TORNE

Comprovareu - vegeu la darrera entrada - que havia abandonat - ai! - esta eina d'expressió que ara fa quasi un any vaig encetar per voluntat pròpia (clar!!) . Curiosament per mi, fa només uns minuts, han passat un parell de coses que m'han espentat a l'ordinador clarament.

Primera: un amic meu ha fet vuitanta anys fa un parell de dies. Res, direu algú. Vuitant anys de vida i de creativitat constant .I magnífica, per cert. Ja us en parlaré d'ell en algun altre moment.

Segona: un viatge del qual acabe de tornar m'ha servit per retrobar-me amb un lloc , un punt de la geografia urbana i humana d'una gran ciutat, que fou fonamental - no essencial, però sí molt important en aquell moment - per a la meua experiència vital. Instal.larme, tot i que fos per uns minuts , en un àmbit, un "medi ambient" , conegut i que , trenta i tants anys més tard, m'era clarament identificable, em va fer autorreconéixer. I , clar, em feu reflexionar.

I en eixes que estava quan de sobte, al diari EL PAÍS de hui, llegeisc :

"Aún estoy aprendiendo a saber, a reflexionar, a vivir...y espero que esta sensación no finalice nunca. Si crees que lo que hiciste ya está lo bastante bien, sólo te queda palmarla..."

Ho declarava així Luís Eduardo Aute.

I entre l'aniversari del meu amic vell que no para als 80 i les paraules de l'autor de tantes cançons referents de tants anys meus, he comprovat, hui també, que estic viu. I em note que ara mateix estic somrient. I , caram!, aci estic, tornant a escriure , després d'una llarga absència - per desídia, n'estic convençut - i per celebrar-ho, em posaré ara mateix un disc de Van Morrison ...

Fet : escolte ja un tema que potser resum el que he dibuixat en les ratlles anteriors:"Talk is cheap", "Parlar és barat". Sempre. I ajuda i desbloqueja. I fa viure...un poc més.

Salut, amic. I a viure!