Andreu Buenafuente rebutja un premi que reconeix la seua vàlua professional. Ja ho sabeu, no vol compartir un guardó que també se li ha atorgat al llast més denigrant del periodisme d'este país, Federico J.L. Raó: A l'Andreu l'ofen l'estil de Losantos: "I no només m'ofen a mi; ofen el periodisme", ha afegit . I ha rematat tot dient que ja n'hi ha prou i que l'equidistància , ara per ara al nostre país, no es pot mantindre com si res no passara:"...no soporte estos premis salomònics que tracten d'honorar colors impossibles. Així intenten dir que tot s'hi val i, a poc a poc, el periodisme va podrint-se. I volia deixar clara la meua discrepància . En veu alta". Ben parit, Andreu!
Un moviment de dignitat professional - i també personal, crec - ha provocat la reacció de "la reacció" ...i la del president de la Fundació que atorga els premis en qüestió. Luis del Olmo ha dit entendre Buenafuente perquè té la mateixa idea d'"aquest individu"(sic).
Porte tants dies malhumorat que estes mostres de , reitere, dignitat de periodistes, em reconcilien un poc més amb la meua professió. Si més no, per reafirmar-me en algunes conviccions que encara em queden. I respire a gust. Encara que siga només una estoneta d'esta jornada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada