CINEFÒRUM

Encara resten molts dies per escoltar - i , en casos, patir - els missatges que les diverses candidatures a les eleccions municipals i autonòmiques ens oferiran d'ací al temut -dic conscientment això: temut- dia D, el pròxim vint i set de maig. I he pensat que, enmig de la maror d'inauguracions, de buidor de sentit de molts eslógans (o consignes, que de tot hi ha) , seria un bon exercici ( és només una suggerència, escolten!) vóre una pel.lícula que potser els passara inadvertida en el seu dia i que és exemplarment didàctica en temps com els que travessem. Es tracta de "La caja 507", del director Enrique Urbizu. En el film, un discret i amable director d'una oficina d'un banc a un municipi costaner, que interpreta el sempre eficaç i de vegades excel.lent Antonio Resines, es veu enmig d'un embolicat joc d'interessos, especulació immobiliària i delinqüència organitzada -màfia, senyors,màfia- , trama que, en acabar la projecció, els pot resultar no només molt familiar, pròxima, sinó també, temible. Precisament per coneguda. Es , repetisc, una recomanació que els llance en un simulacre d'exercici contra la corrupció. Possibilitat a l'abast de qualsevol...que puga sentir-se temptat d'atendre un joc negre...si es tenen algunes finquetes o només uns metres quadrats o un amic, o un càrrec en qualsevol ajuntament que entre en la mateixa cistella de la foscor urbanística que ens domina .

Les caixes B en l'origen de les qualse ningú no és innocent. O no del tot. I culpables no només els polítics. Miren i ho comprovaran. Ah! Ja em diran què els sembla "La caja 507". I si volen fer arqueologia cinematogràfica, poden intentar trobar "Les mans sobre la ciutat", peça mestre del neorrealisme italià , rodada els anys 60 per Francesco Rossi. Dos denúncies brutals. Si d'alguna cosa serveixen...