressar una mentida sense canviar l'expressió del rostre).
Però la guerra civil interna que viuen els mateixos que ens mentiren i ens menteixen i mentiran encara més, els denuncia . Acebes ha deixat amb el cul a l'aire el diputat del grup popular Jaime Ignacio del Burgo ( el "voluntariós" entrevistador de Rafà Zouhier, el "xorisso" que li servia de contrapunt informatiu al PP en l'afer de l'11-M). El diputat s'ha llançat hui a la piscina i ha dit que Aznar es va equivocar i va cometre l'error de fer-se la fotografia de les Azores amb Blair i Bush. Temps li ha faltat i ira li n'ha sobrat a l'inclit Angel Acebes per eixir a desacreditar el diputat navarrés Del Burgo...El secretari general dels PP(-opulars) ha dit que aquell no pertany al seu partit, sinò a la UPN(Unitat del Poble Navarrés, ja ho saben) . Com si els que l'escolten no sabérem que UPN i PP la mateixa cosa són. Però, clar, una veu disonant...no deu fer ombra al Sant José María Aznar...que la majoria dels espanyols trobem a faltar...fòra de les tribunes, de qualsevol tribuna on es permeta insultar la nostra inteligència.
Tristes guerres. Tristos aniversaris. Però...a pesar de tot, alguna cosa es mou(...o això deia Galileu).
Ah!: NO A LA GUERRA (i els de l'Afganistan, també, que tornen a casa).
El record és viu, com la cruel guerra que començava aquella nit...i que encara continua, més viva que mai, quatre anys després. Per a que alguns vagen encara dient-nos als espanyols que , de nou, hem eixit al carrer a cridar NO a la guerra, que eixe "tema"( odie la generalització del terme per a expressar amb imprecisió evident qualsevol assumpte: pobresa lèxica, ai, que ens invaeix via sms i altres) és "ranci", passat...Però més de 600.000 morts després, d'una guerra civil infectada al màxim al sí de l'Iraq , en un moment més delicat que en qualsevol conflicte brutal com el de Bòsnia , amb unes seqüeles de - allí,sí - de progressiva "balcanització" , és impossible si no és que es té molta cara dura, dir que això és passat , com han insistit durant el cap de setmana alguns dirigents del Partit Popular. S'ha de ser indecent , èticament reprobable, per a mantenir una idea així (o, si més no, expressar una mentida sense canviar l'expressió del rostre).
Però la guerra civil interna que viuen els mateixos que ens mentiren i ens menteixen i mentiran encara més, els denuncia . Acebes ha deixat amb el cul a l'aire el diputat del grup popular Jaime Ignacio del Burgo ( el "voluntariós" entrevistador de Rafà Zouhier, el "xorisso" que li servia de contrapunt informatiu al PP en l'afer de l'11-M). El diputat s'ha llançat hui a la piscina i ha dit que Aznar es va equivocar i va cometre l'error de fer-se la fotografia de les Azores amb Blair i Bush. Temps li ha faltat i ira li n'ha sobrat a l'inclit Angel Acebes per eixir a desacreditar el diputat navarrés Del Burgo...El secretari general dels PP(-opulars) ha dit que aquell no pertany al seu partit, sinò a la UPN(Unitat del Poble Navarrés, ja ho saben) . Com si els que l'escolten no sabérem que UPN i PP la mateixa cosa són. Però, clar, una veu disonant...no deu fer ombra al Sant José María Aznar...que la majoria dels espanyols trobem a faltar...fòra de les tribunes, de qualsevol tribuna on es permeta insultar la nostra inteligència.
Tristes guerres. Tristos aniversaris. Però...a pesar de tot, alguna cosa es mou(...o això deia Galileu).
Ah!: NO A LA GUERRA (i els de l'Afganistan, també, que tornen a casa).
divendres, 16 de març del 2007
RESPECTE...
No vull deixar passar les setmanes sense mostrar ací el meu profund respecte i admiració per l'excel.lència - això crec - del treball que du avant el magistrat Gómez Bermúdez des de la presidència del judici per la matança de l'onze de març. La professionalitat , l'equanimitat i la decidida postura a favor d'anar "al grà" i contra les manipulacions i teòriques conspiracions que s'han fet i continuen desenrotllant-se inclús a la mateixa sala al voltant de l'autoria d'aquell horror, són fets que em fan creure en el poder judicial. Em semblen exemplars les atencions a les víctimes - els perjudicats directes, per tant, de l'atemptat més monstruós que hem patit , de retruc, tots els espanyols -. Especialment em va cridar l'atenció quan (com vé sent habitual entre els advocats de l'acusació particular (?) - especialment , els representants de l'AVT - ) un lletrat interrogava dilluns passat una dona: Bermúdez es va interessar pel seu estat anímic i la va "custodiar" de les insinuacions que li llançava el llicenciat .
I és que (dimecres em van tindre un espectacle igualment lamentable) el jutge Gómez Bermúdez hagué de tallar en sec un altre d'estos advocats que participen de les "conspiranöiques" emparades per alguns mitjans informatius , l'AVT i "tutti quanti" consideren - o això sembla que volen demostrar - més culpables les víctimes i alguns testimonis que els suposats autors d'aquella tragèdia.
El president de la Sala li ho digué ben claret a Emilio Murcia - és el nom de l'advocat de l'AVT - : li parava la intervenció en interrogar l'inspector Sánchez Mazas perquè era el seu deute "impedir las discusiones impertinentes que no conduzcan al esclarecimiento de la verdad". O..."si en vols més, para el cabàs".
Per sort, i des de l'altra vorera , un dels advocats acusadors dels que es troben a la "peixera", hagué de fer una proclama d'agraïment al inspector en cap Sánchez Manzano, el cap dels Tedax el dia de referència. Segons recullen els diaris, va ser així el que li digué ahir l'acusaros José María Fuster al policia: "Señor agente, en nombre de las víctimas que yo represento, muchas gracias por su trabajo de aquella mañana".
...I MENYSPREU
------------------
El que em mereix l'ex president Aznar, i al qual es fa creditor cada dia un poc més en manifestar obertament ("sin complejos", deia quan ens governava) els seus criteris - potser la falta d'ells - en opinar i intentar sentar càtedra (minsa, ben minsa..."de todo a cien" ) en qüestions tan sumament delicades i que a tots ens posen els pèls de punta quan l'escoltem. Els supose informats del que ha dit ara d'Al Qaeda. Potser no? : Torna a insistir en què el terrorisme de caire islamista , si cedeix el govern espanyol a retirar-se de l'Afganistan serà la implantació de la llei islàmica a part del nostre territori...(recorden, allò d'Al-Andalús)...I com és tan "sabut" (ai!) , Aznar manifesta la seua veritable "ideologia" quan es reaferma com a gran estratega en reiterar la seua màxima: "Nosotros ganamos, ellos pierden". Simple. Simplista. Eixe home: Aznar. De qui en ls pròximes hores tornarem a vore fotos del 16 de març de 2003 a la tristament incomparable imatge de les Azores , on es va perfilar el pròleg d'un llibre que encara no s'ha acabat d'escriure...i potser tardarà anys en arribar a l'epíleg. La guerra, a l'Iraq, continua. O sí?
I és que (dimecres em van tindre un espectacle igualment lamentable) el jutge Gómez Bermúdez hagué de tallar en sec un altre d'estos advocats que participen de les "conspiranöiques" emparades per alguns mitjans informatius , l'AVT i "tutti quanti" consideren - o això sembla que volen demostrar - més culpables les víctimes i alguns testimonis que els suposats autors d'aquella tragèdia.
El president de la Sala li ho digué ben claret a Emilio Murcia - és el nom de l'advocat de l'AVT - : li parava la intervenció en interrogar l'inspector Sánchez Mazas perquè era el seu deute "impedir las discusiones impertinentes que no conduzcan al esclarecimiento de la verdad". O..."si en vols més, para el cabàs".
Per sort, i des de l'altra vorera , un dels advocats acusadors dels que es troben a la "peixera", hagué de fer una proclama d'agraïment al inspector en cap Sánchez Manzano, el cap dels Tedax el dia de referència. Segons recullen els diaris, va ser així el que li digué ahir l'acusaros José María Fuster al policia: "Señor agente, en nombre de las víctimas que yo represento, muchas gracias por su trabajo de aquella mañana".
...I MENYSPREU
------------------
El que em mereix l'ex president Aznar, i al qual es fa creditor cada dia un poc més en manifestar obertament ("sin complejos", deia quan ens governava) els seus criteris - potser la falta d'ells - en opinar i intentar sentar càtedra (minsa, ben minsa..."de todo a cien" ) en qüestions tan sumament delicades i que a tots ens posen els pèls de punta quan l'escoltem. Els supose informats del que ha dit ara d'Al Qaeda. Potser no? : Torna a insistir en què el terrorisme de caire islamista , si cedeix el govern espanyol a retirar-se de l'Afganistan serà la implantació de la llei islàmica a part del nostre territori...(recorden, allò d'Al-Andalús)...I com és tan "sabut" (ai!) , Aznar manifesta la seua veritable "ideologia" quan es reaferma com a gran estratega en reiterar la seua màxima: "Nosotros ganamos, ellos pierden". Simple. Simplista. Eixe home: Aznar. De qui en ls pròximes hores tornarem a vore fotos del 16 de març de 2003 a la tristament incomparable imatge de les Azores , on es va perfilar el pròleg d'un llibre que encara no s'ha acabat d'escriure...i potser tardarà anys en arribar a l'epíleg. La guerra, a l'Iraq, continua. O sí?
dimarts, 13 de març del 2007
OVIDI
A moltes comarques valencianes s'usa l'expressió "ha faltat..." quan es parla que algú ha mort. A Catalunya encara s'escolta que "la senyora...(...) ha fet el traspàs" per a manifestar el mateix concepte. Ell, l'Ovidi Montllor, "fa vacances" - així ho deia a una de les seues més celebrades cançons - des de fa 12 anys. Este cap de setmana he recordat aquell dia: hi havia manifestació i i després, concert al Passeig de Campoamor, a la ciutat d'Alacant. Era (el 10 de març) un dia fred, ventós i amb una pluja tímida, però gelada. El lema de la manifestació d'aquella tarda fou "Alacant és important"...i ja s'ho pot imaginar el lector que no visquera allò: es tractava de reivindicar el conjunt del País Valencià i cridar contra els intents - sempre latents; inclús ara per ara , tot i que més desdibuixats - de "surestizar" les comarques del sud del país , però, sobretot, de castellanitzar encara més estes contrades des d'on escric .
Fou aquell dia, en aquelles hores, mentre discorria pels carrers del centre d'Alacant aquella gentada , quan ens van donar la notícia: Ovidi havia renunciat a continuar , molt a pesar seu, la seua lluita contra una malaltia que se'l menjava feia mesos. L'autor de "La fera ferotge" i "La samarreta", no tindria, per tant, l'ocasió de seguir posant veu (la més potent, vigorosa i greu de la 'cançó' , càlida, forta i sempre tendra i expressiva ) a la lluita per l'art, els valors democràtics i la solidaritat per qualsevol causa - habitualment, s'apuntava a les que hom podria dir-ne 'perdudes' - que demanara la seua ajuda i presència. Ovidi Montllor, el poeta, el millor i més fidel intérpret dels versos de Vicent Andrés Estellés, se n'anava a fer vacances aquell dia gris de 1995. Vist ara, sembla com si tinguera una premonició i s'estimara més descansar perquè potser havia endevinat que s'acostaven temps encara més foscos per als valencians...i que encara duren: dotze anys de governs d'una dreta que han anat desmuntant el poc que fins aquell moment s'havia anat construint al País Valencià. Però no va triar l'Ovidi aquell silenci: la seua salut li jugà una mala partida. Va perdre. Més que vacances...va ser un comiat. Com sempre, contra la seua voluntat i en mala hora.
Este cap de setmana , al seu poble, Alcoi, Ovidi ha sigut recordat al Teatre Principal per alguns dels molts amics que li han professat sempre un gran respecte. Com a personatge públic. Però, sobretot, com diu un llibre que fa mesos que fa voltes per cases i comerços, de la mà de l'escriptora Imma Monsó, "un home de paraula".
o------------o
P.S. :Una setmana més tard, enmig d'unes falles de València, el dolor intens que acuses quan perds als qui ja no voràs i amb els quals mai més no podràs compartir taula ni paraula, em va atacar un altre cop: se me'n va anar Joan, l'amic, el company, el col.lega.
Fou aquell dia, en aquelles hores, mentre discorria pels carrers del centre d'Alacant aquella gentada , quan ens van donar la notícia: Ovidi havia renunciat a continuar , molt a pesar seu, la seua lluita contra una malaltia que se'l menjava feia mesos. L'autor de "La fera ferotge" i "La samarreta", no tindria, per tant, l'ocasió de seguir posant veu (la més potent, vigorosa i greu de la 'cançó' , càlida, forta i sempre tendra i expressiva ) a la lluita per l'art, els valors democràtics i la solidaritat per qualsevol causa - habitualment, s'apuntava a les que hom podria dir-ne 'perdudes' - que demanara la seua ajuda i presència. Ovidi Montllor, el poeta, el millor i més fidel intérpret dels versos de Vicent Andrés Estellés, se n'anava a fer vacances aquell dia gris de 1995. Vist ara, sembla com si tinguera una premonició i s'estimara més descansar perquè potser havia endevinat que s'acostaven temps encara més foscos per als valencians...i que encara duren: dotze anys de governs d'una dreta que han anat desmuntant el poc que fins aquell moment s'havia anat construint al País Valencià. Però no va triar l'Ovidi aquell silenci: la seua salut li jugà una mala partida. Va perdre. Més que vacances...va ser un comiat. Com sempre, contra la seua voluntat i en mala hora.
Este cap de setmana , al seu poble, Alcoi, Ovidi ha sigut recordat al Teatre Principal per alguns dels molts amics que li han professat sempre un gran respecte. Com a personatge públic. Però, sobretot, com diu un llibre que fa mesos que fa voltes per cases i comerços, de la mà de l'escriptora Imma Monsó, "un home de paraula".
o------------o
P.S. :Una setmana més tard, enmig d'unes falles de València, el dolor intens que acuses quan perds als qui ja no voràs i amb els quals mai més no podràs compartir taula ni paraula, em va atacar un altre cop: se me'n va anar Joan, l'amic, el company, el col.lega.
dilluns, 12 de març del 2007
HOMENATGE
Hui, onze de març, m'han convocat amb un "sms" a fer una "perolada" per a protestar contra les mentides - i les "mitges veritats", com ha dit el portaveu del PNB, Erkoreka - del PP i dels seus companys de "viatge-a-ningú-sap-quin-lloc (llevat d'ells)", però a cap destinació bona per a la immensa majoria. Sí, immensa. No me'n baixe de molts més ciutadans que la mitja aritmètica dels adults del país amb la qual ens volen reduir algunes veus. I insisteixen perquè amb eixes mentides (en són tantes, ai!) volen mantindre encara el foc ben atiat i encés per a que un govern legítim, i no només legal, continue estant qüestionat permanentment. I van ja d'això tres anys , que es compliran dimecres que vé, però començaren tres dies abans, una trista jornada, onze març també.
I amb eixes mentides carregats han fet els seus homenatges a les víctimes de l'11-M .Tan seus què els han manipulat al seu interés. I alguns, enverinats encara per les consignes i les "mitges veritats" que ahir exhibiren davant el líder a Madrid, han tornat a plantar cara als que ploren els seus pares, germanes, cosins, dones...amics,novios. Com poden anar a un acte dels celebrats hui a Madrid a plorar les víctimes amb unes banderes (espanyoles, sí; seues, sí; apropiades indegudament, també) de tres metres de llargària i exhibirles, esgrimir-les descaradament i amb amenaces als que homenatjàven els morts?
Tenia raó Pilar Manjón, a qui odien (és dur de dir, però és real eixe sentiment de fòbia contra esta dòna) eixos mateixos personatges que patrimonialitzen tot (símbols , cançons, banderes, consignes , llibertat(?) , pau...), els mateixos que perverteixen el llenguatge i els sentiments, quan deia divendres:
"Para los violentos, para los fascistas, para los cortos de ideas, para los largos de lengua, para los de bigote, para los de las guerras, para los de las torturas en Guantánamo, para los que no encontraron las armas de destrucción masiva, para los que no sabían ni que existían, para los que nos mintieron entonces, para los que nos mienten ahora... Para los amigos del ex presidente del Gobierno, para los amigos del ex ministro del Interior, para los amigos de Bush, para los que si pierden unas elecciones se enfadan, para los que se enfadan aunque no pierdan las elecciones, para los que bendicen los bombardeos, para los que ladran cuando hablan, para los que hablan cuando rebuznan. Para los que se tambalean cuando no están en el poder, para los que necesitan estar en el poder para no tambalearse, para todos los que justifican todo con el terrorismo, para todos los que ahora todo lo justifica el terrorismo, para los que me insultan, para los que me injurian, para los que me calumnian, para los que amenazan, para todos ellos, y en mi nombre, mi desprecio más despreciable".
Els destinataris d'eixe missatge de Pilar , ahir, cantaven, sense immutar-se, allò de "Libertad, libertad, sin ira, libertad. Guárdate tu miedo y tu ira..." I reien. De què? De qui? Com Zaplana i alguns dels seus en la comissió que al congrés investigava allò de l'11-M ...De què? De qui es reien ?
I amb eixes mentides carregats han fet els seus homenatges a les víctimes de l'11-M .Tan seus què els han manipulat al seu interés. I alguns, enverinats encara per les consignes i les "mitges veritats" que ahir exhibiren davant el líder a Madrid, han tornat a plantar cara als que ploren els seus pares, germanes, cosins, dones...amics,novios. Com poden anar a un acte dels celebrats hui a Madrid a plorar les víctimes amb unes banderes (espanyoles, sí; seues, sí; apropiades indegudament, també) de tres metres de llargària i exhibirles, esgrimir-les descaradament i amb amenaces als que homenatjàven els morts?
Tenia raó Pilar Manjón, a qui odien (és dur de dir, però és real eixe sentiment de fòbia contra esta dòna) eixos mateixos personatges que patrimonialitzen tot (símbols , cançons, banderes, consignes , llibertat(?) , pau...), els mateixos que perverteixen el llenguatge i els sentiments, quan deia divendres:
"Para los violentos, para los fascistas, para los cortos de ideas, para los largos de lengua, para los de bigote, para los de las guerras, para los de las torturas en Guantánamo, para los que no encontraron las armas de destrucción masiva, para los que no sabían ni que existían, para los que nos mintieron entonces, para los que nos mienten ahora... Para los amigos del ex presidente del Gobierno, para los amigos del ex ministro del Interior, para los amigos de Bush, para los que si pierden unas elecciones se enfadan, para los que se enfadan aunque no pierdan las elecciones, para los que bendicen los bombardeos, para los que ladran cuando hablan, para los que hablan cuando rebuznan. Para los que se tambalean cuando no están en el poder, para los que necesitan estar en el poder para no tambalearse, para todos los que justifican todo con el terrorismo, para todos los que ahora todo lo justifica el terrorismo, para los que me insultan, para los que me injurian, para los que me calumnian, para los que amenazan, para todos ellos, y en mi nombre, mi desprecio más despreciable".
Els destinataris d'eixe missatge de Pilar , ahir, cantaven, sense immutar-se, allò de "Libertad, libertad, sin ira, libertad. Guárdate tu miedo y tu ira..." I reien. De què? De qui? Com Zaplana i alguns dels seus en la comissió que al congrés investigava allò de l'11-M ...De què? De qui es reien ?
divendres, 9 de març del 2007
LECTURES
Potser ahir em vaig quedar encara curt en qualificar allò que sembla inqualificable. Però el "senyor de las Azores" continua, com un pedaç d'au fènix , impartint doctrina i escalfant els motors de tots els qui han tornat a patrimonialitzar-ho tot: la bandera, l'himne, el carrer, el llaç blau, la sensatesa, la normalitat....Reivindique la necessitat que un productor valent i un director ben arriscat facen un "remake" d'aquella pel.lícula de Franco. "Aznar, ese hombre ..."(en els punts podeu afegir allò que us vinga de gust.
Però si continue escrivint faré un mal ús d'una llibertat que també ara sembla ser patrimoni dels dirigents "camorristes" de la dreta més extrema que hem tingut a les instituciones des què Blas Piñar va deixar de ser diputat.
Per això recomane llegir atentament dos trossos de dos articles de hui. De Josep Ramoneda, en El País, el què segueix:
"Desde que perdió las elecciones, la actual dirección del PP ha vivido entre la ansiedad y el resentimiento. La ansiedad de recuperar el poder lo más pronto posible porque saben que no tendrán una segunda oportunidad. Si vuelven a perder tendrán que irse a casa y dejar paso a una nueva generación. Resentimiento porque siempre han vivido aquella derrota como una usurpación, obligados a creer, por razón de supervivencia, que sin el atentado ésta no se habría producido. Llevar la fractura a la lucha antiterrorista es en su mentalidad una simbólica revancha. No vamos a escandalizarnos por ello. Todos sabemos que la principal tarea de la oposición en democracia consiste en conquistar el poder por métodos incruentos. El PP ha decidido ir hasta el límite, jugando perversamente con un tema tan delicado como el terrorismo y forzando el marco constitucional para tratar de ganar en otros ámbitos, la justicia por ejemplo, lo que ha perdido en las urnas. Nada nuevo en política. Sólo que, con estos métodos, los discursos patrióticos y los rasgamientos de vestiduras que los acompañan son puro cinismo. El electorado pronunciará su veredicto cuando lleguen las elecciones. Bajo la presión del PP, el Gobierno está cometiendo el error de querer devolver golpe con golpe y de sacar a relucir todo el expediente de la lucha antiterrorista. No lleva a ninguna parte, salvo a ir acrecentando la brecha. El argumento del Gobierno frente a la algarabía montada por el PP sólo puede ser la responsabilidad y la prudencia. De modo que a la ciudadanía no le quede ninguna duda de que para el Gobierno la contradicción principal sí es ETA y el PP sólo es la secundaria".
La segona lectura que invita a reflexionar , especialment els partits majoritaris i el govern, pertany a un article d'Antonio San José, del diari digital "elplural.com":
"Zapatero ha adoptado la decisión más arriesgada e impopular de su mandato cuya factura está ya escrita en las encuestas y en las conversaciones de calle. Desde la lógica cabe esperar que se produzca ahora una respuesta de ETA en forma de comunicado inequívoco sobre su futuro alejado de las armas. La fase “B” del llamado proceso es evidente que existe y, aún desconociendo los detalles del mismo, resulta sencillo deducir que ha producido un “do ut des”. La atención se fija ahora en el movimiento de ficha del otro lado. La prisión atenuada de De Juana no puede ni debe ser gratis cuando el Gobierno se enfrenta a la mayor campaña de contestación a su política que, nuevamente, incluye la calle. El día 22 de este mes se cumplirá un año desde la declaración de “alto el fuego permanente” por la banda terrorista. Ésa puede ser una buena fecha para que vaya un significativo paso más allá que otorgue tranquilidad a todos y permita que el Gobierno y su presidente se recuperen en términos de opinión pública y apoyo ciudadano. De lo contrario nadie va a entender nada, y nada va a conjurar el peligro de que ambos salgan irremediablemente quemados de este envite".
Però si continue escrivint faré un mal ús d'una llibertat que també ara sembla ser patrimoni dels dirigents "camorristes" de la dreta més extrema que hem tingut a les instituciones des què Blas Piñar va deixar de ser diputat.
Per això recomane llegir atentament dos trossos de dos articles de hui. De Josep Ramoneda, en El País, el què segueix:
"Desde que perdió las elecciones, la actual dirección del PP ha vivido entre la ansiedad y el resentimiento. La ansiedad de recuperar el poder lo más pronto posible porque saben que no tendrán una segunda oportunidad. Si vuelven a perder tendrán que irse a casa y dejar paso a una nueva generación. Resentimiento porque siempre han vivido aquella derrota como una usurpación, obligados a creer, por razón de supervivencia, que sin el atentado ésta no se habría producido. Llevar la fractura a la lucha antiterrorista es en su mentalidad una simbólica revancha. No vamos a escandalizarnos por ello. Todos sabemos que la principal tarea de la oposición en democracia consiste en conquistar el poder por métodos incruentos. El PP ha decidido ir hasta el límite, jugando perversamente con un tema tan delicado como el terrorismo y forzando el marco constitucional para tratar de ganar en otros ámbitos, la justicia por ejemplo, lo que ha perdido en las urnas. Nada nuevo en política. Sólo que, con estos métodos, los discursos patrióticos y los rasgamientos de vestiduras que los acompañan son puro cinismo. El electorado pronunciará su veredicto cuando lleguen las elecciones. Bajo la presión del PP, el Gobierno está cometiendo el error de querer devolver golpe con golpe y de sacar a relucir todo el expediente de la lucha antiterrorista. No lleva a ninguna parte, salvo a ir acrecentando la brecha. El argumento del Gobierno frente a la algarabía montada por el PP sólo puede ser la responsabilidad y la prudencia. De modo que a la ciudadanía no le quede ninguna duda de que para el Gobierno la contradicción principal sí es ETA y el PP sólo es la secundaria".
La segona lectura que invita a reflexionar , especialment els partits majoritaris i el govern, pertany a un article d'Antonio San José, del diari digital "elplural.com":
"Zapatero ha adoptado la decisión más arriesgada e impopular de su mandato cuya factura está ya escrita en las encuestas y en las conversaciones de calle. Desde la lógica cabe esperar que se produzca ahora una respuesta de ETA en forma de comunicado inequívoco sobre su futuro alejado de las armas. La fase “B” del llamado proceso es evidente que existe y, aún desconociendo los detalles del mismo, resulta sencillo deducir que ha producido un “do ut des”. La atención se fija ahora en el movimiento de ficha del otro lado. La prisión atenuada de De Juana no puede ni debe ser gratis cuando el Gobierno se enfrenta a la mayor campaña de contestación a su política que, nuevamente, incluye la calle. El día 22 de este mes se cumplirá un año desde la declaración de “alto el fuego permanente” por la banda terrorista. Ésa puede ser una buena fecha para que vaya un significativo paso más allá que otorgue tranquilidad a todos y permita que el Gobierno y su presidente se recuperen en términos de opinión pública y apoyo ciudadano. De lo contrario nadie va a entender nada, y nada va a conjurar el peligro de que ambos salgan irremediablemente quemados de este envite".
dijous, 8 de març del 2007
EXECRABLE
Infame.Impresentable.Hipòcrita.Farisaica.Oportunista.Ofensiva.Cínica...
Tu, lector, pots afegir tots els qualificatius que estimes a l'esperpent protagonitzat fa unes hores a Madrid, per l'ex president del govern, José María Aznar.
No puc dir que no tinc paraules, perquè és tot el contrari: massa, en tinc. I em fa por usar-les. Hui , ara, calle. Passeu bon dia.
Tu, lector, pots afegir tots els qualificatius que estimes a l'esperpent protagonitzat fa unes hores a Madrid, per l'ex president del govern, José María Aznar.
No puc dir que no tinc paraules, perquè és tot el contrari: massa, en tinc. I em fa por usar-les. Hui , ara, calle. Passeu bon dia.
dimecres, 7 de març del 2007
OU
En la meua quasi omnipresent ingenuitat, estic pegant voltes a la possibilitat que els dirigents del PP no acaben de ser conscients que alimenten i engreixen, cada dia més, amb més passió (a impulsos no racionals, sang i fetge...i totes les vísceres en dansa...) i més virulència, un ens que em provoca calfreds si pense que puga créixer. I té tota la traça que serà així que l'ou que els (ir)responsables del PP estan covant amb tanta insistència se'ls en va de les mans en qüestió d'hores. Un ou de serp que , sense ser tremendista - espere no ser-ho - , pot augmentar l'odi fins a graus insostenibles. La irascibilitat que trobe en converses , la crispació (ai!, quin terme més socorregut i quin recurs més baix per a obtindre rendibilitat política "de todo a 100") ambiental la comprove en vóre i escoltar com es confon la llibertat de pensament i de paraula amb l'improperi, l'insult, l'agressió verbal. Quan s'ha vist sinò ara, que a un cap de govern se li diga "fill de puta", anticrist, assassí, traïdor...com ho escoltem ara i amb un evident exhibicionisme davant qualsevol càmera de televisió o micròfon? Quan i des d'on s'ha alimentat la revenja (no sé de què, ni de qui) fins al grau que un home , en plena alienació del discurs que no passa pel cervell , sinò pels genitals, puga cridar, sense parar-se a mirar ni respectar les institucions i les persones , allò de "tenemos un gobierno de putas y maricones"...?
Què és el que han fet els agents de l"agit-prop" del principal partit de l'oposició, respectable fins que, com qualsevol altre, deixa de ser-ho davant els seus seguidors i votants, en una estratègia calculada, però no ben medida? O sí que l'han ajustada, però no l'han acabat de lligar ? No ho tinc clar. Per què ara els preocupa als líders del PP, al senyor Rajoy,sobretot (als Acebes, Zaplana i ara , sorprenentment per a mi, Javier Arenas, els importa tirant a gens) , que dissabte, en la novena manifestació que celebren com un aquelarre contra el govern de ZP , isquen massa banderes anticonstitucionals , o puga haver crits contra les institucions , contra el president, contra el govern ? O tot això és façana i l'interés rau en què tot vaja segons la sempre fàcil consigna de "com pitjor...millor"? O estarà l'ex president Aznar per a posar fre a eixa perversió de la llibertat d'opinió i manifestació? No ho crec: el" senyor de las Azores" estarà - supose, igual també m'enganye - per atiar el foc. D'això, els meus pares en deien "amotinador".
Senyors, lamente dir-ho, però crec que la serp...creix. Haurem d'estar atents. A tot . I a tots. La indolència i el passotisme tampoc no ens faran ni un gra de benefici. A ningú. Tampoc als qui ara tenen com a màxima el NO sistemàtic i l'insult , la desqualificació i l'agressivitat contra la democràcia i els seus majoritàriament acceptats com a representants.
I a això en diu Rajoy "rebel.lió cívica" ...Esquerp, grosser, seria el qualificatiu per a tal . I instigar a mentides té preu. Potser una segona ocasió de càstig a mans de milions de vots, facen al PP mirar-se de nou a un gran mirall.
Què és el que han fet els agents de l"agit-prop" del principal partit de l'oposició, respectable fins que, com qualsevol altre, deixa de ser-ho davant els seus seguidors i votants, en una estratègia calculada, però no ben medida? O sí que l'han ajustada, però no l'han acabat de lligar ? No ho tinc clar. Per què ara els preocupa als líders del PP, al senyor Rajoy,sobretot (als Acebes, Zaplana i ara , sorprenentment per a mi, Javier Arenas, els importa tirant a gens) , que dissabte, en la novena manifestació que celebren com un aquelarre contra el govern de ZP , isquen massa banderes anticonstitucionals , o puga haver crits contra les institucions , contra el president, contra el govern ? O tot això és façana i l'interés rau en què tot vaja segons la sempre fàcil consigna de "com pitjor...millor"? O estarà l'ex president Aznar per a posar fre a eixa perversió de la llibertat d'opinió i manifestació? No ho crec: el" senyor de las Azores" estarà - supose, igual també m'enganye - per atiar el foc. D'això, els meus pares en deien "amotinador".
Senyors, lamente dir-ho, però crec que la serp...creix. Haurem d'estar atents. A tot . I a tots. La indolència i el passotisme tampoc no ens faran ni un gra de benefici. A ningú. Tampoc als qui ara tenen com a màxima el NO sistemàtic i l'insult , la desqualificació i l'agressivitat contra la democràcia i els seus majoritàriament acceptats com a representants.
I a això en diu Rajoy "rebel.lió cívica" ...Esquerp, grosser, seria el qualificatiu per a tal . I instigar a mentides té preu. Potser una segona ocasió de càstig a mans de milions de vots, facen al PP mirar-se de nou a un gran mirall.
dilluns, 5 de març del 2007
ECLIPSI
Anit, en acabar quasi tres hores d’eclipsi total de lluna, vaig experimentar tal pau que me’n vaig anar al llit tranquil, assossegat, inclús diria que una mica més feliç que ho havia estat cap al migdia. Ja veus, com n’és de contradictòria – a cada minut – la nostra existencia.
I és que una involuntària indignació, com un corrent d’aire que et fa sentir fred de sobte, m’havia recorregut per dins des de dijous, pegant-me arpades , mossos, que em feien sentir dolor quasi físic. A sant de què?, em preguntava quan em sorprenia íntimament cabrejat…La resposta la trobava – i la trobe – en la inconfusible actitud de determinats caps polítics d’este país nostre, eixa Espanya que diuen defensar, i amb la qual s’omplen la boca…sense vergonya i, per damunt de tot, amb la – seua , clar – santa convicció – pura façana! – de que només amb les mentides i els insults, de grossària mai escoltada durant els mandats de dreta o esquerra , poden aconseguir rèdits polítics que no poden aconseguir amb vots. La distorsió , la perversió del sistema democràtic és la seua clau, l’única possibilitat que veuen per abocar el país a un constant estat de la crispació, i front a la qual haurem de digerir i defecar allò que ens fa mal. A mi, clar, també. “Violencia – deia ahir el president del Govern (aquell a qui els fariseos que criden a Madrid, Lorca, València, Salamanca o Barcelona dicen traïdor, assassí, mentider, feixista, anti-Crist!) – ni verbal!” . Però ens hem de carregar de paciència i bones maneres democràtiques – i no falsament solemnes – per a no caure en el joc, l’única proposta de joc (només el seu) que ens posen damunt la taula, però, sobretot, al carrer (ara, l’han descobert, ells, el carrer! ) .Una proposta d’enfrontament constant, de trobar sempre en les decissions del govern – totes legítimes i avalades pel dret i la llei, que jo sàpiga – una fantasmagòrica i , això sí, sempre! postura “anti-espanyola”. Que què volen, aquesta gent? Com deia algú hui en les pàgines d’un diari, protegir el seu “chiringuito”. I, per favor, que no em vinguen els salvadors de torn (i de guàrdia!) i em diguen allò de què “tots els polítics són iguals”…Miren, no: uns en són més d’’iguals’ que d’altres.
L’Espanya de la “caspa” vol tornar a dirigir-nos. S’han llevat les caretes, les màsqueres , el Carnaval s’ha acabat…però la Quaresma que ells ens proposen és, inclús , anterior a la del Concili Tridentí . Austeritat, tota. Però no ens facen patir més. Juguem tots el JOC , si és que ampliem la ment i creem que les regles de la democràcia són iguals per a tots, durant la partida…i després. I les hem de posar i respectar tots. No els uns CONTRA els altres. El seu joc – l’anti-joc – , senyors, no m’interessa. I vostés són també jugadors interessats. I bruts.
I és que una involuntària indignació, com un corrent d’aire que et fa sentir fred de sobte, m’havia recorregut per dins des de dijous, pegant-me arpades , mossos, que em feien sentir dolor quasi físic. A sant de què?, em preguntava quan em sorprenia íntimament cabrejat…La resposta la trobava – i la trobe – en la inconfusible actitud de determinats caps polítics d’este país nostre, eixa Espanya que diuen defensar, i amb la qual s’omplen la boca…sense vergonya i, per damunt de tot, amb la – seua , clar – santa convicció – pura façana! – de que només amb les mentides i els insults, de grossària mai escoltada durant els mandats de dreta o esquerra , poden aconseguir rèdits polítics que no poden aconseguir amb vots. La distorsió , la perversió del sistema democràtic és la seua clau, l’única possibilitat que veuen per abocar el país a un constant estat de la crispació, i front a la qual haurem de digerir i defecar allò que ens fa mal. A mi, clar, també. “Violencia – deia ahir el president del Govern (aquell a qui els fariseos que criden a Madrid, Lorca, València, Salamanca o Barcelona dicen traïdor, assassí, mentider, feixista, anti-Crist!) – ni verbal!” . Però ens hem de carregar de paciència i bones maneres democràtiques – i no falsament solemnes – per a no caure en el joc, l’única proposta de joc (només el seu) que ens posen damunt la taula, però, sobretot, al carrer (ara, l’han descobert, ells, el carrer! ) .Una proposta d’enfrontament constant, de trobar sempre en les decissions del govern – totes legítimes i avalades pel dret i la llei, que jo sàpiga – una fantasmagòrica i , això sí, sempre! postura “anti-espanyola”. Que què volen, aquesta gent? Com deia algú hui en les pàgines d’un diari, protegir el seu “chiringuito”. I, per favor, que no em vinguen els salvadors de torn (i de guàrdia!) i em diguen allò de què “tots els polítics són iguals”…Miren, no: uns en són més d’’iguals’ que d’altres.
L’Espanya de la “caspa” vol tornar a dirigir-nos. S’han llevat les caretes, les màsqueres , el Carnaval s’ha acabat…però la Quaresma que ells ens proposen és, inclús , anterior a la del Concili Tridentí . Austeritat, tota. Però no ens facen patir més. Juguem tots el JOC , si és que ampliem la ment i creem que les regles de la democràcia són iguals per a tots, durant la partida…i després. I les hem de posar i respectar tots. No els uns CONTRA els altres. El seu joc – l’anti-joc – , senyors, no m’interessa. I vostés són també jugadors interessats. I bruts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)