CENSURES

S'ha de contar. Repetir-ho. Reiterar públicament que això de la censura és una pràctica tan execrable com habitual. No "normal" , com diu el "carismàtic"(ja!) Rajoy, sinó completament anormal perquè no és lògic tallar, retallar i anul.lar un dels drets fonamentals de la persona: poder expressar, dir, fer, allò que considera què ha de dir, fer, expressar, amb la paraula, l'acció - i, de vegades, també, clar que sí - l'omissió. La llibertat és , crec, això: fer o deixar de fer el que tinc dret a manifestar o ocultar segons la meua decisió.

S'ha d'insistir, hem de dir-ho sempre que calga , cada vegada que es conculca (o s'intenta fer-ho des de les instàncies polítiques públiques, és a dir, les de TOTS) la possibilitat d'exercir eixe dret. I en són moltes, massa, les ocasions què, darrerament , han coincidit en el temps . I sempre, en l'origen de la negativa, del prejudici, hi ha el poder públic instituït i pagat pels ciutadans.

No ens podem callar quan , com en uns dies, s'apleguen diversos atacs i prohibicions al dret a expressar-nos com cal. I a rebre allò que volem rebre, escoltar, vore. El cas de l'intent d'obstrucció, de suspensió de les emissions de TV3 a les comarques valencianes del sud, des d'on escric este bloc , n'és un eloqüent exemple del que els senyors de la "guerra dels mitjans"(com diria el col.lega Quequé a Noche Hache, en Cuatro) volen imposar per nassos.

Enfront, la degradada situació d'una Ràdio Televisió Valenciana que censura , manipula o suprimeix sense vergonya (sense complexos, diuen els dirigents del PP des de fa ja uns quants anys, amb Aznar al capdavant d'eixa xuleria) tot el que és informació cabdal, real, viva. I tot sense elegància, aplicant la llei del més fort. I així , els redactors d'eixos mitjans - públics, recordem-ho per si de cas - pateixen persecució que, en moltes ocasions, sobretot des del 200 fins ara, han anat agreujant-se i s'han hagut de conformar amb sobreviure...arraconats, apartats de responsabilitats i sotmesos a una autocensura brutal. I així, els últims esdeveniments al programa "Encontres" - un illot dins d'una illa , que era , fins ara, Punt 2 - , han acabat amb la dimissió d'un dels responsables del programa i el trasllat "voluntari" d'una redactora a un altre espai del canal . L'emissió del programa està encara per fer...i dos escriptors, Francesc Bayarri i Esperança Camps, que havien estat convidats a participar en una altra edició de l'espai, no podran parlar dels seus últims llibres. Ah! I el motiu de l'exclussió del programa de les emissions de la setmana passada saben quin fou? Que un dels convidats , un "grafitero" , lluïa una samarreta a favor de Carme Alborch com a alcaldessa de València. "Vade retro, Satan!". Clar.

Però , a més, com saben, estos dies, els promotors del video "Ja en tenim prou" han hagut de sumar més motius per a alçar la veu i repetir que "prou...i massa". Res de projeccions en llocs públics d'un documental-pamflet contra el PP inventat, produït i realitzat per un grup tan plural com ho és la societat valenciana. El que no s'esperaven els dirigents del PP i , sobretot, del govern de la Generalitat, és que des de hui, cada valencià que ho ha volgut, té a casa el DVD . Diversos diaris l'han posat a l'abast de qualsevol i la publicitat estava feta. "Gràcies" al PP.

Capítol final. Per hui. I amb la meua solidaritat a tots els anteriors , destaque la insubstancialitat inherent a qualsevol acte de censura , el que ha hagut de patir el professor de Dret de la Universitat d'Alacant, Manuel Alcaraz . La subdirectora de la revista "El Salt", que edita la Diputació d'Alacant, governada pel PP encarregà al doctor Alcaraz un article sobre la romeria de la Santa Faç. Paren atenció: després de remetre'l als responsables de la publicació, i primer assegurar que és el que volien, el professor rep una telefonada , en nom del consell assessor d'"El Salt", de l'Institut de Cultura Juan Gil Albert, en què li demanen que elimine de l'article estes línies , que paga la pena que llegeixen vostés:

"Es como si se hubiera llegado a un tácito pacto: la celebración global acepta un aire profundamente arreligioso - cuando no pagano - que ni impide ni excluye las muestras particulares - y hasta oficiales - de profunda fe ni la continuidad , bajo un nuevo aspecto, de los antiguos intentos de apropiación por el poder político - ahora bajo la cursilísima forma de políticos disfrazados de 'ciudadanos de a pie', con blusón y la mejor de todas las sonrisas, dispuestos a dejar ante las cámaras y los micrófonos el tópico repetido año a año -."

Alguna pregunta? Ja han vist. I voran i vorem tots. D'ací al 27 de maig els qui siguen creients que resen. Els altres...potser també ho hauriem de fer. Ai!