FRACÀS

Hem sigut ahir protagonistes i espectadors d'un fracàs col.lectiu que irremediablement s'acostava a tots i , cadascú amb la responsabilitat que li corresponia, no ha volgut vore -almenys, públicament- o ha fet com si no passara res. El fracàs d'allò que en diem ,eufemísticament, "el sistema". El democràtic, clar. Algunes coses , és evident, no funcionen, cada dia menys , per cert. No és possible que ningú -partits polítics (grans i menuts, parlamentaris, extraparlamentaris o (com deia un conegut meu, professor de Dret), "protoparlamentaris", ciutadans de qualsevol edat adulta, treballadors i empresaris, amaguem el cap i ens excusem amb el recurs "són coses de la política i els polítics"per intentar lliurar-nos, exminir-nos de qualsevol responsabilitat en allò que està passant. I , contràriament al que puguem dir, és cosa de tots. Un fracàs induit de la participació (l'absència d'ella) ciutadana en les eleccions, i un estat de cabreig permanent que ´, indefectiblement , ve tot seguit, és responsabilitat a compartir.



No podem fer com si res no haguera passat diumenge. És un fracàs, dic, que un senyor com Carlos Fabra , es pixe de riure dels ciutadans i damunt, ho faça menyspreant la seua dignitat( la dels electors, inclosos els qui l'han votat) i amenaçant en el més pur estil mafiós, eixe que l'ha fet personatge públic i objecte d'investigació fiscal i judicial en els últims anys:

http://www.cadenaser.com/fonoteca/

Potser, com ha dit hui la candidata de Compromís pel País , Glòria Marcos, ens hem acostumat a ser més Sicília que no pas el País Valencià. Tots. Però potser és que "el futur és rajola" i...no tenim com a societat civil més raons que les hedonistes...fins al paroxisme. O la desídia. Llavors ,si continuem per eixe camí, haurem d'esborrar queixes, qualsevol protesta o renec. No tindrem autoritat moral. Cap. Ningú.

(Lamente no poder ser més "animós", vint i quatre hores després de la "gran debacle". Potser un altre dia).