ABSÈNCIA

M'he passat els últims dies ficat en coses que m'han impedit concentrar-me en escriure ni tan sols una ratlla en aquest bloc. Res d'important que no siga per a mi i que algun dia els podré contar . Però estava tan ocupat/preocupat, que una certa ansietat - no va arribar a tal, la veritat - m'absorbia i preferia escoltar els altres més que escoltar-me . I així , he pogut eixir a altres àmbits que no freqüentava molt darrerament. I m'ha comfortat comprovar que , en efecte, són molts els amics i coneguts els què travessen camins que demanen la meua atenció. Iniciatives i vivències , personals i públiques , que no coneixia , en alguns casos, o no havia atés , en uns altres. Error que , com passa sovint, demana reparació . I la tindran. Per ells, que la mereixen. Per mi, que no em perdonaria no atendre'ls.

Dit això, com sol ser habitual sempre que faig un "penediment" més o menys públic, no puc obviar el meu passat de creient, de catòlic practicant i que ara contemple sense cap culpabilitat ni prejudici. I em faig responsable d'eixa part de la meua xicoteta història personal, com no podria ser d'una altra manera...! Alhora, continue sense entendre - seria millor dir que no compartisc i m'indigna la continuïtat d'eixe discurs retrògrad - que el papa Benet XVI , en eixa nova croada contra els qui no pensen com ELLS( l'Esglèsia oficial), mantinga i recupere l'infern, tot dient que "existeix i és etern". I com diu el teòleg Juan José Tamayo - maleït per ELLS i, per tant, en possessió d'eixa veritat que predicava el Jesucrist en el qual creuen, ell i molts més - .El teòleg recupera una frase de Jean Paul Sartre: "L'infern són els altres". Per sort, les preclares ments del Vaticà han deixat de banda el llimbs. Ja tenim els xiquets salvats ...o condemnats. O al cel o a l'infern. No hi ha cap estació al mig.

Fins prompte.