HOMENATGE

Hui, onze de març, m'han convocat amb un "sms" a fer una "perolada" per a protestar contra les mentides - i les "mitges veritats", com ha dit el portaveu del PNB, Erkoreka - del PP i dels seus companys de "viatge-a-ningú-sap-quin-lloc (llevat d'ells)", però a cap destinació bona per a la immensa majoria. Sí, immensa. No me'n baixe de molts més ciutadans que la mitja aritmètica dels adults del país amb la qual ens volen reduir algunes veus. I insisteixen perquè amb eixes mentides (en són tantes, ai!) volen mantindre encara el foc ben atiat i encés per a que un govern legítim, i no només legal, continue estant qüestionat permanentment. I van ja d'això tres anys , que es compliran dimecres que vé, però començaren tres dies abans, una trista jornada, onze març també.

I amb eixes mentides carregats han fet els seus homenatges a les víctimes de l'11-M .Tan seus què els han manipulat al seu interés. I alguns, enverinats encara per les consignes i les "mitges veritats" que ahir exhibiren davant el líder a Madrid, han tornat a plantar cara als que ploren els seus pares, germanes, cosins, dones...amics,novios. Com poden anar a un acte dels celebrats hui a Madrid a plorar les víctimes amb unes banderes (espanyoles, sí; seues, sí; apropiades indegudament, també) de tres metres de llargària i exhibirles, esgrimir-les descaradament i amb amenaces als que homenatjàven els morts?

Tenia raó Pilar Manjón, a qui odien (és dur de dir, però és real eixe sentiment de fòbia contra esta dòna) eixos mateixos personatges que patrimonialitzen tot (símbols , cançons, banderes, consignes , llibertat(?) , pau...), els mateixos que perverteixen el llenguatge i els sentiments, quan deia divendres:

"Para los violentos, para los fascistas, para los cortos de ideas, para los largos de lengua, para los de bigote, para los de las guerras, para los de las torturas en Guantánamo, para los que no encontraron las armas de destrucción masiva, para los que no sabían ni que existían, para los que nos mintieron entonces, para los que nos mienten ahora... Para los amigos del ex presidente del Gobierno, para los amigos del ex ministro del Interior, para los amigos de Bush, para los que si pierden unas elecciones se enfadan, para los que se enfadan aunque no pierdan las elecciones, para los que bendicen los bombardeos, para los que ladran cuando hablan, para los que hablan cuando rebuznan. Para los que se tambalean cuando no están en el poder, para los que necesitan estar en el poder para no tambalearse, para todos los que justifican todo con el terrorismo, para todos los que ahora todo lo justifica el terrorismo, para los que me insultan, para los que me injurian, para los que me calumnian, para los que amenazan, para todos ellos, y en mi nombre, mi desprecio más despreciable".

Els destinataris d'eixe missatge de Pilar , ahir, cantaven, sense immutar-se, allò de "Libertad, libertad, sin ira, libertad. Guárdate tu miedo y tu ira..." I reien. De què? De qui? Com Zaplana i alguns dels seus en la comissió que al congrés investigava allò de l'11-M ...De què? De qui es reien ?