RESPECTE...

No vull deixar passar les setmanes sense mostrar ací el meu profund respecte i admiració per l'excel.lència - això crec - del treball que du avant el magistrat Gómez Bermúdez des de la presidència del judici per la matança de l'onze de març. La professionalitat , l'equanimitat i la decidida postura a favor d'anar "al grà" i contra les manipulacions i teòriques conspiracions que s'han fet i continuen desenrotllant-se inclús a la mateixa sala al voltant de l'autoria d'aquell horror, són fets que em fan creure en el poder judicial. Em semblen exemplars les atencions a les víctimes - els perjudicats directes, per tant, de l'atemptat més monstruós que hem patit , de retruc, tots els espanyols -. Especialment em va cridar l'atenció quan (com vé sent habitual entre els advocats de l'acusació particular (?) - especialment , els representants de l'AVT - ) un lletrat interrogava dilluns passat una dona: Bermúdez es va interessar pel seu estat anímic i la va "custodiar" de les insinuacions que li llançava el llicenciat .

I és que (dimecres em van tindre un espectacle igualment lamentable) el jutge Gómez Bermúdez hagué de tallar en sec un altre d'estos advocats que participen de les "conspiranöiques" emparades per alguns mitjans informatius , l'AVT i "tutti quanti" consideren - o això sembla que volen demostrar - més culpables les víctimes i alguns testimonis que els suposats autors d'aquella tragèdia.

El president de la Sala li ho digué ben claret a Emilio Murcia - és el nom de l'advocat de l'AVT - : li parava la intervenció en interrogar l'inspector Sánchez Mazas perquè era el seu deute "impedir las discusiones impertinentes que no conduzcan al esclarecimiento de la verdad". O..."si en vols més, para el cabàs".

Per sort, i des de l'altra vorera , un dels advocats acusadors dels que es troben a la "peixera", hagué de fer una proclama d'agraïment al inspector en cap Sánchez Manzano, el cap dels Tedax el dia de referència. Segons recullen els diaris, va ser així el que li digué ahir l'acusaros José María Fuster al policia: "Señor agente, en nombre de las víctimas que yo represento, muchas gracias por su trabajo de aquella mañana".

...I MENYSPREU
------------------

El que em mereix l'ex president Aznar, i al qual es fa creditor cada dia un poc més en manifestar obertament ("sin complejos", deia quan ens governava) els seus criteris - potser la falta d'ells - en opinar i intentar sentar càtedra (minsa, ben minsa..."de todo a cien" ) en qüestions tan sumament delicades i que a tots ens posen els pèls de punta quan l'escoltem. Els supose informats del que ha dit ara d'Al Qaeda. Potser no? : Torna a insistir en què el terrorisme de caire islamista , si cedeix el govern espanyol a retirar-se de l'Afganistan serà la implantació de la llei islàmica a part del nostre territori...(recorden, allò d'Al-Andalús)...I com és tan "sabut" (ai!) , Aznar manifesta la seua veritable "ideologia" quan es reaferma com a gran estratega en reiterar la seua màxima: "Nosotros ganamos, ellos pierden". Simple. Simplista. Eixe home: Aznar. De qui en ls pròximes hores tornarem a vore fotos del 16 de març de 2003 a la tristament incomparable imatge de les Azores , on es va perfilar el pròleg d'un llibre que encara no s'ha acabat d'escriure...i potser tardarà anys en arribar a l'epíleg. La guerra, a l'Iraq, continua. O sí?