TROBADES

No tenen la seua capacitat econòmica, ni tan sols un departament de "màrqueting" tan poderós. No són, per tant, eixos grans magatzems que recorden que "ja és primavera..." .Però són inclús més puntuals que la gran firma per a fer memòria a tots els ciutadans valencians, siguen o hagen sigut pares d'alumnes, alumnes, professors...que el valencià ( recordarem per als no creients o els acientífics que es tracta de la llengua catalana que ací, a les comarques del País Valencià, hem conegut sempre com a "VALENCIÀ" - i reivindiquem el nom, eixe nom, però no renunciem al seu origen científic- ) , que el valencià, dic, necessita encara de les puntuals cites primaverals de les Trobades d'escoles en valencià .Ja en són 22 les edicions d'estos aplecs de gent, moltíssima gent, que, per totes les comarques del nord al sud del País Valencià, concentren la reivindicació, no només de l'ús de la llengua, la nostra, a les escoles, sinò, i sobretot, la seua dimensió autènticament social, i per tant, la "normalitat" del seu ús com a llengua del carrer, de la casa, de la cultura, de la ciència, de l'estudi, de les relacions humanes, de l'amor, de l'amistat. I per reclamar un dret essencial: el d'usar el nostre idioma en qualsevol d'eixos àmbits que queden apuntats abans i en els de l'administració de Justícia, de Sanitat, dels servicis ciutadans diaris, habituals de grans i menuts, de vells i de joves. Insistesc: normalitzar un idioma en tota la seua amplitud.

Enguany, estes TROBADES que organitza amb més voluntat que ajuda (això sempre!) , la Federació Escola Valenciana, han aribat a fer vint i dos anys continuats i d'ací a la vòra de les eleccions municipals i autonòmiques , a finals de maig , reuniran pares, professors, alumnes i "ex" de totes eixes 'advocacions' , per a incidir en aspectes interns - les escoles i els escolars - , però també en factors diguem-ne exògens i que condicionen el futur - "El futur és nostre" és el lema de les Trobades de 2007 - de la llengua dels valencians. I el futur dels (tots) valencians .

Així, 300 anys després de la pèrdua dels furs "manu militari" arran de la Batalla d'Almansa, els dirigents i associats a Escola Valenciana, han avaluat el paper que les institucions han fet en la promoció de l'idioma i les eines necessàries i han conclòs que la conselleria d'Educació ha suspés i, per tant, "no deuen repetir" els rectors actuals de la Generalitat. Insisteixen també enguany , com ja ho van fer per primer cop ara fa dos anys, en la defensa del Territori Valencià front a centenars de "pai's" que destrossen el poc net que ens queda d'este País, mentre assistim , atònits als insults que les autoritats valencianes fan als investigadors de l'Europarlament que volen saber - a instància de part: els afectats que viuen a les nostres comarques - què passa amb la urbanització "per collons" i salvatge que es fa de les nostres costes i dels nostres interiors també.

Amb eixa contundència i el suport massiu de la ciutadania - només dir que este cap de setmana - fins al moment de posar-me escriure açò , s'han aplegat unes 40 ó 50.000 persones a tres comarques - la Federació Escola Valenciana desperta amb els seus cants de llibertat milers i milers de consciències que els últims dotze anys de governs extremadament dretans - i no de dretes - i poc cultivadors de la inteligència i la cultura pròpies (i també de les alienes , que ens agradaria conéixer i aprofondir-ne un poc més) - han adormit, fins el punt que el 27 de maig molts hauriem de repensar-nos-ho bé: O ara, o potser mai. I va sent hora. No creuen?