Esta setmana a la qual hui li posem el punt...final, m'ha deixat sacsejat, commogut, escandalitzat en certa manera, per dos fets . En ambdós casos han sigut manifestacions verbals. No han sigut les úniques qüestions que he assimil.lat amb desgana i una certa ràbia pels meus conciutadans - del país, dic - .
Primer, i perdó per la insistència, però no puc sinò fer-me creus - i les que ens resten per fer-nos-en a tots en el període electoral que s'acosta més de pressa del que desitjariem ! - per les afirmacions en les quals insisteixen el senyor lider del PP d'Aznar i Aguirre ("La còlera de Dior", recorden?). Rajoy, de nom Mariano, promet que, si guanya les eleccions (noooooo!!!, no ho podem consentir!) farà una llei perquè l'idioma castellà estiga més (???) protegit . Es un insult. Directament una ofensa als qui , com els valencians, tot i tindre una llei - la d'Ús i ensenyament del valencià - , contimuen en una situació de desempara constant que ens deixa sistemàticament fòra, discriminats i malmirats en determinats àmbits si intentem parlar amb normalitat la llengua que parlem i alguns escrivim. I tot, per una suposada discriminació a Catalunya, d'alguns castellàparlants que s'han topetat amb algun personatge de l'administració del Principat que no ha sabut portar la immersió lingüística amb mà esquerra( i dreta) com cal.
La segona qüestió m'ha deixat gelat. De pedra. Indignat:
Dimecres que ve un tribunal haurà d'esbrinar si el conductor d'un automòbil que va matar un adolescent que anava en bicicleta ara fa quatre anys, té dret a que els pares li abonen els danys que va patir el cotxe en aquell dolorós encontre a la carretera. El cas, des de fòra, el veig més que dramàtic, esperpèntic i molt dolorós. El cas és que el conductor anava per la via en la qual va entrar el xiquet a uns 174 quilòmetres per hora, quan el límit estava en els 90. I la prova de l'alcoholèmia li la van fer a l'hora i mitja de l'accident. Al fill s'esta parella espantada per la demanda a la qual han de fer front , li la van practicar immediatament. Venia d'una festa d'un poble...i..."ja saben vostés, els jovenets..."
Hem perdut el trellat? Volen que el perdem? No sabem que som persones ? De vegades em venen ganes d'esborrar-me de tantes coses de les que diuen que són "normals" entre els que ens diem humans i lliures...
Somriuré recordant el "Forges de cada dia" al diari El País d'ahir:
Una dona, a casa, davant la televisió, apagada. L'home li diu que , en efecte, la tele, està sense imatge. Ella diu que ho sap: "Si l'encenc, ixen..."
Bon dia.
diumenge, 27 de gener del 2008
dilluns, 21 de gener del 2008
EL "LIBRO" de Rajoy
Mariano Rajoy té una especial dialèctica (??) que em posa prou molest . Un costum, un recurs (??) en la seua oratòria, especialment en campanya electoral - qué en estos darrers quatre anys ha sigut tan llarga com eixe temps, quatre anys!! - , que és tan pedestre, tan simplista i reduccionista , per no dir reduïda fins al no res, al buit més "excels" , que em sembla tot un insult per als qui l'escolten, de grat o sense ganes.
El líder (??) del Partit Popular d'Aznar i d'Aguirre, ha dit hui frases tan gloriòses com que volia parlar de "su libro; no del libro de otros...sino del libro, sí. Que es el libro de los españoles..." (sic)
L'excel.lència de la frase és de nassos, amics. Però, clar, en la composició dels seus discursos, de les seues intervencions públiques, eixa manera de construir el seu argumentari - el "libro" hui, un altre dia és l'economia , la política antiterrorista, l'anticatalanisme , l'"antitotelquenosigaexactamentcomellpensaquehadeser" - Rajoy sempre apel.la a "los españoles, la gente normal, la gente de la calle..." No em direu que no és pobríssim tot això , tot i que té un rerefons d'intent per demostrar que la SEUA és l'única política vàlida. Ell té i domina "la raó universal" , tot és fàcil amb ell..."Con Rajoy es posible"...és el lema pre-campanya del PP.
I quan insisteix - i la que ens espera! - en què "yo vengo a hablar de las personas corrientes, las normales..." - no puc sinò sentir que m'està dient que, com que jo no pense com ell, sóc anormal, exòtic, estrany...i no meresc la seua benedicció.
Ni falta que em fa. Ni a mi ni als milions d'espanyols (sí, senyor Rajoy, també en sóc, d'espanyol jo...O no?. Com vosté no, és clar !) que tenim llibres, uns quants, llegits i molts per llegir...inclús el que vosté vol presentar-nos...i potser no tinguem massa ganes ni tan sols, de fullejar-lo.
El líder (??) del Partit Popular d'Aznar i d'Aguirre, ha dit hui frases tan gloriòses com que volia parlar de "su libro; no del libro de otros...sino del libro, sí. Que es el libro de los españoles..." (sic)
L'excel.lència de la frase és de nassos, amics. Però, clar, en la composició dels seus discursos, de les seues intervencions públiques, eixa manera de construir el seu argumentari - el "libro" hui, un altre dia és l'economia , la política antiterrorista, l'anticatalanisme , l'"antitotelquenosigaexactamentcomellpensaquehadeser" - Rajoy sempre apel.la a "los españoles, la gente normal, la gente de la calle..." No em direu que no és pobríssim tot això , tot i que té un rerefons d'intent per demostrar que la SEUA és l'única política vàlida. Ell té i domina "la raó universal" , tot és fàcil amb ell..."Con Rajoy es posible"...és el lema pre-campanya del PP.
I quan insisteix - i la que ens espera! - en què "yo vengo a hablar de las personas corrientes, las normales..." - no puc sinò sentir que m'està dient que, com que jo no pense com ell, sóc anormal, exòtic, estrany...i no meresc la seua benedicció.
Ni falta que em fa. Ni a mi ni als milions d'espanyols (sí, senyor Rajoy, també en sóc, d'espanyol jo...O no?. Com vosté no, és clar !) que tenim llibres, uns quants, llegits i molts per llegir...inclús el que vosté vol presentar-nos...i potser no tinguem massa ganes ni tan sols, de fullejar-lo.
divendres, 18 de gener del 2008
TORNE
Comprovareu - vegeu la darrera entrada - que havia abandonat - ai! - esta eina d'expressió que ara fa quasi un any vaig encetar per voluntat pròpia (clar!!) . Curiosament per mi, fa només uns minuts, han passat un parell de coses que m'han espentat a l'ordinador clarament.
Primera: un amic meu ha fet vuitanta anys fa un parell de dies. Res, direu algú. Vuitant anys de vida i de creativitat constant .I magnífica, per cert. Ja us en parlaré d'ell en algun altre moment.
Segona: un viatge del qual acabe de tornar m'ha servit per retrobar-me amb un lloc , un punt de la geografia urbana i humana d'una gran ciutat, que fou fonamental - no essencial, però sí molt important en aquell moment - per a la meua experiència vital. Instal.larme, tot i que fos per uns minuts , en un àmbit, un "medi ambient" , conegut i que , trenta i tants anys més tard, m'era clarament identificable, em va fer autorreconéixer. I , clar, em feu reflexionar.
I en eixes que estava quan de sobte, al diari EL PAÍS de hui, llegeisc :
"Aún estoy aprendiendo a saber, a reflexionar, a vivir...y espero que esta sensación no finalice nunca. Si crees que lo que hiciste ya está lo bastante bien, sólo te queda palmarla..."
Ho declarava així Luís Eduardo Aute.
I entre l'aniversari del meu amic vell que no para als 80 i les paraules de l'autor de tantes cançons referents de tants anys meus, he comprovat, hui també, que estic viu. I em note que ara mateix estic somrient. I , caram!, aci estic, tornant a escriure , després d'una llarga absència - per desídia, n'estic convençut - i per celebrar-ho, em posaré ara mateix un disc de Van Morrison ...
Fet : escolte ja un tema que potser resum el que he dibuixat en les ratlles anteriors:"Talk is cheap", "Parlar és barat". Sempre. I ajuda i desbloqueja. I fa viure...un poc més.
Salut, amic. I a viure!
Primera: un amic meu ha fet vuitanta anys fa un parell de dies. Res, direu algú. Vuitant anys de vida i de creativitat constant .I magnífica, per cert. Ja us en parlaré d'ell en algun altre moment.
Segona: un viatge del qual acabe de tornar m'ha servit per retrobar-me amb un lloc , un punt de la geografia urbana i humana d'una gran ciutat, que fou fonamental - no essencial, però sí molt important en aquell moment - per a la meua experiència vital. Instal.larme, tot i que fos per uns minuts , en un àmbit, un "medi ambient" , conegut i que , trenta i tants anys més tard, m'era clarament identificable, em va fer autorreconéixer. I , clar, em feu reflexionar.
I en eixes que estava quan de sobte, al diari EL PAÍS de hui, llegeisc :
"Aún estoy aprendiendo a saber, a reflexionar, a vivir...y espero que esta sensación no finalice nunca. Si crees que lo que hiciste ya está lo bastante bien, sólo te queda palmarla..."
Ho declarava així Luís Eduardo Aute.
I entre l'aniversari del meu amic vell que no para als 80 i les paraules de l'autor de tantes cançons referents de tants anys meus, he comprovat, hui també, que estic viu. I em note que ara mateix estic somrient. I , caram!, aci estic, tornant a escriure , després d'una llarga absència - per desídia, n'estic convençut - i per celebrar-ho, em posaré ara mateix un disc de Van Morrison ...
Fet : escolte ja un tema que potser resum el que he dibuixat en les ratlles anteriors:"Talk is cheap", "Parlar és barat". Sempre. I ajuda i desbloqueja. I fa viure...un poc més.
Salut, amic. I a viure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)