IMPACTES

Esta setmana a la qual hui li posem el punt...final, m'ha deixat sacsejat, commogut, escandalitzat en certa manera, per dos fets . En ambdós casos han sigut manifestacions verbals. No han sigut les úniques qüestions que he assimil.lat amb desgana i una certa ràbia pels meus conciutadans - del país, dic - .

Primer, i perdó per la insistència, però no puc sinò fer-me creus - i les que ens resten per fer-nos-en a tots en el període electoral que s'acosta més de pressa del que desitjariem ! - per les afirmacions en les quals insisteixen el senyor lider del PP d'Aznar i Aguirre ("La còlera de Dior", recorden?). Rajoy, de nom Mariano, promet que, si guanya les eleccions (noooooo!!!, no ho podem consentir!) farà una llei perquè l'idioma castellà estiga més (???) protegit . Es un insult. Directament una ofensa als qui , com els valencians, tot i tindre una llei - la d'Ús i ensenyament del valencià - , contimuen en una situació de desempara constant que ens deixa sistemàticament fòra, discriminats i malmirats en determinats àmbits si intentem parlar amb normalitat la llengua que parlem i alguns escrivim. I tot, per una suposada discriminació a Catalunya, d'alguns castellàparlants que s'han topetat amb algun personatge de l'administració del Principat que no ha sabut portar la immersió lingüística amb mà esquerra( i dreta) com cal.

La segona qüestió m'ha deixat gelat. De pedra. Indignat:

Dimecres que ve un tribunal haurà d'esbrinar si el conductor d'un automòbil que va matar un adolescent que anava en bicicleta ara fa quatre anys, té dret a que els pares li abonen els danys que va patir el cotxe en aquell dolorós encontre a la carretera. El cas, des de fòra, el veig més que dramàtic, esperpèntic i molt dolorós. El cas és que el conductor anava per la via en la qual va entrar el xiquet a uns 174 quilòmetres per hora, quan el límit estava en els 90. I la prova de l'alcoholèmia li la van fer a l'hora i mitja de l'accident. Al fill s'esta parella espantada per la demanda a la qual han de fer front , li la van practicar immediatament. Venia d'una festa d'un poble...i..."ja saben vostés, els jovenets..."

Hem perdut el trellat? Volen que el perdem? No sabem que som persones ? De vegades em venen ganes d'esborrar-me de tantes coses de les que diuen que són "normals" entre els que ens diem humans i lliures...

Somriuré recordant el "Forges de cada dia" al diari El País d'ahir:

Una dona, a casa, davant la televisió, apagada. L'home li diu que , en efecte, la tele, està sense imatge. Ella diu que ho sap: "Si l'encenc, ixen..."

Bon dia.