SÒRIA

Bernat, de nom. Nou ministre de Sanitat. Valencià de la Ribera, del poble de Carlet, tot i que la seua notorietat - mai desitjada per ell - li va vindre, quan encara treballava a la Universitat Miguel Hernández (on conserva la seua càtedra) , a causa (o "per culpa") dels qui li van posar tots els impediments possibles perquè poguera continuar les seues investigacions en el camp de la biogenètica al nostre país. Fou en el feliçment superat (ai!) govern del , ara mateix, president de la FAES de la qual obviaré el seu sentit , si és que, llevat dels més fonamentalistes del PP , li'n veuen cap.

Bernat Sòria , atacat ja en les seues primeres hores de nomenament com a responsable de la sanitat pública al nostre país pel govern de la Generalitat Valenciana que li va negar també - i continua fent-ho - el pà, la sal, l'ajuda, els fons per a investigar en les seues tècniques biomèdiques , hagué de tocar a portes estrangeres o frontereres - és el cas d'Andalusia, on treballava fins ahir amb la subvenció de la Junta que governa aquella regió - per poder seguir el seu treball com a científic , "radical" , si atenem als titulars del diari ABC de hui .

No gosaria de fer comparacions tan greus per la situació que va travessar el personatge a qui m'han recordat els "censors" del flamant i discret (i competent!!) nou ministre de Sanitat espanyol. Però m'ha sigut quasi inevitable pensar en el metge i científic Miguel Servet , perseguit en uns temps per sort superats, però que alguns voldrien - en tots els camps - ressuscitar. I és que haurem de fer memòria, sí, que quan Bernat Sòria va estar en el centre de l'atenció pública internacional per les seues investigacions per encàrrec i ajuda econòmica de la Fundació per a la Investigació de la Diabetis juvenil dels Estats Units, va ser sotmés a intimidació i expedients "informatius" per part del ministeri de Sanitat , per petició expressa no del president Aznar, sinò de "l'esposa del president", convertida un cop més en el "pot de les essències religioses i morals espanyoles i de la Santa Mare Esglèsia Catòlica" .

No ha pres encara possessió del seu càrrec i mentre la majoria d'espanyols confiem què el metge i científic pose ordre en un camp que necessita una visió no només economicista( que també) sinò mèdica, social, científica i progresista, la "caverna" política i el "poder fàctic" per excel.lència, la jerarquia eclesiàstica i els seus braços executors tenen un motiu més per posar-se en peu de guerra. La mateixa i repetida guerra de sempre: la d'anar contra qualsevol avanç , perquè això implica llibertat. I no és que siguen conservadors molts dels que ara aniran - van - contra el metge/ministre. Són, malhauradament, reaccionaris. Com els que van posar fi a Servet.